1044

1044
Tipus	any
Altres calendaris
Gregorià	1044 (mxliv)
Islàmic	435 – 436
Xinès	3740 – 3741
Hebreu	4804 – 4805
Calendaris hindús	1099 – 1100 (Vikram Samvat); 966 – 967 (Shaka Samvat); 4145 – 4146 (Kali Yuga)
Persa	422 – 423
Armeni	493
Rúnic	1294
Ab urbe condita	1797
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ;
Segles
	segle x - segle xi - segle xii
Dècades
	1010 1020 1030 - 1040 - 1050 1060 1070
Anys
	1041 1042 1043 - 1044 - 1045 1046 1047

L'any 1044 és un any de traspàs començat en diumenge. És el cinquè any de la dècada del 1040 i el quaranta-quatrè any del segle xi i del segon mil·lenni.

A partir de la dècada del 1040 es comencen a escriure els usatges de Barcelona

El Sacre Imperi venç als hongaresos a la batalla de Ménfö a l'any 1044

Durant l'any 1044 s'acaba el pontificat de Benet IX com a papa de l'església catòlca i el Sacre Imperi Romanogermànic venç als hongaresos a la batalla de Ménfö.^[1] A la Xina comencen a utilitzar la pólvora per als focs artificials i per a armes de foc.^[1]

Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1043 són Enric III, el papa Benet IX; Zoè Porfirogènita, emperadriu de l'Imperi Romà d'Orient; Ferran I de Lleó, Enric I de França, Eduard el Confessor d'Anglaterra, Macbeth d'Escòcia, Ferran I de Lleó, Magne I de Noruega, Pere Orsèol d'Hongria, Casimir I de Polònia, i Iaroslau I el Savi de Kíev. Els Governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí, Abu Kalijar Marzuban el rei dels buwàyhides; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Mawdud de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Ak-Holtum-Bah-lam II és el monarca de Chichén Itzá.^[1]

Esdeveniments

Països Catalans

Barcelona, Comtat de Barcelona: el bisbe Guislabert i el vescomte Udalard II intenten un cop d'estat contra Ramon Berenguer I.
Umbert de Sesagudes comanda una host contra l'Emirat de Saraqusta.
A l'Emirat de Dàniyya comença el govern d'Ali Iqbal al-Dawla.^[2]
Abans del 1045 el jutge Marc Ponç Bonfill redacta el nucli primitiu dels Usatges de Barcelona.^[2]

Europa i Imperi Romà d'Orient

5 de juliol, Ménfö (vora Győr): Batalla de Ménfö, que forma part de la Guerra germano-hongaresa de 1042-1044). L'exèrcit de Samuel Aba del Regne d'Hongria és derrotat pel del Sacre Imperi Romanogermànic. Aquesta derrota significa la fí del regnat de Samuel Aba, capturat i mort a la batalla, i Pere I d'Hongria recupera el poder amb l'ajuda de l'emperador. Com a conseqüència de la batalla el regne d'Hongria esdevé vassall del Sacre Imperi durant un temps.^[3]
21 d'agost, Nouy (vora Tours): batalla de Nouy que enfronta a Teobald III de Blois i a Esteve II de Troyes contra Jofré II Martell i Lisois d'Amboise (senescal d'Anjou nombrat per Folc III Nerra), vassalls d'Enric I de França. Els vassalls del rei francès derroten l'exèrcit de la casa de Blois que dominava la regió de la Xampanya i la Turena a Nouy. Després de la victòria, Jofre II Martell assetjarà Tours i Enric I domina el territori dels senyors rebels contraris als capets, amb l'excepció de la Turena, que passa a mans dels Anjou. Per contra, la casa de Blois ha de renunciar al domini és enllà de Blois i Chartres. Tot i això, la batalla no posa fi als enfrontaments entre els plantagenets i els capet a la Turena.^[4]
Setembre, Roma: Roma, Sacre Imperi Romano Germànic: Benet IX finalitza el seu primer període (1032-1044) com a papa de Roma. Al gener de 1045 comença el pontificat de Silvestre III.^[5]
Tyiec, Regne de Polònia: es funda l'abadia de Tyniec, primer monestir benedictí del regne a prop de Cracòvia.^[6]

