Pagina principala
|
Vox ind la vedrinaBonvexin de la Riva (Bonvesin dra Riva in lombard antig; Bonvicinus de Rippa in latin; Milan (?) 1250 ca. – 1313/1315) l'è stait vun intra i prim a scriver in lombard ind el secol XIII, considerad la personalitaa plussee granda del so secol a Milan e pader de la lengua lombarda, ma anca icona de la leteradura in volgar in tut el nord Italia. Nassud vers la metaa del 1200, el Bonvexin a l'è stait un frad de L'Orden dei Umiliads, autor lombard squas certament milanes, l'ha scrivud œvre in poesia e prœsa in volgar lombard e in latin: la plupart inn de carater relijos; cont el Liber dei Tre Scriiture l'ha anticipad la Comedia del Dant Liger, cont el De magnalibus urbis Mediolani l'ha lassad una granda font storega, cont el De vita scholastica l'ha lassad un test lejud per secoi ind i scœle con plussee de vint edizion domà intra el 1479 e il 1555. (Innanz) A l' savivet qe ...L’Isabella d’Est (Ferrara, 19 de masg del 1474 – Mantova, 29 de marz del 1539) l’è staita una nobila lombarda, marchesa de Mantova e vuna di figure de pussee granda relevanza cultural e sozzial adree al Renassiment lombard. Patrona d’art e fomna de finisia e a la mœuda, tante done ghe indaven adree a la sò manera de vestì e consciàss. El Lodovigh Ariost el ghe diseva che l’era ‘liberal e magnanema’, e el Nicolaa de Corresg che l’era la ‘prima fomna de tut el mond’. Tosa de l’Ercol I d’Est e de la Leonora d’Aragona, l’era vuna di member de Cà Esta e la sorella granda de la Beatriz d’Est. L’ha rezzevud un’instruzzion adeguada a una sciorina: gh’era stait insegnad a rezzità Virsgili e a sonà el legut. (Va inanz) Ind i oltre lengue...I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes. Un proverbe a cas
"In mancanza dei cavai se fa trotar anc'pò a i asen" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl. I nosts Cinq Pilaster i è:
Una vox de scriverCossa s'pœl far?
|
