1051

1051
Tipus	any
Altres calendaris
Gregorià	1051 (mli)
Islàmic	442 – 443
Xinès	3747 – 3748
Hebreu	4811 – 4812
Calendaris hindús	1106 – 1107 (Vikram Samvat); 973 – 974 (Shaka Samvat); 4152 – 4153 (Kali Yuga)
Persa	429 – 430
Armeni	500
Rúnic	1301
Ab urbe condita	1804
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ;
Segles
	segle x - segle xi - segle xii
Dècades
	1020 1030 1040 - 1050 - 1060 1070 1080
Anys
	1048 1049 1050 - 1051 - 1052 1053 1054

L'any 1051 és un any comú començat en dimarts. És el segon any de la dècada del 1050 i el cinquanta-unè any del segle xi i del segon mil·lenni.

Durant l'any 1051 comença el regnat de l'emperadriu romana d'Orient Teodora Porfirogènita (germana de Zoè Porfirogènita), Enric I de França s'uneix en matrimoni amb Anna de Kíev, Eduard el Confessor d'Anglaterra exilia a Godwin de Wessex, Hilarió de Kíev esdevé el primer metropolità nadiu de l'església ortodoxa oriental i es redacta la primera versió del Codi Rus.^[1]

Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1051 són Enric III, el papa Lleó IX; Constantí IX i Teodora, emperadors de l'Imperi Romà d'Orient; Ferran I de Lleó, Enric I de França, Eduard el Confessor d'Anglaterra, Macbeth d'Escòcia, Ferran I de Lleó, Harald III de Noruega, Andreu I d'Hongria, Casimir I de Polònia, Stjepan I de Croàcia, i Iaroslau I el Savi de Kíev. Els Governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí; Abu Mansur Fulad Sutun, el sultà dels buwàyhides; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Mawdud, el de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Poshek Ix Soi és el monarca de Chichén Itzá.^[1]

Esdeveniments

Països Catalans

Ramon Berenguer I es casa amb Blanca de Narbona.^[2]
Comtat de Provença: inici del comtat de Jofré II de Provença després de la mort del seu pare juntament amb el seu oncle Guifré I de Provença i la seva cosina Emma de Provença. Governarà fins a la seva mort, al 1063.^[3]

Europa

19 de maig - Reims, Regne de França: Enric I de França s'uneix en matrimoni amb Anna de Kíev.^[4]
Estiu - Mezzogiorno: el comte de la Pulla i Calàbria Drogo d'Hauteville es troba amb el papa Lleó IX al sud d'Itàlia. El papa havia estat envait per l'emperador Enric III del Sacre Imperi amb l'objectiu de restablir la "llibertat de l'església catòlica". Drogo es veu forçat a procurar que els normands deixin de fer pillatges als territoris longobards. Quan torna a la Pulla, Drogo és assassinat per una conspiració romana d'Orient.^[5]

Sacre Imperi Romanogermànic

2 de juliol, Goslar: es consagra la catedral de Goslar.^[6]

Tardor - serralada de Vértes, actual Hongria: Batalla de Vértes. L'emperador Enric III del Sacre Imperi intenta envaïr el regne d'Hongria però és derrotat pel rei Andreu I d'Hongria i el seu germà, el llavors duc Béla I d'Hongria. Aquesta batalla és deguda a que els emperadors Conrad II i Enric III havien tractat el regne d'Hongria com un estat vassall des del conflicte successori posterior a la mort del rei Esteve I d'Hongria (1038). Com a resultat de la victòria, Andreu I cedeix un terç del seu regne (ducat d'Hongria) a Béla, que esdevé autònom. Després d'haver de retirar-se, l'emperador llançarà una nova batalla l'any 1052, la batalla de Pozsony (Bratislava).^[7]

