Arxiu de la categoria: government – ogov

Valorant el govern obert deu anys després

Publicat el per
Respon

«La diada de Sant Jordi és diada assenyalada» que deia el poeta Maragall. M’afegeixo a la diada comunicant amb goig que l’INAP acaba de publicar un llibre sobre el govern obert en tot l’àmbit iberoamericà en el qual participo com a autor del capítol ‘Decàleg per governar (de debò) d’una manera més oberta: 10 propostes d’actuació des del Govern de Catalunya’.

👉🏽 e-book: https://bit.ly/ebookogov
👉🏽 Llibre: https://bit.ly/balanceogov

L’obra és una compilació d’autors de reconegut prestigi en l’àmbit i la matèria (com els amics Joan Subirats, Ismael Peña-López, Alberto Abella,Alvaro V. Ramírez-Alujas i César Nicandro Cruz-Rubio) per intentar valorar què s’ha fet en el nou estil de governança que va aparèixer fa tot just 10 anys i que es va anomenar ‘govern obert’, amb l’ànim de redreçar unes polítiques i uns serveis públics allunyats del conjunt de la ciutadania. Nosaltres mateixos vam publicar el 2012 el llibre que va servir de punt de partida https://lnkd.in/dUzY4ukB.

Com diuen els coordinadors de l’obra, en el meu capítol «l’autor ens ofereix, a partir de la seva trajectòria, coneixement i experiència en matèria d’atenció ciutadana i obertura del govern català, un decàleg interessant i desafiant per promoure un model de governança més obert, intel·ligent i basat en dades. La seva aportació constitueix una guia indispensable que des de l’evidència i l’exercici de l’obertura com una pràctica quotidiana, com una forma innovadora de gestionar el que és públic, posa en relleu recomanacions i idees interessants sobre com promoure i impulsar, adequadament i efectivament, processos de govern obert, amb focus territorial i des de l’actiu ‘involucrament de la ciutadania’».

Espero que us agradi i que tant de bo que el llibre serveixi, de debò, per enfocar l’acció de governs i administracions cap a estratègies i pràctiques més valentes i trencadores en què la ciutadania i altres organitzacions siguin les autèntiques protagonistes de la governança pública.

Decàleg per governar de debò de manera més oberta

Publicat el per
1

Què aporta aquest article

A partir del text castellà del llibre que es publicarà properament, Jordi Graells exposa, en aquest article en català en forma de decàleg, un seguit d’actuacions distintives i amb un grau de disrupció important (algunes ja recollides en una infografia de 2020) imprescindibles per a una governança oberta en òptica d’Atenció Ciutadana. La lectura d’aquestes actuacions o bé coordinades o bé liderades per l’autor –empreses durant el seu càrrec de director general d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya i també abans de ser-ho– inspirarà els lectors perquè les impulsin també en els seus àmbits respectius ;).

Cada un dels deu exemples de bones pràctiques acaba amb una proposta d’actuació per animar els lectors a posar-les immediatament en marxa.

Continua llegint →

Què aniria bé que passés el 2023 en gestió pública?

Publicat el per
Respon
crowdsourcing, ciutadà proveïdor

A més de les fites en gestió pública que les organitzacions segur que maldaran per fer realitat, ara desitjaria que el 2023 en succeïssin algunes que impactessin en el conjunt de la societat. Fites concretes que, amb tot l’esforç del món, s’acabin executant. Altrament, seran propòsits d’esmena i millora que no deixen mai la seva condició de semàntiques i prou.

A Catalunya –i també altres parts de l’Estat espanyol– s’ha treballat des de fa temps perquè les polítiques d’obertura i reutilització de dades siguin una realitat. Ara es podrien completar amb iniciatives més socials.

Algunes mesures són en mans d’administracions, com l’AGE (Administració General de l’Estat), que ja toca que faci un cop de cap i obri el Registre Mercantil per generar valor econòmic amb les dades de les empreses de tots els sectors.

