tos

Potser volíeu: Tos, tòs

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom femení, verb) /ˈtos/
• Rimes: -os
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom masculí) /ˈtɔs/
• Rimes: -ɔs
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (adjectiu àton) /tus/, /tos/
• Etimologia: Nom femení: del llatí tussis.
• Etimologia: Nom masculí: variant de tossa.

Nom

tos f. ‎(plural invariable)

1. Alliberament violent de l'aire dels pulmons produït per una contracció espasmòdica sobtada i acompanyat d'un so característic.

Sinònims

• tossina (mallorquí), estosseguera (septentrional)

Derivats

• tossiguel·la (eivissenc)
• estossegar

Traduccions

Alliberament violent de l'aire dels pulmons

• Albanès: kollë ^(sq) f.
• Alemany: Husten ^(de) m.
• Anglès: cough ^(en)
• Àrab: سُعْلَة‎ ^(ar) f.
• Asturià: tos ^(ast) f.
• Basc: eztul ^(eu)
• Bretó: paz ^(br)
• Búlgar: ка́шлица ^(bg) f. ‎(kàixlitsa)
• Castellà: tos ^(es)
• Coreà: 기침 ^(ko) ‎(gichim)
• Danès: hoste ^(da) c.
• Eslovac: kašeľ ^(sk) m.
• Eslovè: kašelj ^(sl) m.
• Esperanto: tuso ^(eo)
• Estonià: köha ^(et)
• Finès: yskähdys ^(fi)
• Francès: toux ^(fr)
• Friülà: tos ^(fur)
• Gallec: tose ^(gl) f.
• Gal·lès: peswch ^(cy) m.
• Georgià: ხველა ^(ka) ‎(khvela)
• Grec: βήχας ^(el) m. ‎(vikhas)
• Grec antic: βήξ ^(grc) m. ‎(bḗx)
• Hebreu: שיעול‎ ^(he)
• Hindi: खांसी ^(hi) f.
• Hongarès: köhögés ^(hu)
• Ídix: הוסט‎ ^(yi)
• Irlandès: casacht ^(ga) f.
• Islandès: hósti ^(is) m.
• Italià: tosse ^(it)
• Japonès: 咳 ^(ja)
• Kurd: kuxik ^(ku)
• Letó: klepus ^(lv)
• Lituà: kosulys ^(lt) m.
• Llatí: tussis ^(la) f.
• Llengua de signes catalana: TOSSIR ^(csc)
• Macedoni: ка́шлица ^(mk) f.
• Neerlandès: hoest ^(nl) m.
• Noruec: host ^(no) n.
• Occità: tos ^(oc) f.
• Persa: سرفه ^(fa)
• Polonès: kaszel ^(pl) m.
• Portuguès: tosse ^(pt) f.
• Quítxua: uhu ^(qu)
• Romanès: tuse ^(ro) f.
• Rus: ка́шель ^(ru) m. ‎(kàixel)
• Serbocroat: кашаљ ^(sh), kašalj ^(sh)
• Sicilià: tussi ^(scn) f.
• Suahili: kikohozi ^(sw)
• Suec: hostning ^(sv) c.
• Tadjik: сулфа ^(tg)
• Telugu: దగ్గు ^(te)
• Turc: öksürük ^(tr)
• Txec: kašel ^(cs) m.
• Ucraïnès: ка́шель ^(uk) m. ‎(kàixel)
• Urdú: کھانسی‎ ^(ur) f.
• Uzbek: yo'tal ^(uz)
• Való: tosse ^(wa)
• Vènet: tose ^(vec), tos ^(vec)
• Vietnamita: sự ho ^(vi)
• Volapük: kög ^(vo)
• Xinès: 咳嗽 ^(zh) ‎(késòu)

Nom

tos m. ‎(plural tossos)

1. Part més alta del cap d'un animal cornut.

Variants

• tossa, tòs (tradicional)

Traduccions

Part més alta del cap

• Castellà: testuz ^(es)

Adjectiu

tos m. pl.

1. Forma plural de ton.

Variants

• tons (dialectal)

Relacionats

Possessius en català

Posseïdor/persona		singular		plural
		masculí	femení	masculí	femení
tònic
Un sol	1a	(el) meu	(la) meva, meua1, mia2	(els) meus	(les) meves, meues1, mies2
	2a	(el) teu	(la) teva, teua1, tua2	(els) teus	(les) teves, teues1, tues2
	3a	(el) seu	(la) seva, seua1, sua2	(els) seus	(les) seves, seues1, sues2
Més d’un	1a	(el) nostre	(la) nostra	(els/les) nostres
	2a	(el) vostre	(la) vostra	(els/les) vostres
	3a	llur3		llurs3
		(el) seu	(la) seva, seua1	(els) seus	(les) seves, seues1
àton
Un sol	1a	mon4	ma4	mos4	mes4
	2a	ton4	ta4	tos4	tes4
	3a	son4	sa4	sos4	ses4
1) Dialectal i valencià 2) Antic, poètic i alguerès 3) Literari 4) Antic i fossilitzat.

Verb

tos

1. Participi masculí singular del verb tondre.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: sot ^(revers)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• La tos, Petit Atles Lingüístic del Domini Català

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈtos/, meridional /ˈtoh/

Americà: alt /ˈtos/, baix /ˈtoh/, austral /ˈtos/

• Rimes: -os
• Etimologia: Del llatí tussis.

Nom

tos f. ‎(plural toses)

1. tos

Relacionats

• toser

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre tos