Pagina principala

Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera qe tuts i pœl dar una man a scriver
con 80 117 vox

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'index   Varda la Guida essenziala   Pajina principala in Nœva Ortografia Lombarda   Dervir un cunt    Wikisource in Lombard    Wikizionari in Lombard

Vox ind la vedrina

Lanziador de la Cupola de Ferr

La Cupola de Ferr (in ebraich כיפת ברזל, despess ciamad in ingles Iron Dome) a l'è un sistema d'arma mobel doperad per la defesa antimissil in Israell e desvilupad de Rafael Advanced Defense Systems. A l'è pensad per proteger i cità e, in sgeneral, per la defesa a curt rasg. A l'è bon de intercetà e sbater sgiò sia i razz a media velocità che i granade con trajetoria balistega e l'è stad progetad per difender i zone de confin di lanc di BM-21 e di Katjuša che vegniven del Liban, del Sinai o de la Striscia de Gaza. Provad per la prima voeulta in del 2009, a l'è operativ del 2011 e l'è programad che 'l sibia doperad anca in sui corvete de la class Sa'ar 6 insema ai Barak 8 per proteger i piataforme del gas israelian in del mar.

A l'è part de 'n sistema che Israell l'è dree a desvilupà per proteger el Pajes de la pupart di menasce d'aria, che vann di colp de morter ai ICBM.

In di agn '90 Hezbollah l'ha tacad a lanzià di razz contra el Nord del Pajes e l'ha fad un poo de vitime e donca i Forze de Defesa de Israell hann pensad a fà un so sistema de defesa contra i razz, del che i ofizziai american gh'hann havud de dì che l'era "destinad a fallì".

In del 2004 el Daniel Gold l'è nomnad capo de la ricerca e desvilup de la IDF e l'ideja de 'n sistema de defesa la guadagna consens e l'ha fad inscì de convincer i politegh de la soa necessità. In del 2006 in la segonda guerra del Liban Hezbollah l'ha sbarad pussee de 4'000 razz contra el Nord d'Israell e l'ha mazzad 44 civil isreaelian e l'ha fad evacuà pussee de 250'000 persone, la pupart a Haifa, terza cità del Pajes.

(Va inanz)

A l' savivet qe ...

El Ceser Ambroeus Cantù (Brivi, 5 de dicember del 1804 – Milan, 11 de marz del 1895) a l’è stad on storich, leterad, politegh, registrant e scritor italian. Deputad al parlament del 1860 al 1867, l’è stad el fondator de l'Archivi storich lombard e president onorari de la SIAE. Leterad ligad a l'area romantica e al catolicesim, el Cantù l’è stad autor de tanti Romanz (infra i quai spica "Margherita Pusterla"), di sagg storich "Storia Universale" - Storia universal - e "Grande illustrazione del Lombardo Veneto" - Granda ilustrazzion del Lombard Venet - e de storiografia leteraria ("Ragionamenti per servire di commento ai Promessi Sposi; Storia della letteratura italiana" – Ragionament che servissen de comentà i I promessi sposi). Del 1873 fina a la soa mort l’è stad Diretor de l'Archivi de Stat de Milan e l’ha organizad e 'l n'ha trasferid la sede in de l’ex Collegi Elvetich/Palazz del Senad.

(Va inanz)

Ind i oltre lengue...

I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian

Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.

Un proverbe a cas

"Amor de fradei, amor de cortei"
Sqiça qé per atualizar la pajina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra la Scriver Lombard e la Nœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.

I nosts Cinq Pilaster i è:

  1. La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
  2. La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
  3. La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
  5. La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.

Una vox de scriver

Cossa s'pœl far?

Lengua