D’altres actuacions estarien més en l’òrbita de la societat en el seu conjunt. Per exemple, en comptes d’elaborar-los cadascú pel seu cantó, algú podria proposar-se per liderar quadres de comandament que recollissin reptes socials. Els quadres de comandament ‘socials’ vindrien a considerar els ciutadans com a éssers capaços de transformar les seves condicions socials, perquè proveeixen de dades i reutilitzen intel·ligentment les que ja han obert altres organismes. La seva condició de ciutadans actius mobilitzadors milloraria de ple la gestió pública i la competitivitat de les empreses explicant amb dades: els efectes de la crisi climàtica, com de nocives són les emissions de CO2, la contaminació acústica, les raons de la poca extensió del reciclatge en força poblacions o la distribució geogràfica de la renda per càpita relacionant-la amb altres factors (nivells d’estudis, tipologia de feines, hàbits de consum, etc)…

El canvi que podríem provocar seria bestial. Però, és clar, per aprovar mínimament aquesta assignatura pendent, caldria demostrar el domini de nocions bàsiques (amb actuacions fàcils d’implementar!) i que encara no són assumides pels actors implicats: obrir tot el coneixement públic en mans de governs i administracions, obrir registres emblemàtics com el d’empreses, divulgació de la ciència sempre en perspectiva oberta, extensió d’instruments legals com Creative Commons 0 (pel qual podem fins i tot renunciar als límits que provoca l’autoria moral en continguts i serveis públics) i –una que no és tan fàcil perquè exigeix un lideratge fort i de debò– compartir i posar en comú totes les pràctiques de les diferents administracions actuants en un territori en temes com atenció ciutadana (com ja es va fer a Catalunya amb la creació del grup ‘Administracions en Xarxa’), obertura i govern de les dades, transformació digital…

Una 2023 ambiciós. Per demanar que no quedi ;).

¿Qué estaría bien que sucediera en 2023 en gestión pública?

Publicat el per
Respon

Además de los hitos en gestión pública que las organizaciones seguro que se esforzarán por hacer realidad, ahora desearía que en el 2023 sucedieran algunos que impactaran en el conjunto de la sociedad. Hitos concretos que, con todo el esfuerzo del mundo, se acaben ejecutando. De lo contrario, serán propósitos de enmienda y mejora que no dejan nunca su condición de semánticas.

En Cataluña –y también otras partes del Estado español– se ha trabajado desde hace tiempo para que las políticas de apertura y reutilización de datos sean una realidad. Ahora podrían completarse con iniciativas más sociales.

Algunas medidas están en manos de administraciones, como la AGE (Administración General del Estado), que ya toca que se decida de una vez y abra el Registro Mercantil para generar valor económico con los datos de las empresas de todos los sectores .

Otras actuaciones estarían más en la órbita de la sociedad en su conjunto. Por ejemplo, en vez de elaborarlos cada uno por su lado, alguien podría proponerse para liderar cuadros de mando que recogieran retos sociales. Los cuadros de mando ‘sociales’ vendrían a considerar a los ciudadanos como seres capaces de transformar sus condiciones sociales, porque proveen de datos y reutilizan inteligentemente las que ya han abierto otros organismos. Su condición de ciudadanos activos movilizadores mejoraría de lleno la gestión pública y la competitividad de las empresas explicando con datos: los efectos de la crisis climática, lo nocivas que son las emisiones de CO2, la contaminación acústica, las razones de la poca extensión del reciclaje en bastantes poblaciones o la distribución geográfica de la renta per cápita relacionándola con otros factores (niveles de estudios, tipología de trabajos, hábitos de consumo, etc)…

El cambio que podríamos provocar sería bestial. Pero, claro, para aprobar mínimamente esta asignatura pendiente, debería demostrarse el dominio de nociones básicas (¡con actuaciones fáciles de implementar!) y que todavía no son asumidas por los actores implicados: abrir todo el conocimiento público en manos de gobiernos y administraciones, abrir registros emblemáticos como el de empresas, divulgación de la ciencia siempre en perspectiva abierta, extensión de instrumentos legales como Creative Commons 0 (por el que podemos incluso renunciar a los límites que provoca la autoría moral en contenidos y servicios públicos) y –una que no es tan fácil porque exige un liderazgo fuerte y de verdad– compartir y poner en común todas las prácticas de las diferentes administraciones actuantes en un territorio en temas como atención ciudadana (como ya se hizo en Cataluña con la creación del grupo ‘Administraciones en Red’), apertura y gobierno de los datos, transformación digital…

Un 2023 un poco ambicioso pero que por pedir no quede ;).

L’atenció ciutadana, l’ofici més bell del món

Publicat el per
2

Que la relació amorívola dels governs amb la ciutadania viu moments crítics no és cap novetat. Per l’exigència ciutadana en la bona gestió dels afers públics, però també per unes necessitats més complexes que abans resolien altres actors (empreses, entitats…).

