1036
L'any 1036 (MXXXVI) és un any de traspàs començat en dijous del calendari julià. És el setè any de la dècada del 1030, el trenta-sisè del segle xi i del segon mil·lenni.
| Tipus | any |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1036 (mxxxvi) |
| Islàmic | 427 – 428 |
| Xinès | 3732 – 3733 |
| Hebreu | 4796 – 4797 |
| Calendaris hindús | 1091 – 1092 (Vikram Samvat) 958 – 959 (Shaka Samvat) 4137 – 4138 (Kali Yuga) |
| Persa | 414 – 415 |
| Armeni | 485 |
| Rúnic | 1286 |
| Ab urbe condita | 1789 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle x - segle xi - segle xii | |
| Dècades | |
| 1000 1010 1020 - 1030 - 1040 1050 1060 | |
| Anys | |
| 1033 1034 1035 - 1036 - 1037 1038 1039 | |


Els principals esdeveniments de l'any 1036 són que Ramir I d'Aragó es casa amb Emersenda de Bigorra, el duc Sergi IV de Nàpols abdica i es retira a un monestir, els musulmans zirides envaeixen l'illa de Sicília i el papa Benet IX és obligat a abandonar temporalment Roma, però Conrad II del Sacre Imperi l'ajuda a retornar-hi.[1] L'any 1036 mor Hixam III, últim califa de Còrdova.[1]
Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1036 són Conrad II del Sacre Imperi, i el papa Benet IX, Miquel IV el Paflagoni de l'Imperi Romà d'Orient, Enric I de França, Harold Peu de Llebre d'Anglaterra, Hardecanut de Dinamarca, Beremund III de Lleó Esteve I d'Hongria, i Iaroslau I el Savi de Kiev. Els Governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí, Abu Kalijar Marzuban el rei dels buwàyhides, Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Muhammad ibn Mahmud és l'emperador de l'Imperi de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin comença a governar els tolteques i Ak-Holtum-Bah-lam II és el monarca de Chichén Itzá.[1]
Esdeveniments
modificaPaïsos Catalans i Occitània
modifica- Ermessenda de Montsoriu i Sicardis de Montsoriu es reparteixen l'herència familiar després de la mort sense descendència del seu germà i hereu, Arbert de Montsoriu.
Inici de la construcció del campanar de la Catedral de Vic.[2]
L'emperador del Japó Go-Ichijo mor l'any 1036 - 22 d'agost: Matrimoni de Ramir I d'Aragó amb Gisberga, filla del comte Bernat Roger de Bigorra.
Europa i Imperi Romà d'Orient
modifica- Primaveraː Els exèrcits de Magne Olavsson de Noruega i de Hardecanut de Dinamarca s'enfronten a la riba del riu Göta älv, però abans d'entrar en batalla els dos reis signen acord de pau.[3]
- 22 d'agost. Roma: el papa Benet IX és expulsat de la ciutat per primera vegada, i retorna al cap de poc gràcies a l'ajuda de Conrad II. A la tardor l'emperador del Sacre Imperi emprèn una segona expedició militar a Itàlia i passa l'estiu a Verona abans de marxar sobre Milà (1037).
- 10 de novembre - Magúncia, Sacre Imperi: es consagra la catedral, sota l'auspici de Conrad II i sent-ne arquebisbe, Bard de Magúncia.
