Arxiu de la categoria: general

Cal Peret i Castellolí, al cor i als mitjans de comunicació

Publicat el per
Respon

Publiquem dos vídeos relacionats amb la família Costa. Tots dos expliquen dues informacions relacionades amb Cal Peret, la casa pairal de ma mare i dels seus sis germans ja tots difunts.

D’una banda el reportatge per al programa de TV3 Tot Es Mou (TEM), conduït per l’Helena Garcia Melero, del divendres 13 de juny de 2025, sobre l’impuls de la família i l’Ajuntament de Castellolí per «fer bategar de nou la fleca i la botiga».

De l’altra, amb motiu del Mil·lenari de la Montanya de Montserrat, Catalunya Ràdio (amb La Mira de realitzadora) ha elaborat uns pòdcasts amb tota mena de dades i històries. La Montserrat i l’Ignasi Costa Castelltort, en aquest tall de veu relatat per Joan Pera, expliquen com Màrius Costa Prat (i son pare Felicià Costa) van amagar i salvar part del tresor del Monestir de Montserrat, amb segurament la peça més valuosa: el santcrist de l’Altar Major.

Cotxes elèctrics, punts de recàrrega, vendes en línia i bizums a la declaració de renda 2024

Publicat el per
Respon

REHABILITACIÓ EDIFICIS I PLAQUES SOLARS

Deducció del 20%, 40% o 60 % per instal·lació finestres que aïllin o plaques fotovoltaiques.

ADQUISICIÓ DE VEHICLE ELÈCTRIC I PUNT DE RECÀRREGA

Deducció del 15% en motos i cotxes elèctrics (màxim 3.000 €) i punts de recàrrega (màxim 600€).

ELS AJUTS I SUBVENCIONS TRIBUTEN EN LA DECLARACIÓ DE RENDA?

  • Les subvencions a instal·lació de plaques FV amb Fons NextGen no tributen
  • Els ajuts a cotxes i motos elèctrics del Moves III sí que tributen

Per tant, en el cas de persones físiques hem de declarar a la base de la declaració de renda els ajuts cobrats el 2024.

BIZUM I WALLAPOP

Vendes Wallapop es declaren si hi ha guanys. En vendes de més de 2.500 euros, si hem guanyat respecte al que ens va costar inicialment, s’ha de declarar.
Problema amb les herències: per exemple, un rellotge heretat i del qual no es tingui rebut del que va costar.

Bizum: si és una renda, cal declarar-lo. Si es cobra un lloguer o es rep una donació via bizum, cal declarar-ho. Els bizums són transferències bancàries que es van acumulant i tributen.

CURIOSITAT

Com a curiositat, a Catalunya la quota del gimnàs no desgrava.

Dos vídeos clau per dominar criteris, lèxic, ortografia i sintaxi en català

Publicat el per
Respon

La llengua és un sistema ampli que cal dominar en els diferents usos. Aquests dos vídeos ofereixen una llista amb criteris lingüístics per comunicar de manera concisa, econòmica i empàtica, a més d’adequada a governs i administracions i també, per extensió, a totes les empreses i entitats en general. S’hi fan constar els criteris que poden presentar més dificultat i, en canvi, no s’hi recullen aquells altres que segurament són més fàcils de recordar o de dominar.

I és que les organitzacions han de tenir també el seu propi estil comunicatiu que les diferenciï de les altres. Amb tanta profusió de missatges, han d’empatitzar amb clients i ciutadania, han de seduir-los i, quan calgui, tenir la capacitat d’emocionar-los. Hi ha estudis que demostren que comunicar en un llenguatge clar i empàtic, que millori l’experiència satisfactòria de la persona usuària, comporta guanys humans i econòmics. I, a més, cal fer-ho en el registre lingüístic adequat, usant les formes correctes i genuïnes. Trobar, doncs, el registre comunicatiu adequat en les comunicacions amb clients i ciutadania repercuteix directament en la imatge de les organitzacions.

👉 https://youtu.be/HBR1v38_Y1c?si=hx9mLcgACSa1Q27t
👉 https://youtu.be/bARpzuA4A_s?si=8WPDev1KM0M8gSxy

Estic molt content d’haver participat decisivament en aquests materials, que es basen en el capítol 4 del ‘Manual dels governs a Instagram’ https://gen.cat/manualgovernsinstagram. Amb tot el contingut validat per Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

Dos vídeos amb pautes lingüístiques per a la comunicació pública

Mesures catalanes

Publicat el per
Respon

Als que sou més granadets o bé sou de poble segur que us sonaran aquestes mesures, l’autèntic ‘sistema mètric català’, que, quan les feu servir ara, us miren com si fóssiu d’un altre planeta. I alguns hem tingut la sort de sentir comptar-hi, amb les mesures, i usar-les internament com aquell que encara compta en pessetes i no euros ;).

