Pagina principala
|
Vos in vedrinaL'Istruzzion e Formazzion Professional (Istruzione e Formazione Professionale in italian, breviad IeFP) a l'è un sistema scolastegh professional italian la che competenza, in bas a la Costituzzion, a l'è in man di Region. A diferenza di istitut professionai de Stat, che cont el so diploma de cinch agn permeten de andà a l'università, el cors di IeFP el dura trii agn e 'l dà una qualifega, con despess la possibilità de fà un quart ann e ciapà un diploma professional de tecnegh, ma i do sistema, del 2017, inn conligad e gh'è una corrispondenza in tra i vari percors, oltra a la possibilità de spostàss in tra el sistema professional e quell di IeFP e vice-versa. De solet, per quei che insegnen in di IeFP valen no i requisit per quei che insegnen in di scoeule statai e i Region dann minga un programa ofizzial de seguì ma domà di obietiv didategh per varie competenze, cont un mont ore minim per ogni competenza. Despess, i IeFP inn fad su de ent locai, consorzi de lavorent o de aziende, ma ghe n'è anca dent di scoeule statai. (Inanz) Te 'l savevet che ...La scomunega a l'è, in del cristianesim, una pena canonega che la met quell che la ricev foeura de la comenion con la Gesa. La gh'ha origin sgiamò in del Noeuv Testament e in di prateghe di prim cristian. In la Gesa catolega a l'è la pena pussee volta che la gh'è, e ghe proibiss a quei che ghe l'hann de toeu o de ministrà i sacrament. Di reson che per el dirit catolegh menen a la scomunega inn el profanà l'Eucarestia, l'abort, el consacrà un vescov senza el permess del Papa, el proeuvà a ordenà una dona, doperà violenza in sul Papa, apostasia, eresia e scisma, l'assoluzzion in confession del complis del pecad impur e la violazzion del sigill del sacrament, ghe poden vesser comunque di alter reson, in bas a una sentenza de un tribunal eclesiastegh. Gh'è di at che, se fad, menen a la scomunega latae sententiae, o ben senza sentenza, ma domà per el fad che l'è stad fad, ma quella roba chi la val domà per i Gese de rit latin, in quelle de rit oriental la gh'ha de vességh una sentenza. (Va inanz) In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Yoruba, Bavares, Navajo, Frison del Nord, Osset, Yakut, Gaelich scozzes, Sorab de sota, Emilian e romagnol, Aceh Un proverbi a cas
"Amor de fradei, amor de cortei" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
Una vos de scriverCossa se po fà?
|

