1052
any
L'any 1052 és un any de traspàs començat en dimecres. És el tercer any de la dècada del 1050 i el cinquanta-tresè any del segle xi i del segon mil·lenni.
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1052 (mlii) |
| Islàmic | 443 – 444 |
| Xinès | 3748 – 3749 |
| Hebreu | 4812 – 4813 |
| Calendaris hindús | 1107 – 1108 (Vikram Samvat) 974 – 975 (Shaka Samvat) 4153 – 4154 (Kali Yuga) |
| Persa | 430 – 431 |
| Armeni | 501 |
| Rúnic | 1302 |
| Ab urbe condita | 1805 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle x - segle xi - segle xii | |
| Dècades | |
| 1020 1030 1040 - 1050 - 1060 1070 1080 | |
| Anys | |
| 1049 1050 1051 - 1052 - 1053 1054 1055 | |
Durant l'any 1052 es funda el monestir de Santa Maria la Real de Nájera, neixen Felip I de França i el yogui del llinatge Karma Kagyu Jetsun Milarepa, i mor la reina Emma de Normandia.[1]
Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1052 són Enric III, el papa Lleó IX; Constantí IX, emperador de l'Imperi Romà d'Orient; Ferran I de Lleó, Enric I de França, Eduard el Confessor d'Anglaterra, Macbeth d'Escòcia, Ferran I de Lleó, Harald III de Noruega, Andreu I d'Hongria, Casimir I de Polònia, Stjepan I de Croàcia, i Iaroslau I el Savi de Kíev. Els Governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí; Abu Mansur Fulad Sutun, el sultà dels buwàyhides; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Mawdud, el de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Poshek Ix Soi és el monarca de Chichén Itzá.[1]
Esdeveniments
modificaPaïsos Catalans i Occitània
modifica- Comtat de Besalú: Guillem II esdevé comte per la defunció del seu pare Guillem I.
- Comtat de Barcelona: Ramon Berenguer I repudia la seva muller Blanca de Narbona i es casa amb Almodis de la Marca. D'aquesta manera esdevé comtessa consort legítima del comtat.[2]
- L'Emirat de Turtuixa paga pàries al Comtat de Barcelona.[2]
- Final de la rebel·lió de Mir Geribert contra el comte de Barcelona.[2]
- Ducat de Gascunya: el comte Bernat II Tumapaler d'Armanyac perd el ducat de Gascunya després de perdre a la batalla de la Castelle contra Guillem VIII d'Aquitània, comte de Poitiers. A partir d'aquest moment el ducat dependrà del Comtat de Poitiers.[3]
Europa i Imperi Romà d'Orient
modifica- 6 de maig, San Martino dall'Argine, Toscana: inici del marquesat de Bonifaci IV de Toscana a la Marca de Toscana sota la regència de la seva mare Beatriu de Bar (que finalitza l'any 1055).[4]
- Juny - Regne d'Irlanda: Diarmait mac Maíl na mBó torna a ser rei de Dublín.[5]
- 2 de juny - Principat de Salern: el príncep de Salern Guaimar és assassinat pels seus quatre germanastres.[6]
Sacre Imperi Romanogermànic
modifica- Des de l'agost de 1052 fins al febrer de 1053: el papa Lleó IX emprèn una gira per Hongria i Alemanya amb l'emperador Enric III del Sacre Imperi. Al setembre va a Presburg; a l'octubre, a Ratisbona i Bamberg i al desembre, a Worms.[6]
- Desembre - Worms: l'emperador Enric III cedeix el Principat de Benevent al papa Benet IX anant en contra dels drets feudals de Bamberg.[7]
- Segons el cronista Anselm de Lieja, l'emperador Enric III ordena capturar a molts herètics, que són conduïts per Godofreu II de Baixa Lotaríngia a Goslar, on són condemnats per negar-se a obeir l'ordre del bisbe de matar un pollastre cadascun.[8]
Regne d'Anglaterra
modifica- 13 d'agost: Godwin de Wessex marxa de Bruges i desembarca a Kent, on és expulsat per una flota del rei Eduard el Confessor. Després puja per l'estuari del Tàmesi, on hi fa molts mítings i acaba fent una entrada triomfant a Londres.[9]