MESURES DE PES

Lliura (del llatí libra, ‘lliura de pes; balança’)
Unitat de pes catalana, dividida en dotze unces, molt variable segons els indrets i equivalent a 400 grams al Principat, a 407 grams a les Illes i a 355 grams al País Valencià.

Exemples: Mitja lliure de sèmola (200 grams). Una lliure i mitja de mongetes seques (600 grams).

Terça
Per pesar carn. Equivalent a una lliura catalana (400 grams).

Unça (del llatí uncia, ‘dotzena part’, derivat d’unus, u, un)
Unitat de pes catalana equivalent en general a la dotzena part d’una lliura, o sia uns 33 grams.
Exemple: Una unça i mitja de formatge ratllat (gairebé 50 grams).

Argenç (del llatí argenteus, ‘d’argent’). Per a quantitats molt petites.
Una setzena part d’una unça. És a dir, aproximadament 2,08 grams.
Exemple: Tenir mig argenç de seny…

MESURES DE CAPACITATS

Petricó (1 petricó = 0,235 litres) per a líquids.
Per mesurar l’oli quan no es venia envasat o el vi o la llet.

Almud (anomenat ‘barcelles’ a Mallorca i ‘quatre’ al País Valencià)

És una mesura per al gra i de vegades també per a líquids. La seva equivalència és variable entre 1,9 i un xic més de 4 litres segons l’àrea geogràfica dels Països Catalans on ens trobem.

ALTRES MESURES CATALANES

Les roves (1 rova = 10 quilos i escaig) o els quintars (1 quintar = 41,5 quilos) s’empraven per pesar sacs. També, en menor mesura, el quarteró (un quart de rova).

Les àrees (1 àrea = aproximadament 100 metres quadrats) o les mujades (1 mujada= 49 àrees) servien per mesurar camps. Com hem fet des de petits, també es s’amidava per pams; un equivalia a 19,4 cm. També hi havia la colzada (76 cm) o la cana (8 pams). I tots aquests sistemes, fixeu-vos-hi, provenien de l’ús d’una part del cos o d’un element de la natura, que s’usava com a unitat que tothom podia conèixer.

CANA (del llatí canna, ‘canya’)
Mida pròpia de Catalunya, les illes Balears i la Catalunya del Nord, que equival a 8 pams, o a 6 peus, o a 2 passos, i, a Barcelona, és igual a 1,555 metres.
Els menestrals que amidaven oficialment els teixits i també els camps eren els canaders, i per fer-ho utilitzaven la cana.
Exemple: Aquest vestit em va tres canes gran… Va córrer dues canes sense topar amb les cadires…

MESURES DE LA GENT DE MAR

La gent de mar mesuren per braces, cordes i nusos.

Fonts

El ball del teletreball

Publicat el per
Respon

gos a sobre portàtil - teletreballHi ha acord generalitzat a considerar que la crisi causada per la COVID-19 no és una crisi qualsevol i comportarà canvis radicals.

Té infinitat de conseqüències que tot just han començat a treure el cap. Però, quina afectació tindrà en el comportament del conjunt de la societat?

I en el teletreball? Hi ha qui diu que, com una peça més de la transformació digital, hem fet un salt d’XX anys. A mi em sembla massa agoserat per balder.

Em continua faltant una peça d’aquest puzzle que segurament hauria de relacionar-se amb els valors de les persones. Com fer que tots els professionals que hagin de teletreballar assumeixin com a primer valor la corresponsabilització. Aquest valor no es relaciona sols amb la responsabilitat. Sinó, a igual proporció, també amb la llibertat que se li ha de donar al professional perquè pugui resoldre aquella tasca com ell consideri que s’ha de fer. La corresponsabilitat aclariria bona part del desconeixement que tenim encara del teletreball.

El tema és de molt difícil solució i, potser per això, em sembla que els sistemes de selecció s’hi basaran molt d’ara endavant.

Ho veieu així?

Per què vam enviar els fills als Estats Units amb AFS?

