Viquipèdia

1049

any

El 1049 (MXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià. És el desè i últim any de la dècada del 1040 i el quaranta-novè any del segle xi i del primer mil·lenni.

Infotaula nombre1049
Tipusany Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià1049 (mxlix)
Islàmic440 – 441
Xinès3745 – 3746
Hebreu4809 – 4810
Calendaris hindús1104 – 1105 (Vikram Samvat)
971 – 972 (Shaka Samvat)
4150 – 4151 (Kali Yuga)
Persa427 – 428
Armeni498
Rúnic1299
Ab urbe condita1802
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle x - segle xi - segle xii
Dècades
1010 1020 1030 - 1040 - 1050 1060 1070
Anys
1046 1047 1048 - 1049 - 1050 1051 1052
El comte Guifré II de Cerdanya, Conflent i Berga mor essent monjo de Sant Martí del Cangó l'any 1049
El papa Lleó IX és entronitzat el 12 de febrer després que l'emperador Enric III el nomenés com a nou papa a la Dieta de Worms el 10 de desembre de l'any anterior
Emersenda de Bigorra o de Foix, reina consort d'Aragó i comtessa consort de Ribagorça i Sobrab pel seu matrimoni amb Ramir I d'Aragó mor el desembre de l'any 1049
L'any 1049 Hug de Cluny esdevé abat general de l'Orde de Cluny

Durant l'any 1039 Lleó IX és elegit papa de Roma, Odó de Bayeux, bisbe de Bayeux, al Magrib comencen les invasions dels àrabs Banu Hilal i l'imperi Romà d'Orient i els seljúcides signen una trègua, es comença a construir la pagoda de Ferro a Kaifeng, Xina, la República de Pisa conquereix l'illa de Sardenya i els vikings irlandesos assalten la ciutat d'Aldred, al riu Usk.[1] A l'any 1049 neixen el pintor xinès Li Gonglin, el poeta xinès Qin Guan i el rei Seonjong de Goryeo i moren el monjo budista Kokei i el comte Eustaqui I de Boulogne.[1]

Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1049 són Enric III, el papa Lleó IX; Zoè Porfirogènita, emperadriu de l'Imperi Romà d'Orient; Ferran I de Lleó, Enric I de França, Eduard el Confessor d'Anglaterra, Macbeth d'Escòcia, Ferran I de Lleó, Harald III de Noruega, Andreu I d'Hongria, Casimir I de Polònia, Stjepan I de Croàcia, i Iaroslau I el Savi de Kíev. Els Governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí; Massud (II) ibn Mawdud, el sultà dels buwàyhides; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Mawdud, el de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Poshek Ix Soi és el monarca de Chichén Itzá.[1]

Esdeveniments

modifica

Països catalans i Occitània

modifica

Europa i Imperi Romà d'Orient

modifica

Regne de França

modifica

Estats Pontificis - Papat de Roma

modifica
  • 2 de febrer: Bru d'Eghisheim-Dagsburg és proclamat papa de Roma, que prendrà el nom de Lleó IX després que Enric III del Sacre Imperi l'hagués nominat papa a la Dieta de Worms el desembre de l'any anterior.[10]
  • 12 de febrer - Roma, Estats Pontificis: Inici del pontificat de Lleó IX, 152è papa de Roma. Després de la seva proclamació, Lleó IX emprèn un viatge d'un any per europa per promoure el seu programa reformista entre els prelats europeus. El seu pontificat s'acabarà l'any 1054.[11]
  • Abril: Lleó IX convoca un concili disciplinar a Roma en el qual deposa els bisbes italians acusats de simonia (venta de càrrecs eclesiàstics o béns espirituals).[12]
Imperi Romà d'Orient
modifica
  • Primavera - Inici de la revolta petxenega (que forma part de les guerres romano-petxenegues), que durarà fins a l'any 1053: l'emperador Constantí IX Monòmac decideix transferir 15.000 guerrers petxenegs des de les seves posicions als Balcans cap al front oriental. Quan s'aproximaren al Bòsfor, els petxenegs es van revoltar i van decidir anar en direcció a Bulgària fins que van arribar a la ciutat romana d'Orient de Sèrdica seguint el seu líder Tírac. Quan aquest fou fet presoner pels romans d'Orient, els petxenegs i alguns aliats es van revoltar a la Tràcia, a la zona d'Adrianòpolis.[13] Durant l'any 1049 l'emperador envia l'exèrcit de l'est cap a la Tràcia per sufocar la revolta, però són derrotats pels petxenegs, que ataquen impunement la Tràcia i Macedònia.[13]

