rom

Potser volíeu: ROM, Rom, ròm, róm, rôm, rōm, rơm, rộm, rớm, rởm, rợm

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈrom/
Rimes: -om
Etimologia: [nom licor] De l'anglès rum, d'origen incert. Possiblement és una abreviatura de rumbullion o rumbustion ‎(‘tumult’), pels desgavells que originaven els excessos d'aquesta beguda. També podria provenir d'un mot romaní que voldria dir «fort» o «potent», que hauria donat lloc a ramboozle i rumfustian, dues begudes alcohòliques que, tanmateix, no contenien rom. Alternativament, potser del neerlandès rummer, un got de vidre de grans dimensions popular a Renània i Holanda entre els segles XV i XVII.
Etimologia: [nom peix] Del llatí rhombus, del grec antic ῥόμβος ‎(rhómbos, ‘baldufa, objecte circular’) per l'aspecte arrodonit del peix. Doblet de rèmol via diminutiu.
Etimologia: [adjectiu] D'origen incert, podria ser del llatí rhombus però amb una evolució semàntica discutida, segle XIV. Cognat del castellà romo.

rom ¹ m. ‎(plural roms)

(aliments) Beguda alcohòlica basada en la canya de sucre.
«Dos nois van agafar una ampolla de rom i van marxar sense pagar. Quan l'home va sortir al carrer i els va perseguir, el van apunyalar al coll i el pit.» (3/24, Mor un home apunyalat a Rubí quan li robaven de la botiga una ampolla de licor, oct. 2021)

Beguda alcohòlica

rom ² m. ‎(plural roms)

rom ³ m. ‎(femení roma, plural masculí roms, plural femení romes)

Escapçat de la punta

Poc intel·ligent

Pronúncia: /ˈrom/
Etimologia: Del romaní rrom, del sànscrit डोम ‎(ḍoma, ‘membre d’una casta de músics i dansaires ambulants’).

rom ‎(rrom) m. ‎(femení romí)