- Una força expedicionària zírida envaeix Sicília i pren Palerm dels normands, però no aconsegueix reconquerir completament l'illa.[4]
- Els fills d'Aethelred II d'Anglaterra i Emma de Normandia, Alfred Aetheling i Eduard el Confessor intenten apoderar-se del tron d'Anglaterra. Alfred, traït per Godwin de Wessex, és empresonat al castell de Guildford, on li treuen els ulls i acabarà morint al monestir d'Ely el 5 de febrer de 1037.[5] Eduard el Confessor es refugia a Normandia i Emma, acusada de traïció per Godwin, marxa a l'exili amb Balduí I de Flandes (entre els anys 1034 i 1040).[6] Harold Peu de Llebre és reconegut com a regent d'Anglaterra per Hardecanut, que es veu incapaç d'intervenir-hi. L'any 1037, Harold esdevé rei d'Anglaterra.[7]
- Auge del principat de Kíev quan Iaroslau I recupera el poder en solitari per la mort del seu germà Mstislav.[8] El Gran Principat de Kíiv pateix l'última ràtzia dels Petxenegs. Aquests són derrotats a les portes de Kíiv pel rei Iaroslau.[8] Després de fugir cap a les estepes, fan un nou atac contra l'Imperi Romà d'Orient.[9] Després d'aquesta victòria de la rus, hi haurà un període de 25 anys de pau amb els petxenegs, fins a l'arribada dels Cumans.[8] A Ucraina es crea el Bisbat de Iorlev, amb seu a Bila Tserkva.[10] Iaroslau nomena al seu fill Vladimir, de setze anys, príncep de Nóvgorod[11] i nomena Lluc Jidiata com a bisbe de Nóvgorod.[10]
- El príncep serbi de Dioclea Stefan Voislav es revolta contra la dominació romana d'Orient, però el 1037 serà derrotat i fet presoner.[12]
Àfrica
modifica- 13 de juny - Egipte: a la mort del seu pare per l'epidèmia de pesta que assola el país, puja al tron del califat Al-Mustànsir, sota la regència de la seva mare. El seu regnat durarà fins a l'any 1094.[13] En aquesta època el regne pateix una crisi financera aguda. Durant els primers anys del seu califat, hi comença a haver un comportament normal del riu Nil, cosa que fa que retornin les bones collites. Se signa la pau entre la regent i l'Imperi Romà d'Orient.[14]
Àsia
modifica- 5 de maig - Kyoto, Japó: a la mort del seu pare Go-Ichijō, Go-Suzaku esdevé el 69è emperador del Japó.
- L'escriptura Tangut va ser ideada per Yeli Renrong, per a l'emperador Jing Zong de Xia Occidental.[15]
- Apareix per primer cop el Sermó de la Flor a la literatura budista.
Naixements
modificaPaïsos catalans i Occitània
modifica- València: Ibn 'Alqama, historiador. La seva obra no ha perdurat, però ha estat la font de diversos textos àrabs posteriors sobre la història de la Balànsiya del Cid.[16]
Península Ibèrica
modifica- Zamoraː Sanç II de Castella, el Fort (m. 1072), rei de Castella des del 1065 fins a la seva mort, rei de Galícia des de l'any 1071 i rei de Lleó durant l'any 1072.[17]

Europa i Imperi Romà d'Orient
modifica
- Sant Anselm de Lucca, bisbe de Lucca, canonitzat per l'Església catòlica. (m.1086)[18]
- Sigelgaita de Salern, princesa longobarda. (m.1090)
Igor Yaroslavich (m. 1060) gran príncep de la rus de Kiev, fill de Iaroslau I el Savi. Regna entre els anys 1057 i 1060.[19]
El príncep de Kíev Igor Yaroslavich néix l'any 1036
Àsia
modifica- Fujiwara no Hiroko, emperadriu consort del Japó, casada amb l'emperador Go-Reizei.[20]
- Taiyuan, Xinaː Wang Shen (m. 1093), pintor xinès de l'imperi Song del nord.[21]
Defuncions
modificaPaïsos Catalans i Occitània
modifica- Desembre, Lleida: Hixam III, darrer califa Omeia de Còrdova. (n.c. 974/975)[22]
- Berenguer de Gascunya, germà de Sanç V Guillem de Gascunya, duc de Gascunya des del 1032.[23]
- Garcia II d'Auch, arquebisbe d'Auch des de l'any 1025.[24]
Europa i Imperi Romà d'Orient
modifica- gener: Emília de Gaeta, duquessa de Gaeta.[25]
- 17 de març: Gebhard II de Ratisbona, bisbe de Ratisbona des del 1023, membre de la casa d'Andechs.[26]
- 5 de febrer (o de 1037), Alfred Aetheling, príncep anglosaxó, fill del rei Etelred l'Indecís i germana petita del rei Eduard el Confessor.
