Lingaz olandesc

lingaz germanich
Articul per Ladin Gherdëina

L olandesc (Nederlands; pronunzià [ˈneːdərlɑnts] ) ie na rujeneda germanica uzidentela che ie la rujeneda de l'oma de zirca 25 milions de persones y che vën ora de chël mo rujeneda da zirca 5 milions de persones. L ie la rujeneda ufiziela di Paejes Basc y una de la trëi rujenedes ufizieles dl Belje (ulache l ie la rujeneda de l'oma de zirca l 60% de la populazion). L ie la terza majera rujeneda germanica do l nglëisc y l tudësch.

Olandesc
Nederlands
Pronunzia[ˈneːdərlɑnts]
StatPaejes Basc, Belje
RaionPaejes Basc, Brasil, Belje, Suriname, Indonesia;
Leprò te Aruba, Curaçao, Sint Maarten, Flandern Franzëus y Sudafrica (coche Afrikaans)
Rujeneda de l'oma
25 milions (2021)[1]
De ndut (prima y segonda rujeneda): 30 milions (2021)[2][3]
Familia de rujenedes
Formes da dant
Signed Dutch (NmG)
Status ufiziel
Rujeneda ufiziela te
 Paejes Basc
 Belje
 Suriname
Raions dependënc
Regulà daNederlandse Taalunie
Codesc de rujeneda
ISO 639-1nl
ISO 639-2dut (B)
nld (T)
ISO 639-3nld Dutch/Flemish
Glottologmode1257
Linguasphere52-ACB-a
Dutch-speaking world (included are areas of daughter language Afrikaans)
Distribution of the Dutch standard language (dark blue where a majority language, light blue for Brussels, Friesland and Low Franconian dialects in France and Germany) in Europe
Chësc articul à simboi fonetics dl AFI. Zënza l drë rendering pudëssl vester che te vëighes mé ponc de domanda, scatules o autri simboi mpede i carateresc Unicode. Per mparé de plu sun i simboi dl AFI, cëla Aiuto:IPA.

Dedora de l'Europa ie l olandesc ora de chël la rujeneda de l'oma de la majera pert de la populazion dl Suriname y l ie ënghe na rujeneda ufiziela tl Aruba, Curaçao y Sint Maarten.

L olandesc ti semea scialdi al tudësch y mpue ënghe al nglëisc y l vën suënz dit che l ie danter chëla doi rujenedes. Ngrum de dialec olandesc univa nfin da puech rujenei te la Germania, dantaldut tl Rheinland ntëur Duisburg. L Plattdeutsch tl nord de la Germania univa ënghe rujenà te pertes dl nord di Pajes Basc. Nsci ne fova l cunfin danter i Paejes Basc y l Deutschland nia diretamënter n cunfin linguistich, ma chël iel deventà cul tëmp cul lascé do di dialec y la adozion de la rujeneda standardiseda te uni paesc.

L olandesc y l tudësch vën suënz udui coche doi formes standardisedes dl gran continuum de dialec tudësc te l'Europa continentela. L olandesc ne adrova nia l umlaut sciche l tudësch y ne adrova nia plu l congiuntif. L olandesc ova n iede trëi geni gramatichei (masculin, feminin y neutral) sciche l tudësch, ma n'à al dinancuei mé plu doi. L olandesc adrova plu paroles latines y franzëuses dl tudësch, ma scialdi de manco dl nglëisc.

Storia

mudé

Gramatica

mudé

Referënzes

mudé
  1. Olandesc at Ethnologue (19th ed., 2016) closed access
  2. European Commission (2006). "Special Eurobarometer 243: Europeans and their Languages (Survey)" (PDF). Europa. Archivià da l uriginel (PDF) ai Feb 21, 2007. Trat ite ai February 3, 2007. "1% of the EU population claims to speak Dutch well enough in order to have a conversation." (page 153).
  3. "Dutch". Languages at Leicester. University of Leicester. Archivià dal uriginel ai May 2, 2014. Trat ite ai July 1, 2014.