Àsia

Xina: els Song signen la pau amb els mongols tanguts a canvi de pagar un tribut en or, plata i té.^[7]

- Publicació del Wujing Zongyao, tractat xinès sobre l'art de la guerra, que inclou l'ús de la pólvora.
Birmània: inici del regnat d'Anawrahta al Regne de Pagan (que dura fins a l'any 1077). Aquest rei, al 1057, unificarà l'Ata Birmània sota el regne de Pagan quan conquereix Thaton, la capital dels mon.^[8]

Naixements

El rei gal·lès Trahaearn ap Caradog neix l'any 1044

Europa i Imperi Romà d'Orient

Trahaearn ap Caradog (m. 1081), rei de Gwynedd, a Gal·les, entre els anys 1075 i 1081.^[9]
(vers) Abelard de Hauteville (m. 1081), noble normand del Mezzogiorno, fill gran d'Onofre de Hauteville, comte de Pulla i Calàbria.^[10]
El duc de Polònia Ladislau Herman I neix aproximadament l'any 1044. La pintura és de Jan Matejko
(vers) Ducat de Polònia: Ladislau Herman (m. 1102), duc de Polònia des del 1097 fins a la seva mort.
Brynjólf Úlfaldi, cabdill víking i bóndi de Noruega.^[11]

Necrològiques

Països Catalans i Occitània

Mujàhid, emir de Dàniya des del 1014 fins a la seva mort i emir de Balànsiya entre els anys 1018 i 1021. Fou l'emir que va conquerir les illes Balears per l'emirat de Dàniya a l'any 1015. Era un esclau llibert amírida que obtingué el poder de Dènia durant la Fitna de l'Àndalus.^[12]

Europa i Imperi Romà d'Orient

19 d'abril: Goteló I de Lotaríngia (n. 967), marquès d'Anvers, duc de Baixa Lotaríngia (1023-1044) i duc d'Alta Lorena (1033-1044).^[13]
31 de maig, Ancona: Sant Gaudenci d'Ossero, bisbe d'Ossero, a l'illa de Lošinj, a la Marca d'Ístria des de l'any 1030 i monjo.^[14]
Samuel Aba, tercer rei d'Hongria mor el 5 de juliol de l'any 1044
5 de juliol, Samuel Aba, tercer rei d'Hongria entre els anys 1041 i la seva mort. Fou mort acusat de traïdor per ordres de l'emperdor del Sacre Imperi.^[15]
25 o 27 de juliol, Aelfweard, bisbe de Londres des de l'any 1035 fins a la seva mort i abat d'Evesham des del 1014.^[16]
14 de novembre, Hildesheim: Thietmar de Hildesheim, bisbe de Hildesheim des de l'any 1038.
Alberic III de Túsculum (n. vers 980), comte de Tusculum des del 1024 i pare del papa Benet IX i germà dels papes Joan XIX i Benet VIII.^[17]
Bryachislav de Polotsk, príncep de Polotsk des del 1001.^[18] Durant el seu regnat Polotsk va estar en guerra contra la Rus de Kíev i Nóvgorod.
Hywel ab Edwin, rei de Deheubarth que morí en una batalla contra Gruffydd ap Llywelyn, rei de Gwynedd i Powys.^[19]
La reina de França, Matilde de Frísia, mor l'any 1044
Matilde de Frísia (ca. 1024 - 1044), reina consort de França pel seu matrimoni amb Enric I de França des de l'any 1034, quan ella tenia uns 10 anys. Matilde va tenir una filla que va morir quan era una nena.^[20]