Comtat de Savoia: inici del regnat d'Odó I de Savoia que succeeix al seu germà Amadeu I de Savoia. Odó exten el territori de Savoia degut a que l'any 1046 s'havia casat amb Adelaida de Susa, hereva de Torí i el Piemont.^[8]
Riquilda d'Hainaut, hereva del comtat d'Hainaut es casa en segones núpcies amb el futur Baduí VI de Flandes.^[9]
Al nord d'Itàlia, el teòleg Pedro Damiáno escriu el Líber Gomorrhianus (‘llibre gomorrià’), en el que descriu vàries formes de sexe homosexual, denunciant que eran prácticas comuns entre el clergat.^[10]

Anglaterra

Març - Robert de Jumièges va a Roma per rebre el pal·li.^[11]
Primavera: Guillem el Conqueridor consolida el seu poder a Normandia. Després de la mort del comte Hug IV del Maine obté el control del comtat del Maine.^[12] També assola les fortaleses d'Alençon i Domfront.
29 de juny és entronitzat com arquebisbe de Canterbury. Segons el cronista normand Guillem de Jumièges Robert torna a Normandia per anunciar a Guillem el Conqueridor que el rei Eduard el Confessor d'Anglaterra, que no té descendència, el designa com a successor.^[11] Comença un conflicte successori en el que el comte de Wessex Harold Godwinson i Harald II de Noruega també reclamaran el dret a successió l'any 1053.^[13]
Octubre, Eustaqui II de Boulogne visita Anglaterra i és rebut amb honors pel rei Eduard el Confessor. A Dover, unes lluites entre els visitants normands i els locals acaba amb moltes morts. Eduard ataca Dover i ordena a Godwinson, comte de Wessex a que li doni suport. Al negar-s'hi, el comte Harold Godwinson de Wessex és exiliat amb la seva família a Bruges (fins a l'any 1052).^[14]
Eduard el Confessor aboleix el tribut danegeld que es cobrava per defensar el país de les ràtzies vikingues.^[15]

Rus de Kíev

Hilarió de Kíev és nombrat Metropolità de Kíev per Iaroslau I el Savi sense el consentiment del patriarca de Constantinoble. El seu mandat s'acabarà l'any 1054 i funda els monestirs de Sant Jordi, Santa Irene i Sant Dimitri de Kíiv.^[16]^[17]
Kíiv: es funda el monestir de les Coves de Kíiv. L'ermità Antoni originari de Txerníhiv s'instal·la en una de les coves dels cims de Kíiv com a imatge de Mont Athos.^[17]
Redacció de la Rousskaïa Pravda, el primer codi de lleis rus.

Àsia

15 de maig - 13 de juny (mes de muhàrram): els seljúcides conquesten Esfahan i una part de l'actual Iraq després d'assetjar-la durant un any. Toghril Beg I estableix la seva capital a Rayy (Teheran).^[18]
Província de Mutsu, Japó: comença la guerra Zenkunen entre clans samurai que durarà fins a l'any 1063. És un dels conflictes de l'era Heian. La guerra comença perquè el responsable de cobrar els impostos, Abe no Yoritoki (un nadiu ainu del clan Abe), no pagava cap percentatge al governador i aquest ho va notificar a la capital, Kyoto. L'emperador va enviar forces militars per ajudar el governador a controlar els nadius, als que es van enfrontaren un conflicte militar que va durar 12 anys.^[19]

Naixements

Europa

21 de setembre: Berta de Savoia (m. 1087) reina i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic pel seu matrimoni amb Enric IV amb qui s'havia casat el 1066. Era membre de la Casa de Savoia.^[20]
Powys, Gal·les: Cadwgan ap Bleddyn (m. 1111), rei de Powys.^[21]

Àsia

L'artista xinès Mi Fu neix l'any 1051
4 de desembre - Taiyuan, Xina: Mi Fu (m. 1107), pintor, poeta i cal·lígraf xinès de la dinastia Song.^[22]

