ton

Potser volíeu: Ton

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (àton) oriental /tun/, occidental /ton/

Adjectiu

ton m. ‎(femení ta, plural masculí tos o tons, plural femení tes)

1. Possessiu àton de segona persona, masculí singular.

Sinònims

• el teu

Relacionats

Possessius en català

Posseïdor/persona		singular		plural
		masculí	femení	masculí	femení
tònic
Un sol	1a	(el) meu	(la) meva, meua1, mia2	(els) meus	(les) meves, meues1, mies2
	2a	(el) teu	(la) teva, teua1, tua2	(els) teus	(les) teves, teues1, tues2
	3a	(el) seu	(la) seva, seua1, sua2	(els) seus	(les) seves, seues1, sues2
Més d’un	1a	(el) nostre	(la) nostra	(els/les) nostres
	2a	(el) vostre	(la) vostra	(els/les) vostres
	3a	llur3		llurs3
		(el) seu	(la) seva, seua1	(els) seus	(les) seves, seues1
àton
Un sol	1a	mon4	ma4	mos4	mes4
	2a	ton4	ta4	tos4	tes4
	3a	son4	sa4	sos4	ses4
1) Dialectal i valencià 2) Antic, poètic i alguerès 3) Literari 4) Antic i fossilitzat.

Verb

ton

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tondre.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tondre.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: not ^(alfagrama)

Francès

• Pronúncia ^(AFI): /tɔ̃/
• Etimologia:

[Pronom] Del llatí tuus.

[Nom] Del llatí tonus.

Adjectiu

ton m. ‎(femení ta, plural masculí tes, plural femení tes)

1. el teu

   J'ai vu ton père hier. ― Ahir vaig vore el teu pare.

Nom

ton m. ‎(plural tons)

1. to

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Dictionnaire Larousse Français sobre ton

Gallec

• Pronúncia ^(AFI): /toŋ/
• Etimologia: Del llatí tonus, del grec antic τόνος ‎(tónos).

Nom

ton m. ‎(plural tons)

1. to

Relacionats

• tonal
• tonalidade

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario da Real Academia Galega sobre ton