Publicat el per
Respon

Ja fa molts mesos que teníem ganes d’explicar per què vam decidir enviar el Martí i l’Alba a passar un any sencer als Estats Units d’Amèrica (EUA) amb l’entitat AFS. De fet, amb una entitat que ens mereixia tanta confiança, els hauríem enviat a qualsevol país del món. Van acabar anant als EUA perquè són jugadors de bàsquet i volien jugar als respectius equips Varsity de les High Schools on van estudiar el curs acadèmic.

Però què és AFS? Per què tanta propaganda d’aquesta entitat ;)?

Continua llegint →

«Records amb Gràcia» per a la tieta Anita

Publicat el per
Respon

El passat 30 de gener va ser un dia especial perquè va fer deu anys que va marxar la nostra estimada tieta Anna Graells (Anita) amb qui vam compartir bona part del que hem viscut.

En homenatge publico un article http://bit.ly/recordsgracia que vaig escriure per a l’Agrupació de Veïns de Gràcia, el meu barri de Sabadell, amb les històries que m’explicava sobre les divertides anècdotes que s’hi esdevenien abans de la Guerra Civil.

Bòbila de cal Noi Maco

Bòbila de cal Noi Maco (1916), que després va ser la de cal Titet (o Bòbila Madorell).

 

 

Quarta Revolució Industrial o Transhumanisme?

Publicat el per
Respon

Vivim un canvi de paradigma en les societats occidentals i que marcarà el ritme de la propera dècada. Canvies tecnològics, però també socials, econòmics i científics de gran calatge que deixaran a contrapeu tots els qui no facin l’esforç de transformar-se per entendre’ls i incorporar-los en les seves esferes personal, social i professional.

Continua llegint →

Metodologies per innovar

Publicat el per
6

Ahir al matí, vaig impartir la 14a sessió ‘DGAC amb Coneixement’ amb el títol ‘Metodologies per innovar’. Es tractava d’oferir pautes per generar idees per presentar en el II Concurs d’Idees de la Direcció General d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya.

Publico la presentació en el blog perquè mostra exemples clars d’innovació de productes i serveis i alhora ens ajuda a interpretar els canvis i les millores que podem observar en els objectes i els serveis que ens envolten. Per això, després de seguir aquests pautes, ben segur que us mirareu la realitat amb una visió més lúdica, fins al punt que us ho passareu bé interpretant quines funcionalitats/prestacions hi han canviat els autors de qualsevol de les innovacions que contemplem.

Oi que us passa això? Confirmeu-m’ho, eh!

 

Substituirà una màquina el meu treball?

Publicat el per
7

Substituiran els robots el nostre lloc de treball? He llegit un bon article de la McKinsey que resumeixo.

Fins no fa gaire semblava una pregunta provocadora o un joc sense conseqüències. Després d’insistir-hi en sentit contrari durant més de deu anys, ara fins i tot els conductors s’adonen que la seva professió serà automatitzada; senzillament perquè la conducció sense conductor físic és més eficient i rendible en tots els sentits. L’automatització, així, anirà més enllà de les feines industrials i rutinàries i afectarà sectors clau del coneixement com són el de la salut i de les finances. Aquest nivell de robotització dependrà també de l’evolució de la tecnologia, per exemple com avançarà la tecnologia de generació de llenguatge natural.

Continua llegint →

X Jornada Compartim: Què podeu aprendre del meu aprenentatge autònom?

Publicat el per
Respon

Bàsicament, l’aprenentatge en xarxa, en comú. Com fer servir la tecnologia amb persones amb qui funcionem en xarxa i com aconseguir canvis en poc temps. Això és el que vaig explicar en la taula rodona del dia 1 de desembre passat, al CEJFE, molt ben acompanyat de Marisol López, Dolors Reig, Marc Ceron i Manel Muntada, i conduïda magistralment per Jesús Martínez.

Estar a la feina sense ser-hi

Publicat el per
7

Jovellanos per Goya - DesmotivacióHeu sentit a parlar mai del presentisme?

És l’absència laboral no física, però sí mental, del lloc de treball. I és segurament una de les principals causes que fan minvar el funcionament de tota mena d’organitzacions avui en dia.

I a l’Administració? És una pràctica molt estesa? Identifiqueu el que aquí es comenta amb el vostre entorn més o menys immediat?

Com ho veieu?