Teodoric V d'Holanda neix l'any 1052
Imperi Romà d'Orient
modifica- L'Imperi Romà d'Orient torna a reconquerir la ciutat d'Edessa.[12]
- El Patriarca de Constantinoble Miquel Cerulari tanca les esglésies catòliques de Constantinoble.[13]
Àfrica
modifica- 14 d'abril - Gabès, Ifríqiya actual Tunísia: Batalla de Haydarân en la que els Banu Hilal derroten els zírida. Els fatimites, que no podien mantenir la seva autoritat al Magrib després de la conquesta d'Egipte, van llençar un atac militar contra les tribus beduïnes (àrabs) dels Banu Hilal, dels Banu Sulaym i dels Banu Makil. El Magrib queda devastat i trenca els seus lligams amb l'islam oriental.[14]
Naixements
modificaPaïsos Catalans i Occitània
modifica- (avans o vers) Agnès de Peitieu (m. 1089) fou una princesa francesa de la Casa de Peitieu-Aquitània que fou comtessa consort de Savoia i probablement reina consort d'Aragó. Era la filla de Guillem VII d'Aquitània i Peiteu que, per contracte s'hauria casat amb Ramir I d'Aragó l'any 1054 i que després de la mort d'aquest es va casar amb Pere I de Savoia, marquès d'Itàlia l'any 1064.[15][16]
Europa
modifica- 23 de maig - França: Felip I de França, que serà rei (m. 1108).[17]
- Setembre o octubre - Ratisbona: Conrad II de Baviera, duc de Baviera (1054-1055). Era el segon fill de l'emperador Enric III i la seva segona esposa, Agnès de Poitou.[18]
- Châteauneuf-sur-Isère (Delfinat) – França: Sant Hug, bisbe de Grenoble (m. 1132).
- Islàndia: sant Jón Ögmundarson (m. 1121), primer bisbe catòlic de Hôlar, on fundà la catedral i l'escola episcopal. Fou canonitzat sant per l'església catòlica.[19]
- (vers) Robert II de Bellême (m. 1130), va ser comte consort de Ponthieu, vescomte d'Hiémois al ducat de Normandia, senyor de Bellême, Sées, i Alençon, i tercer comte de Shrewsbury a Anglaterra. Va ser un dels principals protagonistes de l'anarquia que va succeir a la mort el 1087 de Guillem I d'Anglaterra, duc de Normandia i rei d'Anglaterra.[20]
- (vers) Teodoric V d'Holanda (m. 1091), comte d'Holanda des de 1061 fins a 1091. Va ser el fill de Florenci I i de Gertruda de Saxònia.[21]
- (vers) Gleb Svyatoslavich (m. 1078), príncep de Tmutarakan i de Nóvgorod de la Rus de Kíev.[22]
- (vers) Roman Svyatoslavich (m. 1079) príncep de Tmutarakan a la rus de Kíev.[23]
Necrològiques
modificaPaïsos Catalans
modificaPenínsula ibèrica
modifica- Abu-l-Àhwas Man ibn Sumàdih, governador i després el primer sobirà de la dinastia sumadíhida de l'emirat d'Al-Mariyya (Almería).[25]
- San Salvador de Carracedo, El Bierzo: sant Florenci de Carracedo, abat del monestir benedictí de San Salvador de Carracedo (avui a Carracedo del Monasterio), a la comarca del Bierzo (Lleó). És venerat com a sant per l'Església catòlica.[26]
Europa
modifica- 6 de març - Winchester (Anglaterra)ː Emma de Normandia, reina consort d'Anglaterra i, després, de Dinamarca (n. 985).[1]
El marquès Bonifaci III de Toscana mor asssassinat el 6 de maig de 1052 - 2 de juny - 4 de juny hi ha els assassinats dels tres germans prínceps de Salern per part dels normands:[27]
- Port de Salern: Guaimar IV de Salern, príncep llombard de Salern des de 1027 i de Càpua des del 1038, i duc d'Amalfi des del 1039. Per poc temps, entre 1040 i 1041, fou també duc de Gaeta.
- Pandulf III de Salern, fou breument príncep de Salern entre el 3 i el 10 de juny de 1052. Fou assassinat juntametn amb el seu germà Guaimar.