- 30 de maig: Rodolf I de Guines (n 992) comte de Guînes des del 997.[27]
5 de juny, Paderborn ː Meinwerk (n. vers 975), bisbe de Paderborn des del 1009.[28]
El bisbe Meinwerk de Paderborn mor l'any 1036 - 5 de junyː Ot I de Hammerstein, comte de Hamaland des del 1016 i senyor de Zutphen des del 1002.[29]
12 de juny: Tedald,. (n.c.990), bisbe d'Arezzo des del 1023.[30]
El bisbes Guido i Tebald (mort l'any 1036) tocant un monocord. - Nàpols: Sergi IV de Nàpols, duc de Nàpols.
- Alfred Aetheling, noble anglès.[31]
- Flaithbertach Ua Néill (n. abans de 978) rei d'Aliech a Irlanda.[32]
- Harek de Tjøtta (n. 965), aristòcrata del Regne de Noruega membre de l'exèrcit d'Olaf Haraldsson.[33]
- Txerníhiv, Rus de Kíev: Mstislav de Tchernigov príncep de Tmutarakan i de Txerníhiv des de l'any 1024.[34]
- Colònia: Pilgrim de Colònia, arquebisbe de Colònia des del 1021.[35]
Àfrica
modifica- 13 de juny: Adh-Dhàhir, 7è califa fatimita. (n.1005)[36]
Àsia
modifica- 15 de maig: Go-Ichijō, 68è emperador del Japó. (n.1008)[37]
- 6 de setembre: Fujiwara no Ishi (n. 1000), emperadriu consort, casada amb Go-Ichijo del Japó.[38]
- Ghazni: Abu-Nasr Mansur, matemàtic persa. (n.970)[39]
Yeshe-Ö (n. 959) el primer rei-lama del regne de Guge, al Tibet.[40]
L'any 1036 neix el rei-lama Yeshe-Ö
Referències
modifica- 1 2 3 «El mundo en el año 1036 d. C.» (en castellà). [Consulta: 7 gener 2026].
- ↑ de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
- ↑ Sturlason, Snorre. Heimskringla - The Norse King Sagas (en anglès). Read Books, 2007-11. ISBN 978-1-4086-3377-9.
- ↑ Meynier, Gilbert. L'Algérie, cœur du Maghreb classique: De l'ouverture islamo-arabe au repli (658-1518). Paris: La Découverte, 2010, p. 50.
- ↑ «Early-Medieval-England.net : Timeline: 1033-1066». [Consulta: 7 gener 2026].
- ↑ Stafford, Pauline. Queen Emma and Queen Edith: Queenship and Women's Power in Eleventh-Century England (en anglès). Wiley, 2001-06-08. ISBN 978-0-631-22738-0.
- ↑ Owen-Crocker, Gale R. King Harold II and the Bayeux Tapestry (en anglès). Boydell Press, 2005, p. 41. ISBN 978-1-84383-124-2.
- 1 2 3 Lebedynsky, Iaroslav. Ukraine: Une histoire en questions (en francès). Harmattan, 2008. ISBN 978-2-296-05602-2.
- ↑ Grousset, René; .. empire des steppes. Chicoutimi: J.-M. Tremblay, 2006. ISBN 9781412354.
- 1 2 Mille ans de christianisme russe, 988-1988: actes du colloque international de l'Université Paris X-Nanterre, 20-23 janvier 1988 (en francès). YMCA-Press, 1989. ISBN 978-2-85065-166-3.
- ↑ «Chronique de Nestor». [Consulta: 7 gener 2026].
- ↑ Bataković, Dušan. Histoire du peuple serbe (en francès). L'AGE D'HOMME, 2005. ISBN 978-2-8251-1958-7.
- ↑ E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam 1913-1936 (en anglès). BRILL, 1987. ISBN 978-90-04-08265-6.
- ↑ Louis Bréhier, Vie et mort de Byzance, Paris, Albin Michel, 1946, 596 p.
- ↑ David Crouch, The Normans: The History of a Dynasty, (Hambledon Continuum, 2002), 51.