Continua llegint →

Governar i prestar serveis pel mòbil

Publicat el per
8

mòbilEn aquest post/article, exposo les funcionalitats essencials per concebre serveis mòbils amb un alt valor afegit. Es tracta d’evitar la mala pràctica tan estesa de portar al mòbil, continguts de webs. Els serveis mòbils han d’anar molt més enllà i col·laborar a facilitar la vida dels ciutadans. Els governs i les administracions tenen davant seu una oportunitat molt valuosa per innovar en serveis a la ciutadania (i saber-la relacionar amb les polítiques de dades obertes i presència a les xarxes socials).

M’ajudes a completar amb exemples la llista de funcionalitats mòbils de l’article?  Continua llegint →

Trobada amb el lehendakari per impulsar llei de transparència

Publicat el per
3

Reunió de la XIP amb el lehendakariDimarts passat, vaig tenir l’oportunitat de participar en una trobada amb el lehendakari, Patxi López, juntament amb diverses persones expertes, per parlar de transparència. Hi vaig assistir com a representant de la Xarxa d’Innovació Pública (XIP).

Durant l’acte va convidar els presents a participar en l’elaboració de l’esborrany de la futura llei de transparència que el Govern vol presentar en els propers mesos.

Amb aquest procés, el Govern Basc es posiciona al capdavant de governs oberts (open Government o oGov) fora del món anglosaxó pel que fa concretament a l’obertura de dades (open data) i a l’impuls d’iniciatives que afavoreixen la transparència. I, amb la invitació de la XIP (Xarxa d’Innovació Pública), demostra molta valentia perquè atorga tota la confiança al grup de professionals públics que en formem part i al conjunt de propostes que fan per a la millora i la transformació de l’Administració pública.

Què us sembla aquest procés de participació de la XIP en l’elaboració d’una llei tan important?

Comunicat de premsa a Irekia

Berrikuntza publikoa: decàleg x innovar

Publicat el per
Respon

Difoneu el vídeo de la 1a conferència del cicle ‘Innovación pública’ a l’Eusko Jaurlaritza (Govern Basc) el 2 de febrer de 2010. Hi vam exposar ‘Participar x crear:l decàleg de 10 idees per innovar l’Administració’ des d’ara mateix. Us hi animeu? Us agrada? [Veure’n materials] /
Difundamos el vídeo de la 1a conferencia del ciclo ‘Innovación pública’ en el Eusko Jaurlaritza (Gobierno Vasco) el 2 de febrero de 2010. Expusimos ‘Participar para crear: decálogo de 10 ideas para innovar la Administración’ desde ahora mismo. ¿Nos animamos a ello? ¿Os gusta? [Ver materiales]

http://www.catapings.cat/ferping.php

Els 5 sentits 2.0 / Los 5 sentidos 2.0

Publicat el per
Respon

A més del que comentàvem ahir, avui, en la presentació per a l’Ararteko i el Síndic del Poble Andalús, hem parlat del conjunt de funcions que podem fer a Internet i, especialment, d’estratègies i recursos per preparar les organitzacions en aquest sentit. La presentació aporta idees pràctiques sobre com fer eficients feines com monitorar, comunicar, gestionar la informació… en les organitzacions en general i específicament en l’Administració.

Los 5 sentidos en la colaboración

Además de lo que comentábamos ayer, hoy, en la presentació para el Ararteko y el Síndico del Pueblo Andaluz, hemos hablado del conjunto de funciones que podemos hacer en Internet y, especialmente, de estrategias y recursos para preparar a las organizaciones en este sentido. La presentación aporta ideas prácticas sobre cómo hacer eficientes tareas como monitorizar, comunicar, gestionar la información… en las organizaciones en general y específicamente en la Administración.

http://www.catapings.cat/ferping.php

Participar x crear

Publicat el per
1

Avui estem fent la sessió per a personal del Govern Basc – Eusko Jaurlaritza a Vitòria-Gasteiz. Hem fet un esforç per aportar coneixement a punt per ser posat en valor mitjançant l’acció.

Hi trobem propostes per desencallar certes posicions enquistades en aquests moments de grans canvis que estem vivint. Per exemple, proposem solucions per:

  • Situar la col·laboració en els termes en què la gestió pública tradicional es refereix a la coproducció, coparticipació… en els serveis.
  • Avaluar l’activitat d’organitzacions que comencen a treballar col·laborativament i fer-ho amb els instruments establerts per mesurar serveis i polítiques públiques.
  • Qüestionar el lideratge actual en les organitzacions i proposar com millorar-lo o canviar-lo.
  • Sortir de l’atzucac on es troba el debat a hores d’ara sobre propietat intel·lectual i drets d’autoria.
  • Actuar en el món de les xarxes socials i entorns 2.0.
  • Fer-ho tot plegat de manera creativa, amena i amb empatia.