- Pandulf de Capaccio, el primer senyor longobard de Capaccio, al principat de Salern, fill petit de Guaimar III de Salerm i germà de Guaimar IV.[28]
Sant Vladimir Iaroslavitx, príncep de Nóvgorod mor l'any 1052 - 20 de novembre: Hug II de Ponthieu, comte de Ponthieu des del 1045 fins a la seva mort i senyor d'Aumâle.[30]
- 14 de desembre: Aaron Scotus, abat i músic irlandès.[31]
- Castell de Domfront, Senyoria de Belleme: Guillem II Talvas (n. 995), senyor de Bellême i d'Alençon i probablement el primer a emprar el títol de comte d'Alençon. Era el fill de Guillem I de Bellême.[32]
- Halinard, arquebisbe de Lió des del 1046 fins a la seva mort.[33]
- Rodulf d'Abingdon, bisbe i missioner a Noruega i Islàndia, abat d'Abingdon.[34]
- Sweyn Godwinson (n. vers 1020), primogènit del comte Godwin de Wessex i germà del rei d'Anglaterra Harold Godwinson.[35]
Àsia
modifica
El polític i acadèmic Fan Zhongyan, que va emprendre les reformes Qingli a l'imperi Song de Xina mor el 19 de juny de 1052 - 27 d'octubre: Qirwash ibn al-Muqallad, tercer emir uqàylid de Mossul entre els anys 1001 i 1050.[38]
- (vers) Bi Sheng (n. 990), artesà i inventor xinès, que va construir la primera impremta de tipus mòbils, 400 anys abans de la de Gutenberg.[39]
- (vers) Xu Daoning (n. vers 970), pintor xinès que va viure sota la dinastia Song del Nord.[40]
- Xuedou Chongxian (n. 980), monjo budista zen xinès.[41]
Referències
modifica- 1 2 3 «El mundo en el año 1052 d. C.» (en castellà). [Consulta: 25 gener 2026].
- 1 2 3 de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
- ↑ Loubens, Émile. Histoire de l'ancienne province de Gascogne, Bigorre et Béarn (en francès), 1839, p. 403.
- 1 2 Dupréel, Eugène. Histoire critique de Godefroi le Barbu, duc de Lotharingie, marquis de Toscane ... (en francès). Imprimerie-lithographie F. Wauters, 1904, p. 60.
- ↑ Duffy, Sean. Medieval Ireland: An Encyclopedia (en anglès). Taylor & Francis, 2004-12-01. ISBN 978-0-203-50267-9.
- 1 2 Delarc, Odon Jean Marie. Les Normands en Italie Depuis les Premières Invasions Jusqu'à L'Avénement de S: Grégoire VII. (859-862, 1016-1073) (en francès). Adegi Graphics LLC, 1999. ISBN 978-1-4212-0372-0.
- ↑ Spach, Louis. Biographies alsaciennes (en francès). Ve Berger-Levrault & fils, 1866, p. 28.
- ↑ Moore, Robert I. Hérétiques: Résistances et répression dans l'Occident médiéval (en francès). Humensis, 2017-08-21. ISBN 978-2-410-00666-7.
- ↑ Lettenhove, Joseph Marie Bruno Constantin Kervyn de. Histoire de Flandre (en francès), 1847, p. 249.
- ↑ Musset, Lucien. La tapisserie de Bayeux (en francès). Zodiaque, 2002, p. 78. ISBN 978-2-7369-0281-0.
- ↑ Bréhier, Louis; Dagron, Gilbert; Bréhier, Louis. Vie et mort de Byzance. Éd. de février 1992. Paris: Michel, 1992. ISBN 978-2-226-05719-8.
- ↑ Dawson, Timothy. Byzantine infantryman: Eastern Roman empire c.900-1204. Oxford, UK ; New York, NY, USA: Osprey, 2007. ISBN 978-1-84603-105-2.
- ↑ Christophe, Paul. L'Eglise dans l'histoire des hommes: Des origines au XVe siècle (en francès). Droguet-Ardant, 1982, p. 294. ISBN 978-2-7041-0375-1.
- ↑ Holt, Peter Malcolm; Lambton, Ann K. S.; Lewis, Bernard. The Cambridge History of Islam (en anglès). Cambridge University Press, 1970, p. 220. ISBN 978-0-521-29137-8.
- ↑ «Agnès de Poitiers | enciclopedia.cat». [Consulta: 25 gener 2026].
- ↑ «Agnese di poitiers - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 25 gener 2026].
- ↑ «Felip I de França | enciclopedia.cat». [Consulta: 25 gener 2026].
