1044
L'any 1044 és un any de traspàs començat en diumenge. És el cinquè any de la dècada del 1040 i el quaranta-quatrè any del segle xi i del segon mil·lenni.
| Tipus | any |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1044 (mxliv) |
| Islàmic | 435 – 436 |
| Xinès | 3740 – 3741 |
| Hebreu | 4804 – 4805 |
| Calendaris hindús | 1099 – 1100 (Vikram Samvat) 966 – 967 (Shaka Samvat) 4145 – 4146 (Kali Yuga) |
| Persa | 422 – 423 |
| Armeni | 493 |
| Rúnic | 1294 |
| Ab urbe condita | 1797 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle x - segle xi - segle xii | |
| Dècades | |
| 1010 1020 1030 - 1040 - 1050 1060 1070 | |
| Anys | |
| 1041 1042 1043 - 1044 - 1045 1046 1047 | |


Durant l'any 1044 s'acaba el pontificat de Benet IX com a papa de l'església catòlca i el Sacre Imperi Romanogermànic venç als hongaresos a la batalla de Ménfö.[1] A la Xina comencen a utilitzar la pólvora per als focs artificials i per a armes de foc.[1]
Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1043 són Enric III, el papa Benet IX; Zoè Porfirogènita, emperadriu de l'Imperi Romà d'Orient; Ferran I de Lleó, Enric I de França, Eduard el Confessor d'Anglaterra, Macbeth d'Escòcia, Ferran I de Lleó, Magne I de Noruega, Pere Orsèol d'Hongria, Casimir I de Polònia, i Iaroslau I el Savi de Kíev. Els Governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí, Abu Kalijar Marzuban el rei dels buwàyhides; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Mawdud de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Ak-Holtum-Bah-lam II és el monarca de Chichén Itzá.[1]
Esdeveniments
modificaPaïsos Catalans
modifica- Barcelona, Comtat de Barcelona: el bisbe Guislabert i el vescomte Udalard II intenten un cop d'estat contra Ramon Berenguer I.
- Umbert de Sesagudes comanda una host contra l'Emirat de Saraqusta.
- A l'Emirat de Dàniyya comença el govern d'Ali Iqbal al-Dawla.[2]
- Abans del 1045 el jutge Marc Ponç Bonfill redacta el nucli primitiu dels Usatges de Barcelona.[2]
Europa i Imperi Romà d'Orient
modifica- 5 de juliol, Ménfö (vora Győr): Batalla de Ménfö, que forma part de la Guerra germano-hongaresa de 1042-1044). L'exèrcit de Samuel Aba del Regne d'Hongria és derrotat pel del Sacre Imperi Romanogermànic. Aquesta derrota significa la fí del regnat de Samuel Aba, capturat i mort a la batalla, i Pere I d'Hongria recupera el poder amb l'ajuda de l'emperador. Com a conseqüència de la batalla el regne d'Hongria esdevé vassall del Sacre Imperi durant un temps.[3]
- 21 d'agost, Nouy (vora Tours): batalla de Nouy que enfronta a Teobald III de Blois i a Esteve II de Troyes contra Jofré II Martell i Lisois d'Amboise (senescal d'Anjou nombrat per Folc III Nerra), vassalls d'Enric I de França. Els vassalls del rei francès derroten l'exèrcit de la casa de Blois que dominava la regió de la Xampanya i la Turena a Nouy. Després de la victòria, Jofre II Martell assetjarà Tours i Enric I domina el territori dels senyors rebels contraris als capets, amb l'excepció de la Turena, que passa a mans dels Anjou. Per contra, la casa de Blois ha de renunciar al domini és enllà de Blois i Chartres. Tot i això, la batalla no posa fi als enfrontaments entre els plantagenets i els capet a la Turena.[4]
- Setembre, Roma: Roma, Sacre Imperi Romano Germànic: Benet IX finalitza el seu primer període (1032-1044) com a papa de Roma. Al gener de 1045 comença el pontificat de Silvestre III.[5]
- Tyiec, Regne de Polònia: es funda l'abadia de Tyniec, primer monestir benedictí del regne a prop de Cracòvia.[6]
Àsia
modifica- Xina: els Song signen la pau amb els mongols tanguts a canvi de pagar un tribut en or, plata i té.[7]
Naixements
modifica
Europa i Imperi Romà d'Orient
modifica- Trahaearn ap Caradog (m. 1081), rei de Gwynedd, a Gal·les, entre els anys 1075 i 1081.[9]
- (vers) Abelard de Hauteville (m. 1081), noble normand del Mezzogiorno, fill gran d'Onofre de Hauteville, comte de Pulla i Calàbria.[10]
(vers) Ducat de Polònia: Ladislau Herman (m. 1102), duc de Polònia des del 1097 fins a la seva mort.