Com la trobeu? Creieu que aporta noves solucions?

Participar x crear CAT

Ver la presentación en castellano.

Hoy estamos haciendo la sesión para el personal del Gobierno Vasco – Eusko Jaurlaritza en Vitoria-Gasteiz. Hemos hechos un esfuerzo para aportar conocimiento a punto para ser puesto en valor mediante la acción.

En ella encontramos propuestas para desencallar ciertas posiciones enquistadas en estos momentps de grandes cambios que estamos viviendo. Por ejemplo, proponemos soluciones para:

  • Situar la colaboración en els términos en los que la gestión pública tradicional se refiere a la coproducción, coparticipación… en los servicios.
  • Evaluar la actividad de organizaciones que empiezan a trabajar colaborativamente y hacerlo con los instrumentos establecidos para medir servicios y políticas públicas.
  • Cuestionar el liderazgo actual en las organizaciones y proponer cómo mejorarlo o cambiarlo.
  • Superar el callejón sin salida donde se halla el debate hoy por hoy sobre propiedad intelectual y derechos de autoría.
  • Actuar en el mundo de las redes sociales y entornos 2.0.
  • Hacerlo todo ello de modo creativo, ameno y con empatía.

¿Cómo lo véis? ¿Consideráis que aporta nuevas soluciones?

http://www.catapings.cat/ferping.php

Talking about… l’Administració

Publicat el per
1


Talkingabout: Alberto Ortíz de Zárate i Jordi Graells from redall on Vimeo.

«L’Administració està en procés de canvi i l’administrat reclama més informació i més agilitat; apareixen nous serveis, noves necessitats. Com es gestiona aquesta canvi des de dins? I des de fora? Quins són els processos que es duen a terme? Estan els funcionaris preparats per al canvi? Les estructures actuals de l’Administració permeten una relació més fluïda amb la ciutadania? Com es motiva per al canvi? Quins són els veritables actors? Quin és el paper de la comunitat en aquest nou espai? L’Administració, com escolta, parla, respon i actua en la societat xarxa?».

Aquestes idees, agafades del bloc de la Gemma (@GemmaUrgell) van ser les qüestions que vaig tenir el plaer de compartir amb el bon amic Alberto Ortiz de Zárate (@alorza) amb ocasió de la xerrada que va tenir lloc al GobCamp el passat dissabte. Com deia en l’anterior post, ens vam sentir a gust: ho podreu comprovar si mireu el vídeo.

Tenim a l’abast la síntesi que Ricard Espelt en fa a The plate is hot i el post també de Gemma Urgell a la Viniesfera.

http://www.catapings.cat/ferping.php

GobCamp al Citilab

Publicat el per
Respon

Ahir vam assistir al GobCampEs al Citilab de Cornellà de Llobregat. Vegem-ne en aquest enllaç l’objeciu i la llista d’assistents.

Podem seguir-ne el desenvolupament a Twitter amb la hashtag #gobces i a diversos blocs, que n’han ressenyat les presentacions:

Destaquem la presentació d’Eugenio Moliní sobre el model de fricció, que es basa en conèixer i gestionar què no ha de canviar perquè el que s’està treballant en xarxa sigui assumible i liderable per la direcció en el seu rol jeràrquic. Com descriu Albert Sierra «la relació entre grups i jerarquia, i com els grups tenen energia però sense una mica de jerarquia no són capaços de transformar-la en acció. I la jerarquia per si sola porta a la inacció. I com, si som capaços de negociar amb la jerarquia quines coses són intocables, els no-negociables, la jerarquia accepta el canvi, controlat, i el canvi es pot produir».

Així mateix, l’streaming de so i altres fitxers de la trobada el trobarem a Civico Live, que transcriu automàticament l’àudio a text i que fa que les paraules siguin enllaçables a clips d’1 minut.

Ricard Espelt i Gemma Urgell van aprofitar la trobada per gravar l’entrevista a Alberto Ortiz de Zárate i a Jordi Graells per a la sèrie de vídeos TalkingAbout que es podrà veure properament.

Afegim la presentació d’Enric Senabre, amb el suggerent títol de l’Administració androide?:

Admin Androide

http://www.catapings.cat/ferping.php