- ↑ Mechthild Black-Veldtrup: Kaiserin Agnes (1043–1077). Quellenkritische Studien. Böhlau, Köln 1995
- ↑ «Hver var Jón Ögmundsson?» (en islandès). [Consulta: 25 gener 2026].
- ↑ Kathleen Thompson, « Robert of Belleme reconsidered », Anglo-Norman Studies, vol. XIII, 1991, pàgs. 263-285.
- ↑ Kerroux, Louis Gabriel Florence. Abrégé De L'Histoire De La Hollande Et Des Provinces-Unies: Depuis Les Tems Les Plus Anciens Jusqu'A Nos Jours (en francès). Murray, 1778, p. 80-81.
- ↑ Dimnik, Martin. The dynasty of Chernigov, 1054-1146. Toronto (Ont.): Pontifical institute of mediaeval studies, 1994, p. 38-39. ISBN 978-0-88844-116-4.
- ↑ Dimnik, Martin. The dynasty of Chernigov. 1054-1146. Toronto: Pontifical Institute of Mediaeval Studies, 1994, p. 38-40. ISBN 978-0-88844-116-4.
- ↑ «Guillem I de Besalú | enciclopedia.cat». [Consulta: 25 gener 2026].
- ↑ J. Lirola Delgado, volum 5 de la "Biblioteca de al-Andalus".
- ↑ Flórez, Enrique. España sagrada, theatro geographico-historico de la Iglesia de España: origen, divisiones y limites de todas sus provincias, antiguedad, traslaciones y estado antiguo y presente de sus sillas en todos los dominios de España y Portugal, con varias dissertaciones criticas. De la santa iglesia de Astorga en su estado antiguo y presente (en castellà). en la imprenta de D. Gabriel Rrmirez [sic], 1762, p. 209.
- ↑ Amatus of Montecassino; Prescott N. Dunbar, trans.; Graham A. Loud, ed., The History of the Normans (Boydell Press, 2004), p. 96.
- ↑ Graham Loud, The Age of Robert Guiscard: Southern Italy and the Northern Conquest (Routledge, 2000), p. 117.
- ↑ Rhyne, George N.; Adams, Bruce Friend. The Supplement to The Modern Encyclopedia of Russian, Soviet and Eurasian History: Chicago world's fair, Russian presence at - Constitution of Armenia, 1945 (en anglès). Academic International Press, 2005, p. 98. ISBN 978-0-87569-142-8.
- ↑ Power, Daniel (2007). The Norman Frontier in the Twelfth and Early Thirteenth Centuries. Cambridge University Press, p. 484
- ↑ Biographie, Deutsche. «Aaron - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 25 gener 2026].
- ↑ «Seigneurs de Mayenne». [Consulta: 25 gener 2026].
- ↑ Blumenthal, Uta-Renate. The Investiture Controversy: Church and Monarchy from the Ninth to the Twelfth Century (en anglès). University of Pennsylvania Press, 1988, p. 52-53. ISBN 978-0-8122-1386-7.
- ↑ Kelly, S. E. 2000. Charters of Abingdon, part 1. Anglo-Saxon Capítol 7.
- ↑ De Vries, Kelly. The Norwegian invasion of England in 1066. Repr. in paperback. Woodbridge: Boydell Press, 2003, p. 7-8. ISBN 978-1-84383-027-6.
- ↑ «范仲淹年谱 - 中国范仲淹研究会». [Consulta: 25 gener 2026].
- ↑ Pines, Yuri. The Everlasting empire: the political culture of ancient China and its imperial legacy. Princeton [N.J.]: Princeton University Press, 2012, p. 76. ISBN 978-0-691-13495-6.
- ↑ Zetterstéen, K. V. 81927). "Ḳarwās̲h̲". The Encyclopaedia of Islam, Volume II: E–K. Leiden and London: E. J. Brill. pp. 781–782. doi:10.1163/2214-871X_ei1_SIM_3957. Pàgina 782
- ↑ «Bi Sheng | enciclopedia.cat». [Consulta: 25 gener 2026].
- ↑ Barnhart, Richard M. Three thousand years of Chinese painting. New Haven London: Yale University Press, 1997, p. 119. ISBN 978-0-300-07013-2.
- ↑ Yuanwu. The garden of flowers and weeds: a new translation and commentary on the Blue Cliff record. Rhinebeck, New York: Monkfish Book Publishing Company, 2021, p. 75. ISBN 978-1-948626-50-7.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1052