Necrològiques

Països Catalans i Occitània

27 d'abril: Folc Bertran de Provença (n. vers 1014), comte de Provença des del 1018 fins a la seva mort juntament amb el seu germà gran Guillem III de Provença fins la mort d'aquest.^[3]

Europa i Imperi Romà d'Orient

22 de gener - Southwell, Anglaterra: Aelfric Puttoc, prelat anglosaxó. Arquebisbe de York des del 1023 a 1041 i bisbe de Worcester des del 1040 fins el 1041 i del 1042 a la seva mort.^[23]
28 de febrer: Humfrid de Magdeburg, arquebisbe de Magdeburg des del 1023 fins a la seva mort.
14 de març - Cambrai, Regne de França: Gerard de Cambrai (n. vers 975), politòleg, escriva i monjo catòlic que fou bisbe de Cambrai des del 1012 fins a la seva mort. Fou contrari al moviment de la Pau i Treva de Déu. A Reims fundà l'abadia de Sant Joan Baptista de Florennes, d'on fou abat.^[24]

26 de març - Comtat del Maine: Hug IV del Maine, comte del Maine des del 1036 fins a la seva mort.^[12]
10 o 11 de juny - Dornloh, Turíngia: sang Bard de Magúncia (n. vers 980), monjo benedictí de l'abadia de Fulda, abat de Werden, de Hersfeld i arquebisbe de Magúncia des del 1031 fins a la seva mort. És un sant per l'església catòlica^[25]
10 d'agost - Bovino, Pulla: Drogo d'Hauteville, el segon comte de la Pulla normand mor assassinat per una conspiració anti-normanda del catepanat d'Itàlia romà d'Orient que vol recuperar el territori ocupat pels normands.^[5]
7 de novembre: Rotho (n. 1000), bisbe de Paderborn des del 1036 fins a la seva mort.^[26]

Amadeu I de Savoia, comte de Savoia des del 1042/1046 fins a l'any 1051.^[8]
El duc Robert II de Normandia neix l'any 1051
(vers) Robert II de Normandia (m. 1134), duc de Normandia entre els anys 1087 i 1106.
Bernat II de Haldensleben, marquès de la Marca del Nord.^[27]
Raül de Gacé, noble normand que fou el tutor del futur Guillem el Conqueridor d'Anglaterra, senyor de Gacé, d'Écouché, de Bavent, de Varenguebec i de Charleval.^[28]
Jordan de Laron (o 1052), bisbe de Limoges des del 1023 fins a la seva mort.^[29]
Kálfr Árnason amb el jove Magne Olavsson a la batalla de Stiklestad en una il·lustració de Halfan Egedius per la Saga de Magnus el bo
Kálfr Árnason (n. vers 990), cabdill noruec que va defensar el rei Olaf Haraldsson a la batalla de Stiklestad i després al seu fill Magne I de Noruega a aconseguir el tron.^[30]
Maties I de Nantes, comte de Nantes des del 1038 a la seva mort.^[31]
(aprox entre 1051 i 1060) Amadeu I de Savoia, comte de Savoia entre els anys 1048 i 1051.^[32]

Àsia

Bitan de Mengxi. Bi Sheng, inventor de la impremta de tipus mòbils mor entre els anys 1051 i 1052.
Xina: (aprox) Bi Sheng, artesà i inventor xinès que va construir la primera impremta de tipus mòbils, 400 anys abans de la de Gutenberg.^[33]