Àsia,

2 de febrer: Fujiwara no Takaie (n. 979), governador regional de Kyūshū, al Japó.^[21]
13 de febrer: Zhao Yuanyan (n. 986) príncep imperial de la Dinastia Song, referit com el "vuitè príncep".
9 de març, Bagdad: Jalal-ad-Dawla (n. a la dècada del 990), sultà buwàyhida. És succeït pel seu nebot i rival Imâd ad-Dîn^[22]
16 de desembre: Sokkate, rei de Pagan.
L'emperador Chola Rajendra mor l'any 1044
Imperi Chola sota el regnat de Rajendra I
Rajendra I Chola, emperador del Imperi Chola, al sud de l'Índia, des de l'any 1014. Va conquerir molts territoris al sud de l'Índia, Sri Lanka, a la Península de Malacca i a les illes indonèsies.^[23]
Bagdad: al-Sharif al-Murtada, acadèmic, jurista, teòleg musulmà xiita.^[24]

Referències

1 2 3 «El mundo en el año 1044 d. C.» (en castellà). [Consulta: 16 gener 2026].
1 2 de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
↑ Engel, Pál. Realm of St Stephen, The: A History of Medieval Hungary, 895-1526 (en anglès). I.B.Tauris, 2001-02-23, p. 47. ISBN 978-0-85773-173-9.
↑ Chalmel, Jean-Louis. Histoire de Touraine, depuis la conquête des Gaules par les Romains, jusqu'à l'année 1790 (en francès). H. Fournier, 1828, p. 355.
↑ Reitlag. L' Envers Du Vatican (en francès). Books on Demand Editions, 2008-11. ISBN 978-2-8106-0754-9.
↑ Bignon, Louis-Pierre-Edouard baron. Souvenirs d'un diplomate (en francès). E. Dentu, 1864, p. 353.
↑ Mote, F. W.. Imperial China, 900–1800 (en anglès). Harvard University Press, 2003-11-15, p. 185. ISBN 978-0-674-01212-7.
↑ Tarling, Nicholas. The Cambridge History of Southeast Asia (en anglès). Cambridge University Press, 1999. ISBN 978-0-521-66369-4.
↑ Caradoc, of Llancarvan. The historie of Cambria, now called Wales: : a part of the most famous yland of Brytaine, written in the Brytish language aboue two hundreth yeares past:. 1584. Imprinted at London : By Rafe Newberrie and Henrie Denham, 1584, p. 112.
↑ «ALTAVILLA, Abbalardo d' - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 16 gener 2026].
↑ Orkneyinga Saga, Anderson, Joseph, (Edinburgh: Edmonston and Douglas, 1873), FHL microfilm 253063., p. 46.
↑ Sanz, Vicente Coscollá. La Valencia musulmana (en castellà). Carena Editors, S.l., 2003, p. 30. ISBN 978-84-87398-75-9.
↑ «Luxemburg 1». [Consulta: 16 gener 2026].
↑ «CatholicSaints.Info » Blog Archive » Saint Gaudentius of Ossero» (en anglès americà). [Consulta: 16 gener 2026].
↑ Sapere.it. «Aba Samuel su Enciclopedia | Sapere.it» (en italià). Arxivat de l'original el 2025-10-10. [Consulta: 16 gener 2026].
↑ «Aelfweard». Oxford Dictionary of National Biography. [Consulta: 16 gener 2026].
↑ «CENTRAL ITALY». Arxivat de l'original el 2025-02-09. [Consulta: 16 gener 2026].
↑ Martin, Janet, Medieval Russia, 980-1584, Cambridge: Cambridge University Press, 1995, p. 27
↑ «HYWEL ab EDWIN (died 1044), king of Deheubarth | Dictionary of Welsh Biography». [Consulta: 16 gener 2026].
↑ de Vajay, Szabolcs «Mathilde, reine de France inconnue». Journal des Savants, 4, 1, 1971, p. 241–260. DOI: 10.3406/jds.1971.1254.
↑ Batten, Bruce L. Gateway to Japan: Hakata in War and Peace, 500-1300 (en anglès). University of Hawaii Press, 2005-12-31, p. 96. ISBN 978-0-8248-3029-8.
↑ «Jalal-ad-Dawlah». Britannica. [Consulta: 16 gener 2026].
↑ «A History of India - ISBN-13 978-0-415-15482-6» (en anglès). Arxivat de l'original el 2008-12-11. [Consulta: 16 gener 2026].
↑ McDermott, Martin J. The Theology of Al-Shaikh Al-Mufīd (d. 413/1022) (en anglès). Mazda Publishers, Incorporated, 1978, p. 375. ISBN 978-2-7214-5601-4.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1044

[:1-1] 1 2 3 «El mundo en el año 1044 d. C.» (en castellà). [Consulta: 16 gener 2026].

