Pagina principala

Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera qe tuts i pœl dar una man a scriver
con 80 236 vox

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'index   Varda la Guida essenziala   Pajina principala in Nœva Ortografia Lombarda   Dervir un cunt    Wikisource in Lombard    Wikizionari in Lombard

Vox ind la vedrina

Ritrait del Jann Galeaz

Ol Jann Galeaz Viscont (Pavia, 16 de otover 1351 - Meregnan, 3 de setember 1402) l'è stait un member de la dinastia Viscont, Sior de Milan e, despò del 1395, prim Duca de Milan.

Fiœl del Galeaz II e de la Bianca de Savoia, ind el 1360 l'ha sposad l'Isabella de Valois, s'cieta del re de França Joann II. La dota de la sposa l'è staita la Contea de Sommières, pò cambiada con qella de Vertus, de la qual ol Jann Galez al ciaperà ol sovernom de Cont de Virtuu. Ol matrimone l'è miga stait fortunad: tuts i s'cietin mas'c (Jann Galeaz, Azon, Carl) i è morts, e a la fin anca l'istessa mader, ind el partorir l'ultem, l'è spirada; domà l'unega fiœla, la Valentina, l'è restaita col pader.

Intratant ol Jann Galeaz l'ha fait esperienza ind l'art de la guerra e de la diplomazia, grazia ai conflits intra la so fameia e i Savoia. Ind el 1373, aprœv a Monticiar, l'è stait vencid e ferid dei trupe nemixe. L'ann dop l'ha rapresentad ol so pader ind i tratative cond l'Amedee IV de Savoia, e l'ha firmad la pax de Casal.

(Inanz)

A l' savivet qe ...

Dollfuss

L'Engelbert Dollfuss (Texingtal, 4 de otover 1892 - Vienna, 25 de luj 1934) l'è stad un politegh austriegh, cangeler in del period de l'austrofassism, del 1932 al 1934.

De origin paisana, el studia al seminari e poeu giurisprudenza, per poeu vesser mandad al front italian de la prima guerra mondial, indova che l'è ciapad presoner e poeu liberad, e 'l torna poeu a Vienna a finì i studi. El taca a cresser in del mond politegh e in del 1930 l'è nomnad president di Österreichische Bundesbahnen e in del 1931 minister de l'agricoltura del governo Otto Ender e poeu anca in quell del Karl Buresch.

In del 1932 el va lu al governo, nomnad del Wilhelm Miklas, in d'una nomena inaspetata, desgià che 'l gh'haveva men de 40 agn e poca de esperienza politega. El se ispira de subet a l'autoritarism e al fassism italian del Benito Mussolini, tant che in del 1933 el fa su el Front Patriotegh, partid unegh de destra ispirad al Partid Nazzional Fassista, e 'l taca 'na repression forta di rivoeulte di operari. In 'sto roeul el gh'ha havud una bona mesizzia cont el Benito Mussolini, che gh'ha dad tancc consili in su cossa fà per fà la ditatura e 'l vedeva in l'austrofassism 'na difesa contra el regim nazista todesch, de che l'era sossenn dubios in principi.

(Va inanz...)

Ind i oltre lengue...

I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian

Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.

Un proverbe a cas

Ocio!

  1. La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra la Scriver Lombard e la Nœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.

I nosts Cinq Pilaster i è:

  1. La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
  2. La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
  3. La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
  5. La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.

Una vox de scriver

Cossa s'pœl far?

Lengua