Referències

1 2 «El mundo en el año 1051 d. C.» (en castellà). [Consulta: 24 gener 2026].
↑ Sobrequés i Callicó, Jaume; Morales, Mercè. Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya. Barcelona: Editorial Base, 2011, p. 51. ISBN 978-84-15267-24-9.
1 2 «PROVENCE». Arxivat de l'original el 2025-12-03. [Consulta: 24 gener 2026].
↑ Sancy, Alain de. Les ducs de Normandie et les rois de France: 911-1204 (en francès). Fernand Lanore, 1996, p. 156. ISBN 978-2-85157-153-3.
1 2 «ALTAVILLA, Drogone d' - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 24 gener 2026].
↑ Crusius, Gottlieb Friedrich Eduard. Geschichte der vormals kaiserlichen freien reichsstadt Goslar am Harze (en alemany), 1842, p. 30.
↑ Kristó, Gyula. Háborúk és hadviselés az Árpádok korában. 2. kiad. Szeged: Szukits, 2003, p. 74-75. ISBN 978-963-9441-87-3.
1 2 La grande et les petites histoires du beau XIIe siècle (en francès). Editions Publibook, p. 128. ISBN 978-2-7483-3181-3.
↑ Gobry, Ivan. Philippe Ier: 1060-1108 Père de Louis VI (en francès). Pygmalion, 2012-12-15. ISBN 978-2-7564-0919-1.
↑ «[https://sourcebooks.fordham.edu/source/homo-damian1.asp Medieval Sourcebook: Peter Damian: Liber Gomorrhianus [.c.1048-54]]». Fordham University - Internet History Sourcebooks Project. [Consulta: 10 febrer 2020].
1 2 Walker, Ian W. Harold, the Last Anglo-Saxon King (en anglès). Sutton, 1997, p. 29. ISBN 978-0-7509-1388-1.
1 2 Richard Ewing Barton, Lordship in the County of Maine, c. 890-1160 (Woodbridge: The Boydell Press, 2004), p. 50
↑ Reynoldson, Fiona; Shuter, Jane. The Medieval Realms (en anglès). Heinemann, 1994, p. 6. ISBN 978-0-435-31682-2.
↑ Barlow, Frank. The Godwins: The Rise and Fall of a Noble Dynasty (en anglès). Pearson/Longman, 2003, p. 59. ISBN 978-0-582-78440-6.
↑ ‘Danegeld’—From Danish Tribute to English Land Tax : The Evolution of Danegeld from 991 to 1086. Hart Publishing. ISBN 978-1-84946-480-2.
↑ Klein-Gousseff, Catherine; Sansonnens, Yves. Les Grandes Dates de la Russie et de l'URSS (en francès). Larousse (réédition numérique FeniXX), 1990. ISBN 978-2-295-00925-8.
1 2 Polet, Jean-Claude. Patrimoine littéraire européen : anthologie en langue française (en francès). De Boeck Supérieur, 1993-10, p. 559. ISBN 978-2-8041-1590-6.
↑ al-Athīr, ʻIzz al-Dīn Ibn. The Annals of the Saljuq Turks: Selections from Al-Kāmil Fīʻl-Taʻrīkh of ʻIzz Al-Dīn Ibn Al-Athīr (en anglès). Psychology Press, 2002, p. 77. ISBN 978-0-7007-1576-3.
↑ Shively, Donald H.; McCullough, William H. The Cambridge history of Japan. Cambridge New York Oakleigh: Cambridge universitypress, 1999, p. XXI. ISBN 978-0-521-22353-9.
↑ Castro, Instituto Salazar y. Estudios Genealogicos, Heraldicos Y Nobiliarios en Honor de Vicente de Cadenas Y Vicent, Con Motivo Del Xxv Aniversario de la Revista "hidalguia"tomo Ii (en castellà). Ediciones Hidalguia, 1978, p. 384. ISBN 978-84-00-03787-1.
↑ «CADWGAN (died 1111), prince | Dictionary of Welsh Biography». [Consulta: 24 gener 2026].
↑ «Mi Fu | Chinese Calligrapher, Painter & Poet | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-06-23.
↑ Handbook of British chronology. 3rd ed., Repr. with corrections. Cambridge, [England]: New York : Cambridge University Press, 1996, p. 224. ISBN 978-0-521-56350-5.
↑ Erik van Mingroot, ed. Les chartes de Gérard Ier, Liébert et Gérard II, évêques de Cambrai 2005, p. 2.
↑ Paul Görlich: Bardo – Abt von Werden und Hersfeld, schließlich Erzbischof von Mainz. A: Mein Heimatland. Bd. 38, Nr. 12, Dezember 1998, ZDB-ID 555660-0, S. 61–64.
↑ Biographie, Deutsche. «Rotho - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 24 gener 2026].
↑ Reuter, Timothy. Germany in the Early Middle Ages 800–1056. New York: Longman, 1991, p. 200, 204
↑ Bauduin, Pierre. La première Normandie, Xe-XIe siècles: sur les frontières de la Haute-Normandie, identité et construction d'une principauté (tesi). Caen] Caen [Mont-Saint-Aignan: Pôle universitaire normand Presses universitaires de Caen Publications des universités de Rouen et du Havre, 2004, p. 279 i 331. ISBN 2841331458.
↑ Richard Allen Landes, Relics, Apocalypse, and the Deceits of History: Ademar of Chabannes, 989–1034 (Harvard University Press, 1995, p. 4
↑ Krag, Claus «Kalv Arnesson» (en noruec). Store Norske Leksikon, 25-08-2025.
↑ La chronique de Nantes (570 environ-1049)... / [éd. René Merlet] (en francès), 1896.
↑ Sapere.it. «Amedèo I su Enciclopedia | Sapere.it» (en italià). Arxivat de l'original el 2024-11-27. [Consulta: 24 gener 2026].
↑ «Bi Sheng | enciclopedia.cat». [Consulta: 24 gener 2026].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1051