[:0-2] 1 2 de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.

[3] Engel, Pál. Realm of St Stephen, The: A History of Medieval Hungary, 895-1526 (en anglès). I.B.Tauris, 2001-02-23, p. 47. ISBN 978-0-85773-173-9.

[4] Chalmel, Jean-Louis. Histoire de Touraine, depuis la conquête des Gaules par les Romains, jusqu'à l'année 1790 (en francès). H. Fournier, 1828, p. 355.

[5] Reitlag. L' Envers Du Vatican (en francès). Books on Demand Editions, 2008-11. ISBN 978-2-8106-0754-9.

[6] Bignon, Louis-Pierre-Edouard baron. Souvenirs d'un diplomate (en francès). E. Dentu, 1864, p. 353.

[7] Mote, F. W.. Imperial China, 900–1800 (en anglès). Harvard University Press, 2003-11-15, p. 185. ISBN 978-0-674-01212-7.

[8] Tarling, Nicholas. The Cambridge History of Southeast Asia (en anglès). Cambridge University Press, 1999. ISBN 978-0-521-66369-4.

[9] Caradoc, of Llancarvan. The historie of Cambria, now called Wales: : a part of the most famous yland of Brytaine, written in the Brytish language aboue two hundreth yeares past:. 1584. Imprinted at London : By Rafe Newberrie and Henrie Denham, 1584, p. 112.

[10] «ALTAVILLA, Abbalardo d' - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 16 gener 2026].

[11] Orkneyinga Saga, Anderson, Joseph, (Edinburgh: Edmonston and Douglas, 1873), FHL microfilm 253063., p. 46.

[12] Sanz, Vicente Coscollá. La Valencia musulmana (en castellà). Carena Editors, S.l., 2003, p. 30. ISBN 978-84-87398-75-9.

[13] «Luxemburg 1». [Consulta: 16 gener 2026].

[14] «CatholicSaints.Info » Blog Archive » Saint Gaudentius of Ossero» (en anglès americà). [Consulta: 16 gener 2026].

[15] Sapere.it. «Aba Samuel su Enciclopedia | Sapere.it» (en italià). Arxivat de l'original el 2025-10-10. [Consulta: 16 gener 2026].

[16] «Aelfweard». Oxford Dictionary of National Biography. [Consulta: 16 gener 2026].

[17] «CENTRAL ITALY». Arxivat de l'original el 2025-02-09. [Consulta: 16 gener 2026].

[18] Martin, Janet, Medieval Russia, 980-1584, Cambridge: Cambridge University Press, 1995, p. 27

[19] «HYWEL ab EDWIN (died 1044), king of Deheubarth | Dictionary of Welsh Biography». [Consulta: 16 gener 2026].

[20] Vajay, Szabolcs «Mathilde, reine de France inconnue». Journal des Savants, 4, 1, 1971, p. 241–260. DOI: 10.3406/jds.1971.1254.

[21] Batten, Bruce L. Gateway to Japan: Hakata in War and Peace, 500-1300 (en anglès). University of Hawaii Press, 2005-12-31, p. 96. ISBN 978-0-8248-3029-8.

[22] «Jalal-ad-Dawlah». Britannica. [Consulta: 16 gener 2026].

[23] «A History of India - ISBN-13 978-0-415-15482-6» (en anglès). Arxivat de l'original el 2008-12-11. [Consulta: 16 gener 2026].

[24] McDermott, Martin J. The Theology of Al-Shaikh Al-Mufīd (d. 413/1022) (en anglès). Mazda Publishers, Incorporated, 1978, p. 375. ISBN 978-2-7214-5601-4.

[1]