- ↑ Mestre Campi, Jesús; Roig Aran, Montserrat. Cronologia d'història de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. 3. ed. Barcelona: Edicions 62, 2006, p. 96. ISBN 978-84-297-5668-5.
- ↑ «Sanç II de Castella-Lleó | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 gener 2026].
- ↑ «Anselm de Lucca | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 gener 2026].
- ↑ Yaroslav the Wise in Norse Tradition, Samuel Hazzard Cross, Speculum, 181-182.
- ↑ Downer, Lesley «Nagako, Dowager Empress of Japan» (en anglès). The Guardian, 17-06-2000. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Shen Wang - MusicBrainz». [Consulta: 7 gener 2026].
- ↑ «Hišām III de Còrdova | enciclopedia.cat». [Consulta: 26 desembre 2025].
- ↑ Higounet, Charles. Bordeaux pendant le haut moyen age. Bordeaux, 1963, pp 104-107
- ↑ Vic, Claude de. Histoire générale de Languedoc: avec des notes et les pièces justificatives, composée ... (en francès). J.B. Paya, 1841, p. 61.
- ↑ «Chronology of the ipati, consuls, dukes, prices, kings, and emperors who governed Gaeta from the 9th to the 13th Century - TreasureRealm Coins». [Consulta: 7 gener 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Gebhard II., Regensburg, Bischhof - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 7 gener 2026].
- ↑ Chesne, André Du. Histoire généalogique des maisons de Guines d'Ardres, de Gand et de Coucy et quelques autres familles illustres qui y ont été alliées... (en francès). chez Sébastien Cramoisy, 1631, p. 7.
- ↑ «[https://nominis.cef.fr/contenus/saint/1278/Bienheureux-Meinwerk-de-Paderborn.html Bienheureux Meinwerk de Paderborn Évêque de Paderborn (+ 1036)]» (en francès). Nominis. [Consulta: 7 gener 2026].
- ↑ Paul Bertrand, Bruno Dumézil, Xavier Hélary, Sylvie Joye, Charles Mériaux et Isabelle Rosé, Pouvoirs, Église et société dans les royaumes de France, de Bourgogne et de Germanie aux Xe et XIe siècles (888-vers 1110), Ellipses, 2008, p. 229.
- ↑ «Digital Archives» (en anglès americà). [Consulta: 7 gener 2026].
- ↑ David Crouch, The Normans: The History of a Dynasty, (Hambledon Continuum, 2002), 51.
- ↑ Byrne, Francis John, Irish Kings and High-Kings, Four Courts Press, Dublin 2011 réédition (ISBN 1851821961), p. 125
- ↑ Nielssen, Alf Ragnar «Hårek fra Tjøtta» (en noruec). Store Norske Leksikon, 25-08-2025.
- ↑ Francis Dvornik, Les Slaves : histoire et civilisation, de l'Antiquité aux débuts de l'Époque contemporaine, Seuil, Paris, 1970, chap. « La Russie de Kiev », p. 171-228.
- ↑ (de) Leonard Korth, Pilgrim, Erzbischof von Kôln, dans Allgemeine Deutsche Biographie , vol. 26, Leipzig, Duncker & Humblot, 1888, p. 129-131
- ↑ «Ali az-Zahir Biography | Pantheon» (en anglès). [Consulta: 26 desembre 2025].
- ↑ David Crouch, The Normans: The History of a Dynasty, (Hambledon Continuum, 2002), 51.
- ↑ Hall, John Whitney; Shively, Donald H. The Cambridge History of Japan (en anglès). Cambridge University Press, 1988, p. 69. ISBN 978-0-521-22353-9.
- ↑ «Abu Nasr Mansur ibn Ali ibn Iraq» (en anglès). MacTutor. School of Mathematics and Statistics University of St Andrews, Scotland. [Consulta: 26 desembre 2025].
- ↑ Hāṇḍā, Omacanda. Buddhist Western Himalaya: A politico-religious history (en anglès). Indus Publishing, 2001, p. 209. ISBN 978-81-7387-124-5.