El duc de Polònia Ladislau Herman I neix aproximadament l'any 1044. La pintura és de Jan Matejko - Brynjólf Úlfaldi, cabdill víking i bóndi de Noruega.[11]
Necrològiques
modificaPaïsos Catalans i Occitània
modifica- Mujàhid, emir de Dàniya des del 1014 fins a la seva mort i emir de Balànsiya entre els anys 1018 i 1021. Fou l'emir que va conquerir les illes Balears per l'emirat de Dàniya a l'any 1015. Era un esclau llibert amírida que obtingué el poder de Dènia durant la Fitna de l'Àndalus.[12]
Europa i Imperi Romà d'Orient
modifica- 19 d'abril: Goteló I de Lotaríngia (n. 967), marquès d'Anvers, duc de Baixa Lotaríngia (1023-1044) i duc d'Alta Lorena (1033-1044).[13]
- 31 de maig, Ancona: Sant Gaudenci d'Ossero, bisbe d'Ossero, a l'illa de Lošinj, a la Marca d'Ístria des de l'any 1030 i monjo.[14]
5 de juliol, Samuel Aba, tercer rei d'Hongria entre els anys 1041 i la seva mort. Fou mort acusat de traïdor per ordres de l'emperdor del Sacre Imperi.[15]
Samuel Aba, tercer rei d'Hongria mor el 5 de juliol de l'any 1044 - 25 o 27 de juliol, Aelfweard, bisbe de Londres des de l'any 1035 fins a la seva mort i abat d'Evesham des del 1014.[16]
- 14 de novembre, Hildesheim: Thietmar de Hildesheim, bisbe de Hildesheim des de l'any 1038.
- Alberic III de Túsculum (n. vers 980), comte de Tusculum des del 1024 i pare del papa Benet IX i germà dels papes Joan XIX i Benet VIII.[17]
- Bryachislav de Polotsk, príncep de Polotsk des del 1001.[18] Durant el seu regnat Polotsk va estar en guerra contra la Rus de Kíev i Nóvgorod.
- Hywel ab Edwin, rei de Deheubarth que morí en una batalla contra Gruffydd ap Llywelyn, rei de Gwynedd i Powys.[19]
Matilde de Frísia (ca. 1024 - 1044), reina consort de França pel seu matrimoni amb Enric I de França des de l'any 1034, quan ella tenia uns 10 anys. Matilde va tenir una filla que va morir quan era una nena.[20]
La reina de França, Matilde de Frísia, mor l'any 1044
Àsia,
modifica- 2 de febrer: Fujiwara no Takaie (n. 979), governador regional de Kyūshū, al Japó.[21]
- 13 de febrer: Zhao Yuanyan (n. 986) príncep imperial de la Dinastia Song, referit com el "vuitè príncep".
- 9 de març, Bagdad: Jalal-ad-Dawla (n. a la dècada del 990), sultà buwàyhida. És succeït pel seu nebot i rival Imâd ad-Dîn[22]
- 16 de desembre: Sokkate, rei de Pagan.