[:0-1] 1 2 «El mundo en el año 1051 d. C.» (en castellà). [Consulta: 24 gener 2026].

[2] Sobrequés i Callicó, Jaume; Morales, Mercè. Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya. Barcelona: Editorial Base, 2011, p. 51. ISBN 978-84-15267-24-9.

[:6-3] 1 2 «PROVENCE». Arxivat de l'original el 2025-12-03. [Consulta: 24 gener 2026].

[4] Sancy, Alain de. Les ducs de Normandie et les rois de France: 911-1204 (en francès). Fernand Lanore, 1996, p. 156. ISBN 978-2-85157-153-3.

[:4-5] 1 2 «ALTAVILLA, Drogone d' - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 24 gener 2026].

[6] Crusius, Gottlieb Friedrich Eduard. Geschichte der vormals kaiserlichen freien reichsstadt Goslar am Harze (en alemany), 1842, p. 30.

[7] Kristó, Gyula. Háborúk és hadviselés az Árpádok korában. 2. kiad. Szeged: Szukits, 2003, p. 74-75. ISBN 978-963-9441-87-3.

[:2-8] 1 2 La grande et les petites histoires du beau XIIe siècle (en francès). Editions Publibook, p. 128. ISBN 978-2-7483-3181-3.

[9] Gobry, Ivan. Philippe Ier: 1060-1108 Père de Louis VI (en francès). Pygmalion, 2012-12-15. ISBN 978-2-7564-0919-1.

[10] «[https://sourcebooks.fordham.edu/source/homo-damian1.asp Medieval Sourcebook: Peter Damian: Liber Gomorrhianus [.c.1048-54]]». Fordham University - Internet History Sourcebooks Project. [Consulta: 10 febrer 2020].

[:1-11] 1 2 Walker, Ian W. Harold, the Last Anglo-Saxon King (en anglès). Sutton, 1997, p. 29. ISBN 978-0-7509-1388-1.

[:5-12] 1 2 Richard Ewing Barton, Lordship in the County of Maine, c. 890-1160 (Woodbridge: The Boydell Press, 2004), p. 50

[13] Reynoldson, Fiona; Shuter, Jane. The Medieval Realms (en anglès). Heinemann, 1994, p. 6. ISBN 978-0-435-31682-2.