Àfrica

modifica

Àsia

modifica

Naixements

modifica

Europa i Imperi Romà d'Orient

modifica

Àsia

modifica

Necrològiques

modifica

Països catalans i Occitània

modifica

Europa

modifica

Àsia

modifica

Referències

modifica
  1. 1 2 3 4 5 «El mundo en el año 1049 d. C.» (en castellà). [Consulta: 18 gener 2026].
  2. ↑ de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
  3. ↑ Philibert Schmitz, "Theoduin", a: Biographie Nationale de Belgique, vol. 24 (Brussels, 1929), 757-758.
  4. ↑ Ceillier, Remi. Histoire générale des auteurs sacrés et ecclésiastiques (en francès). L. Vivès, 1863, p. 50.
  5. ↑ Barlow, Frank. The Godwins: the rise and fall of a noble dynasty. Harlow: Longman, 2002, p. 39. ISBN 978-0-582-42381-7.
  6. ↑ Ledain, Bélisaire. Histoire sommaire de la ville de Poitiers (en francès). Collection XIX, 2016-06-02. ISBN 978-2-346-07453-2.
  7. ↑ Rosa, Gabriele De; Cracco, Giorgio. Il papato e l'Europa (en italià). Rubbettino Editore, 2001, p. 93. ISBN 978-88-498-0222-1.
  8. ↑ Fleutôt, François-Marin. Les Rois de France excommuniés (en francès). Editions du Cerf, 2019-02-21. ISBN 978-2-204-11408-0.
  9. ↑ Iogna-Prat, Dominique. La Maison Dieu. Une histoire monumentale de l'Eglise au Moyen Age (v. 800-v. 1200): Une histoire monumentale de l'Eglise au Moyen Age (v. 800-v. 1200) (en francès). Editions du Seuil, 2009-10-01. ISBN 978-2-02-100858-6.
  10. ↑ Wetzer, Heinrich Joseph. Dictionnaire encyclopédique de la théologie catholique: rédigé par les plus savants professeurs et docteurs en théologie de l'Allemagne catholique moderne ... (en francès). Gaume frères et J. Duprey, 1864, p. 234.
  11. ↑ «1049». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  12. ↑ Schöll, Maximilian Samson Friedrich. Cours d'histoire des états européens, depuis le bouleversement de l'Empire romain d'Occident jusqu'en 1789: L'Orient, Suite. 1073-1294 (en francès). Gide fils, 1830, p. 77.
  13. 1 2 Kaldellis, Anthony. Streams of gold, rivers of blood: the rise and fall of Byzantium, 955 A.D. to the First Crusade. Nova York: Oxford University Press, 2017, p. 199-200. ISBN 978-0-19-025322-6.
  14. ↑ Laiu, 2002, p. 748.
  15. ↑ Droogenbroeck, Frans J. Van «Paltsgraaf Herman II († 1085) en de stichting van de abdij van Affligem (28 juni 1062)». Jaarboek voor Middeleeuwse Geschiedenis 2 (Hilversum 1999) p.38-95, 01-01-1999.
  16. ↑ Venning, Timothy. The Kings & Queens of Wales (en anglès). Mill Brimscombe Port Stroud, Amberley Publishing, 2013, p. 123. ISBN 9781445615776.
  17. ↑ BURMA, D. G . E. HALL, M.A., D.LIT., F.R.HIST.S.Professor Emeritus of the University of London and formerly Professor of History in the University of Rangoon, Burma.Tercera edició 1960. Pàgina 18
  18. ↑ 기자, 여태동 «바위에 스며든 부처님 파주 용미리 마애이불입상 - 불교신문» (en coreà). 불교신문, 15-03-2022. Arxivat de l'original el 2024-01-26.
  19. ↑ «秦观». Arxivat de l'original el 2025-02-21. [Consulta: 18 gener 2026].
  20. ↑ Latorre, Lluïsa. «Món en femení: Ingilberga, abadessa de Sant Joan». lluïsalatorre, 05-07-2023. [Consulta: gener 2024].
  21. ↑ «Guifré II de Cerdanya | enciclopedia.cat». [Consulta: 18 gener 2026].
  22. ↑ «Bernat II de Pallars Sobirà | enciclopedia.cat». [Consulta: 18 gener 2026].
  23. ↑ «Odiló | enciclopedia.cat». [Consulta: 18 gener 2026].
  24. ↑ Kerroux, Louis Gabriel Florence. Abrégé De L'Histoire De La Hollande Et Des Provinces-Unies: Depuis Les Tems Les Plus Anciens Jusqu'A Nos Jours (en francès). Murray, 1778, p. 74-77.
  25. ↑ The Wiley-Blackwell encyclopedia of Anglo-Saxon England. Second edition. Chichester, West Sussex: Wiley Blackwell, 2014, p. 558. ISBN 978-0-470-65632-7.
  26. ↑ Barlow, Frank. The Godwins: the rise and fall of a noble dynasty. London ; New York: Pearson/Longman, 2003, p. 53-54. ISBN 978-0-582-78440-6.
  27. ↑ «Southern Italy (2)» (en anglès). MedLands genealogy. [Consulta: 18 gener 2026].
  28. ↑ «Феопемпт митрополит Киевский и всея Руси - Биография». [Consulta: 18 gener 2026].
  29. ↑ «ABŪ SAʿĪD ABI’L-ḴAYR» (en anglès americà). [Consulta: 18 gener 2026].
  30. ↑ Mafizullah, Kabir. The buwayhid dinasty of Baghdad, 1964.
  31. ↑ Bosworth, Clifford Edmund. The Later Ghaznavids : Splendour and Decay: The Dynasty in Afghanistan and Northern India 1040-1186 (en anglès). 2a edició. Nova Delhi: Munshiram Manoharial Publishers Private, 1995, p. 37-39. ISBN 9788121505772.
  32. ↑ «MAWDUD B. MASʿUD» (en anglès americà). [Consulta: 18 gener 2026].
  33. ↑ Coedès, George. The Indianized States of Southeast Asia (en anglès). University of Hawaii Press, 1975-06-01, p. 146. ISBN 978-0-8248-0368-1.
  34. ↑ Stone, Jacqueline I. Original Enlightenment and the Transformation of Medieval Japanese Buddhism. Honolulu: University of Hawaii Press, 2003, p. 109. ISBN 978-0-8248-2771-7.

Bibliografia

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1049
  • Laiu, A. E. «Exchange and Trade, Seventh–Twelfth Centuries». A: Laiu, A. E. The economic history of Byzantium: from the seventh through the fifteenth century (en anglès). Volum 1. Dumbarton Oaks, 2002, p. 681-754. ISBN 0-88402-288-9. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=1049&oldid=37219415»