La tecnopolítica podria ser la ciència alcavota que ajudés en aquesta relació trencada, perquè tracta de millorar la interacció entre els actors mitjançant eines digitals en xarxa. En aquest framework tant decisiu per als poders públics, tots els actors hi excaven per trobar el bé intangible més idoni (cultura organitzacional, capital intel·lectual, marca, legitimitat, reputació, responsabilitat social, transparència, confiança, experiència positiva…) per comunicar i incidir millor en la seva audiència. Es tracta de trobar-ne un pel qual el ciutadà es pugui sentir per exemple més segur amb el seu entorn, orgullós del seu país o amb ganes d’implicar-se amb els conciutadans per solucionar problemes comuns o els seus més propis.

I el cas és que n’hi ha un que hi excel·leix: la governança en xarxa! Aquest intangible propicia una interacció més d’igual a igual de governs i administracions amb els altres actors i, per tant, una relació amb més valor públic. Aquí les polítiques d’atenció ciutadana són les més efectives perquè arriben al ciutadà en el moment oportú mitjançant la via digital, telefònica o presencial. I ho fan amb continguts útils que el mobilitzen i l’apoderen per millorar les seves condicions de vida.

L’atenció ciutadana és una política transversal que es val de la comunicació de servei per satisfer l’experiència del ciutadà en tots els seus cicles vitals (personal, social, lúdic, professional). Si el ciutadà percep que és ben atès pel govern, augmentarà la seva confiança i corresponsabilització cap als poders públics.

La situació d’emergència de la COVID ha demostrat com Atenció Ciutadana va oferir continguts d’una manera més adequada a l’expectativa de la ciutadania. I els va consolidar com la font fiable, que no sols és oferir informació veraç sinó que sigui la justa, en el moment oportú i en el registre que comprengui i li agradi (simple, en format multimèdia, accessible…).

I què hi pot haver ara més bell que l’atenció ciutadana faci realitat aquest repte?

El ball del teletreball

Publicat el per
Respon

gos a sobre portàtil - teletreballHi ha acord generalitzat a considerar que la crisi causada per la COVID-19 no és una crisi qualsevol i comportarà canvis radicals.

Té infinitat de conseqüències que tot just han començat a treure el cap. Però, quina afectació tindrà en el comportament del conjunt de la societat?

I en el teletreball? Hi ha qui diu que, com una peça més de la transformació digital, hem fet un salt d’XX anys. A mi em sembla massa agoserat per balder.

Em continua faltant una peça d’aquest puzzle que segurament hauria de relacionar-se amb els valors de les persones. Com fer que tots els professionals que hagin de teletreballar assumeixin com a primer valor la corresponsabilització. Aquest valor no es relaciona sols amb la responsabilitat. Sinó, a igual proporció, també amb la llibertat que se li ha de donar al professional perquè pugui resoldre aquella tasca com ell consideri que s’ha de fer. La corresponsabilitat aclariria bona part del desconeixement que tenim encara del teletreball.

El tema és de molt difícil solució i, potser per això, em sembla que els sistemes de selecció s’hi basaran molt d’ara endavant.

Ho veieu així?

ÍTACA: Índex de transformació digital d’alts càrrecs per autodiagnosi

Publicat el per
67

27Ladies and gentlemen, dames i cavallers… us presento l’ÍTACA, l’Índex de transformació [digital] d’alts càrrecs per autodiagnosi. Mitjançant l’ÍTACA, pots conèixer el teu grau de transformació digital com a alt càrrec i/o responsable de qualsevol institució. Pots emplenar la bateria de preguntes, que puntuen sobre cent.

Així veuràs, de manera ràpida i senzilla, la progressió que vas fent en l’aplicació d’estratègies per a la teva digitalització en els àmbits privat i professional.

Hi ha altres propostes per diagnosticar el nivell de coneixements i habilitats relacionades amb el món digital, però orientades més a l’empresa que al directiu o alt càrrec (Diagnòstic competències digitals de Roca Salvatella o Índice de madurez digital de las empresas d´Íncipy-Inesdi).

Amb ÍTACA, parteixo de la idea bàsica que per canviar una institució, cal transformar-la i enfocar-la a les persones. I la digitalització de les persones directives forma part d’una transformació més àmplia en altres valors humans més actuals. Com ara un lideratge inspirat en qualitats femenines com l’empatia, la flexibilitat i la tolerància. I també un estil directiu orientat a la diversitat de gènere, d’orientació sexual, de capacitats, cultural i generacional. Tanmateix, sent conscient que la transformació digital és la que pot fer més mandra d’afrontar perquè, a més de valors, comporta l’assumpció i la pràctica de nous coneixement i habilitats.