[14] Barlow, Frank. The Godwins: The Rise and Fall of a Noble Dynasty (en anglès). Pearson/Longman, 2003, p. 59. ISBN 978-0-582-78440-6.

[15] ‘Danegeld’—From Danish Tribute to English Land Tax : The Evolution of Danegeld from 991 to 1086. Hart Publishing. ISBN 978-1-84946-480-2.

[16] Klein-Gousseff, Catherine; Sansonnens, Yves. Les Grandes Dates de la Russie et de l'URSS (en francès). Larousse (réédition numérique FeniXX), 1990. ISBN 978-2-295-00925-8.

[:3-17] 1 2 Polet, Jean-Claude. Patrimoine littéraire européen : anthologie en langue française (en francès). De Boeck Supérieur, 1993-10, p. 559. ISBN 978-2-8041-1590-6.

[18] -Athīr, ʻIzz al-Dīn Ibn. The Annals of the Saljuq Turks: Selections from Al-Kāmil Fīʻl-Taʻrīkh of ʻIzz Al-Dīn Ibn Al-Athīr (en anglès). Psychology Press, 2002, p. 77. ISBN 978-0-7007-1576-3.

[19] Shively, Donald H.; McCullough, William H. The Cambridge history of Japan. Cambridge New York Oakleigh: Cambridge universitypress, 1999, p. XXI. ISBN 978-0-521-22353-9.

[20] Castro, Instituto Salazar y. Estudios Genealogicos, Heraldicos Y Nobiliarios en Honor de Vicente de Cadenas Y Vicent, Con Motivo Del Xxv Aniversario de la Revista "hidalguia"tomo Ii (en castellà). Ediciones Hidalguia, 1978, p. 384. ISBN 978-84-00-03787-1.

[21] «CADWGAN (died 1111), prince | Dictionary of Welsh Biography». [Consulta: 24 gener 2026].

[22] «Mi Fu | Chinese Calligrapher, Painter & Poet | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-06-23.

[23] Handbook of British chronology. 3rd ed., Repr. with corrections. Cambridge, [England]: New York : Cambridge University Press, 1996, p. 224. ISBN 978-0-521-56350-5.

[24] Erik van Mingroot, ed. Les chartes de Gérard Ier, Liébert et Gérard II, évêques de Cambrai 2005, p. 2.

[25] Paul Görlich: Bardo – Abt von Werden und Hersfeld, schließlich Erzbischof von Mainz. A: Mein Heimatland. Bd. 38, Nr. 12, Dezember 1998, ZDB-ID 555660-0, S. 61–64.

[26] Biographie, Deutsche. «Rotho - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 24 gener 2026].

[27] Reuter, Timothy. Germany in the Early Middle Ages 800–1056. New York: Longman, 1991, p. 200, 204

[28] Bauduin, Pierre. La première Normandie, Xe-XIe siècles: sur les frontières de la Haute-Normandie, identité et construction d'une principauté (tesi). Caen] Caen [Mont-Saint-Aignan: Pôle universitaire normand Presses universitaires de Caen Publications des universités de Rouen et du Havre, 2004, p. 279 i 331. ISBN 2841331458.

[29] Richard Allen Landes, Relics, Apocalypse, and the Deceits of History: Ademar of Chabannes, 989–1034 (Harvard University Press, 1995, p. 4

[30] Krag, Claus «Kalv Arnesson» (en noruec). Store Norske Leksikon, 25-08-2025.

[31] La chronique de Nantes (570 environ-1049)... / [éd. René Merlet] (en francès), 1896.

[32] Sapere.it. «Amedèo I su Enciclopedia | Sapere.it» (en italià). Arxivat de l'original el 2024-11-27. [Consulta: 24 gener 2026].

[33] «Bi Sheng | enciclopedia.cat». [Consulta: 24 gener 2026].

[1]