L'emperador Chola Rajendra mor l'any 1044 Rajendra I Chola, emperador del Imperi Chola, al sud de l'Índia, des de l'any 1014. Va conquerir molts territoris al sud de l'Índia, Sri Lanka, a la Península de Malacca i a les illes indonèsies.[23]
Imperi Chola sota el regnat de Rajendra I - Bagdad: al-Sharif al-Murtada, acadèmic, jurista, teòleg musulmà xiita.[24]
Referències
modifica- 1 2 3 «El mundo en el año 1044 d. C.» (en castellà). [Consulta: 16 gener 2026].
- 1 2 de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
- ↑ Engel, Pál. Realm of St Stephen, The: A History of Medieval Hungary, 895-1526 (en anglès). I.B.Tauris, 2001-02-23, p. 47. ISBN 978-0-85773-173-9.
- ↑ Chalmel, Jean-Louis. Histoire de Touraine, depuis la conquête des Gaules par les Romains, jusqu'à l'année 1790 (en francès). H. Fournier, 1828, p. 355.
- ↑ Reitlag. L' Envers Du Vatican (en francès). Books on Demand Editions, 2008-11. ISBN 978-2-8106-0754-9.
- ↑ Bignon, Louis-Pierre-Edouard baron. Souvenirs d'un diplomate (en francès). E. Dentu, 1864, p. 353.
- ↑ Mote, F. W.. Imperial China, 900–1800 (en anglès). Harvard University Press, 2003-11-15, p. 185. ISBN 978-0-674-01212-7.
- ↑ Tarling, Nicholas. The Cambridge History of Southeast Asia (en anglès). Cambridge University Press, 1999. ISBN 978-0-521-66369-4.
- ↑ Caradoc, of Llancarvan. The historie of Cambria, now called Wales: : a part of the most famous yland of Brytaine, written in the Brytish language aboue two hundreth yeares past:. 1584. Imprinted at London : By Rafe Newberrie and Henrie Denham, 1584, p. 112.
- ↑ «ALTAVILLA, Abbalardo d' - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ Orkneyinga Saga, Anderson, Joseph, (Edinburgh: Edmonston and Douglas, 1873), FHL microfilm 253063., p. 46.
- ↑ Sanz, Vicente Coscollá. La Valencia musulmana (en castellà). Carena Editors, S.l., 2003, p. 30. ISBN 978-84-87398-75-9.
- ↑ «Luxemburg 1». [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ «CatholicSaints.Info » Blog Archive » Saint Gaudentius of Ossero» (en anglès americà). [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ Sapere.it. «Aba Samuel su Enciclopedia | Sapere.it» (en italià). Arxivat de l'original el 2025-10-10. [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ «Aelfweard». Oxford Dictionary of National Biography. [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ «CENTRAL ITALY». Arxivat de l'original el 2025-02-09. [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ Martin, Janet, Medieval Russia, 980-1584, Cambridge: Cambridge University Press, 1995, p. 27
- ↑ «HYWEL ab EDWIN (died 1044), king of Deheubarth | Dictionary of Welsh Biography». [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ de Vajay, Szabolcs «Mathilde, reine de France inconnue». Journal des Savants, 4, 1, 1971, p. 241–260. DOI: 10.3406/jds.1971.1254.
- ↑ Batten, Bruce L. Gateway to Japan: Hakata in War and Peace, 500-1300 (en anglès). University of Hawaii Press, 2005-12-31, p. 96. ISBN 978-0-8248-3029-8.
- ↑ «Jalal-ad-Dawlah». Britannica. [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ «A History of India - ISBN-13 978-0-415-15482-6» (en anglès). Arxivat de l'original el 2008-12-11. [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ McDermott, Martin J. The Theology of Al-Shaikh Al-Mufīd (d. 413/1022) (en anglès). Mazda Publishers, Incorporated, 1978, p. 375. ISBN 978-2-7214-5601-4.