Compto que l’administració de l’ÍTACA et resultarà ben profitosa. Si t’ho sembla,explica-me’n aquí o a les xarxes la teva experiència.
Que en gaudeixis!

Disfuncionaris o servidors públics?

Publicat el per
4

hearEn quin estadi evolutiu es troben governs i administracions? Se n’ha parlat llargament. Vaig a exposar un altre punt de vista basat en la seva lògica discursiva.

Per a això hauríem d’analitzar-ne el discurs. No cal que entrem en una perspectiva aristotèlica més pregona que ens permeti entendre el mainstream que segueixen les estructures de poder a partir de l’ús d’hipèrboles, sofismes i eufemismes… Però el professor Teun Van Dijk ens alertava sobre com a poc a poc s’anaven incorporant metàfores en el nostre llenguatge que, en el fons, estaven connotades de racisme; per exemple, el titular ‘Una onada d’immigrants’ o ‘L’assalt a la tanca de Melilla’. Si admetem aquest tipus de discurs, podríem estar acceptant el caràcter d’intrusos o invasors perillosos dels seus protagonistes.

Continua llegint →

Vídeo de ‘Gobernando para la experiencia de usuario del ciudadano’

Publicat el per
Respon

Vídeo de mi intervención ‘Gobernando para la experiencia de usuario del ciudadano’ en el IX Encuentro Ibérico de la Asociación de Educación en Investigación y Ciencia de la Información de Iberoamérica y el Caribe #EDICIC. Gracias a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona por brindarme la oportunidad de plantear algunas de las líneas de trabajo que estamos siguiendo desde la Direcció General de Atención Ciudadana de la Generalitat de Catalunya.

Gobernando para la experiencia de usuario del ciudadano

Publicat el per
Respon

Aquí está mi presentación ‘Gobernando para la experiencia de usuario del ciudadano’ en el IX Encuentro Ibérico de la Asociación de Educación en Investigación y Ciencia de la Información de Iberoamérica y el Caribe #EDICIC. En la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

ÍTACA: Índice de transformación [digital] de altos cargos por autodiagnosis

Publicat el per
1

Logo ITACA en espanyol

Ladies and gentlemen, damas y caballeros … os presento ÍTACA, el Índice de transformación [digital] de altos cargos por autodiagnosis. Mediante ÍTACA, puedes conocer tu grado de transformación digital como alto cargo y/o responsable de cualquier institución. Puedes rellenar la batería de preguntas, que puntúan sobre cien.

Continua llegint →

Zer ote da GovUX? / ¿Qué es eso del GovUX?

Publicat el per
Respon

Divendres 25 de maig vaig participar com a ponent en el VII Congrés de Gestió Avançada en les administracions públiques amb la ponència ‘Zer ote da GovUX’ / ¿Qué es eso del GovUX?’ a Bilbo/Bilbao. Els debats van ser molt enriquidors i m’hi vaig sentir molt ben acollit.

A més del contingut de la meva ponència que publico sencera en format de diapositives, també em van fer l’entrevista ‘La ciudadanía está al límite del crédito que ha dado al servicio público’. A veure si coincidim 😉

Quarta Revolució Industrial o Transhumanisme?

Publicat el per
Respon

Vivim un canvi de paradigma en les societats occidentals i que marcarà el ritme de la propera dècada. Canvies tecnològics, però també socials, econòmics i científics de gran calatge que deixaran a contrapeu tots els qui no facin l’esforç de transformar-se per entendre’ls i incorporar-los en les seves esferes personal, social i professional.

Continua llegint →

Vuit premisses per a la transformació digital de l’Administració

Publicat el per
4

jordigraells a publiAccióEns heu demanat que sintetitzem el contingut de l’entrevista “Una bona política d’atenció ciutadana podria ser un exemple molt il·lustratiu de cap on avançarà el país”, del butlletí PublicAcció, en el número 58 en data 1 de març de 2017:

  1. Cal un nou lideratge digital fort a governs i administracions. Crear totes les condicions per avançar cap un estil de direcció més relacional.
  2. Hi ha d’haver canvis profunds relacionats amb la digitalització, els fluxos de dades i l’organtizació basada en models comunitaris.
  3. Obrir totes les dades de l’Administració.
  4. Avançar cap un model d’Administració més predictiva i menys reactiva (big data i revalorització completa de les dades).
  5. Implementar de debò polítiques i serveis públics crowd.
  6. Automatitzar l’atenció ciutadana repetitiva en bots i intel·ligència artificial.
  7. Organitzar els recursos de tal manera que els professionals decideixin i prototipin directament seguint estratègies de lean management i intel·ligència col·lectiva.
  8. Compaginar a tothora el treball amb els interessos culturals, esportius i creatius dels professionals.

Innovant per fer fàcil l’atenció ciutadana

Publicat el per
Respon

Aquest és el títol que recull més bé els tres esdeveniments de la setmana on he tingut el plaer de participar. Són materials i continguts molt recomanables per a les persones i organitzacions que volem avançar en la transformació en el termini més curt de temps possible. En facilito els enllaços:

  1. La conferència ‘Innovant la innovació’ (presentació i vídeo) que vaig impartir el dilluns 13 de març dins la II Jornada d’Innovació a l’Escola d’Administració Pública.

  2. L’entrevista “Una bona política d’atenció ciutadana podria ser un exemple molt il·lustratiu de cap on avançarà el país”, que em va fer el butlletí PublicAcció, en el número 58, que la Generalitat envia a tots els seus professionals en la qual explico per què crec que el canvi a l’Administració és inajornable.
  3. La 47a edició de les sessions web que organitzem a la Generalitat, amb el tema ‘Al límit de la publicitat digital per atreure els usuaris’ i la participació de @gemmaescribano, directora de Màrqueting de Wallapop. Amb uns continguts que aplicarem a gencat tant com puguem (ja ens coneixeu ;)).

Cogovernar amb la ciutadania

Publicat el per
1

La digitalització ha canviat tots els àmbits de la societat: cultural, econòmic i social. Les administracions i els governs se n’han mantingut al marge i només s’hi han produït algunes actuacions específiques. Aquests canvis, tanmateix, no han alterat la seva manera de procedir ni la cultura dels seus empleats i càrrecs directius. I és que els pocs intents de transformació real de les organitzacions del sector públic, basats en un ús estratègic de la tecnologia, no han reeixit.

Tanmateix, aquests canvis disruptius comencen a afectar –i ho faran de ple– les organitzacions públiques i els seus treballadors. La ciutadania i les entitats ja els exigeixen que adaptin i canviïn les seves competències, els perfils professionals, l’organització dels processos i el model de relació entre ells, la ciutadania, les entitats i les empreses.

Aquesta presentació meva a la UPF tracta de la transformació de governs i administracions i la solució que proposo (cogovernar amb la ciutadania – GovUX).

¿Serán de verdad así los gobiernos?

Publicat el per
3

Éstas son las diapositivas que presento en Madrid para explicar cómo serán los gobiernos y las administraciones en los próximos años. Podemos pensar que las funciones y facetas que imagino en la presentación pueden variar o incluso las podemos imaginar distintas, pero no cabe duda que van a tener que transformarse digitalmente y entrar de lleno en las lógicas de movilidad, de redes y de datos abiertos (y big data).

¿Compartes la misma visión? ¿Ves la mía demasiado futurista?

La presentación tiene lugar en el IV Foro de Excelencia en Sanidad, organizado por el Club Excelencia en la Gestión en el Hospital Universitario Fundación Jiménez Díaz.

1r Drinks & Data a la Fàbrica Lehmann

Publicat el per
1

Ahir vaig tenir l’oportunitat d’encetar el cicle de xerrades ‘Drinks & Data’ que organitza l’organització Iniciativa Open Data Barcelona. Em vaig sentir molt ben acompanyat, tant per la nombrosa assistència com per les bones amistats com l’organitzadora mateixa, Lourdes Muñoz, la gent de la XIP, d’Ideograma, de Desidedatum, de la Generalitat, d’ajuntaments (Barcelona, Badalona…), diputacions, universitats i empreses diverses. Gràcies per assistir-hi; com dic sempre: té molt mèrit l’assistència presencial a qualsevol mena d’acte.

 

 

Atenció ciutadana per robots?

Publicat el per
2

No, no ens espantem. No proposem d’abaratir costos fent que la ciutadania s’hagi de relacionar amb aquests artefactes creats a imatge i semblança dels éssers humans.

Tanmateix, si governs i administracions volen arribar al ciutadà-usuari, hauran de tenir molt en compte el seu perfil i desitjos actuals. Ara el ciutadà vol rebre la informació i els serveis de valor de l’Administració al seu aparell de butxaca quan ell vulgui. Se sent més lliure per triar i per exigir. Al mateix temps aquest ciutadà mòbil sap que, segons quines siguin les seves accions en línia i la seva experiència d’usuari digital, acabarà tenint una reputació digital o una altra.

Continua llegint →