El rei d'Anglaterra i Dinamarca Hardecanut mor durant l'any 1042El futur rei d'Aragó i Navarra i comte de Ribagorça i Sobrarb Sanç Ramírez neix aproximadament l'any 1042L'any 1042 s'inicia el regnat d'Eduard el Confessor d'Anglaterra
Durant l'any 1042 l'emperador romà d'Orient Miquel V envia a la seva mare adoptiva, Zoè a un monestir per governar en solitari abans que aquesta es revolti contra ell i el deposa esdevenint novament emperadriu amb la seva germana Teodora i de que s'uneixi en matrimoni amb Constantí IX; a la Península ibèrica s'independitza l'Emirat de Lurqa (Llorca); i a Anglaterra comença el regnat a d'Eduard el Confessor. Respecte als desastres naturals, hi ha un terratrèmol que provoca 50.000 víctimes a Palmira, Síria[1] i un altre que en provoca el mateix nombre a Tabriz, Pèrsia;[2] i una maror ciclònica que afecta Bèlgica i la costa de Flandes.[3]
Febrerː Mezzogiorno: el fill de Melus de Bari, Argir, que havia estat fet presoner i enviat a Constantinoble després de la primera revolta durant l'any 1029, és proclamat cap dels normands i els longobards a Bari.[11]
Moneda d'or representant a les dues emperadrius romanes d'Orient, Zoè i Teodora, que governen juntes durant una part de l'any 104219 - 20 d'abril: El poble revoltat ataca a l'emperador Miquel V i allibera a Zoè, que passa a regnar amb la seva germana Teodora.[11]
12 de juny: L'emperadriu Zoè es casa amb Constantí IX Monòmac. que es converteix en l'emperador romà d'Orient (fins a l'any 1055) i Teodora torna a ser destituïda.[11]
Setembreː Conquesta normanda del Mezzogiornoː Després de la unió d'Argir amb els romans d'Orient, la majoria dels grups de normands trien com a cap a Guillem Braç de Ferro a Matera. A l'hivern 12 caps normands celebren una reunió a Melfi, on es parteixen el domini del Catepanat d'Itàlia amb l'excepció del Comtat de Pulla, que encara no havien conquerit. Construeixen un palau a Melfi, que és cogovernada entre tots.[12]
Octubre: Jordi Maniaces es revolta quan és cridat a Constantinoble. Els seu exèrcit el proclama emperador. Després de ser assetjat a Otranto per Artyros, s'embarca cap a Durrës per atacar Constantinoble a través de la via Egnàcia juntament amb el seu aliat serbi de DiocleaEsteve Vojislau. Però Maniaces mor a principis de 1043 degut a una ferida que rep en una batalla contra l'exèrcit imperial.[11]
Guerres arabo-romanes: Els romans d'Orient reconquereixen la ciutat fortificada d'Edessa a Anatòlia, que torna a mans cristianes després de 400 anys d'estar en mans dels islàmics.
El Crist Pantocràtor envoltat per l'emperadriu Zoè i l'emperador Constantí IX que governen conjuntament durant una part de l'any 1042Dioclea (aproximadament a l'actual Sèrbia) s'independitza de l'Imperi Romà d'Orient. Els serbis derroten un nou atac dels romans d'Orient que s'havien aliat amb caps eslaus contra Vojislau.[13] Amb aquesta victòria Vojislau governa l'estat eslau de Dioclea.
Islamització dels amazicsː Al Magrib s'originen els almoràvides, fundats per Abd-Al·lah ibn Yassín al-Ghazulí.[4] Al setembre-octubre, els sanhadja, contraris a l'islam, són derrotats pels artidaris d'Abd-Al·lah ibn Yassín al-Ghazulí,[14] cap espiritual dels almoràvides, seguidors ortodoxos del malikisme i es converteixen a l'islam.[15] Ibn Yassin converteix a l'islam als amazics sanhadja del Sàhara i als negres del Takrur.[16]
A la Xina, les incursions de l'Imperi Tangut i les amenaces d'accions militars de l'Imperi Liao contra la Dinastia Song fa que aquesta es vegi obligada a pagar més tributs als mongols.[17]
(aprox.) Boleslau II de Polònia (m. 1081 o 1082), el Generós. Fou Duc de Polònia entre els anys 1058 i 1076 i Rei de Polònia des d'aquest any fins a la seva mort. És considerat un dels monarques de la dinastia Piast més destacats.[19]
Sant Canut IV de Dinamarca neix aproximadament l'any 1042(aprox.) Sant Canut IV de Dinamarca (m. 1086), Rei de Dinamarca des del 1080 fins a la seva mort. Fou canonitzat i reconegut com el patró de Dinamarca l'any 1101.[20]
12de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
↑Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet:Farell editors, 2024, p. 163. ISBN 978-84-17116-89-7.
↑Courcelles, Jean Baptiste Pierre Jullien de. L'Art de vérifier les dates depuis l'année 1770 jusqu'à nos jours: M.DCCCXXIV(en francès). Chez l'Éditeur, rue Saint-Honoré, n° 290, près l'église Saint-Roch; Arthus-Bertrand, libraire, Rue Hautefeuille, n° 23; Treuttel et Wurtz, Libraires, rue de Bourbon, n° 17.,1821,p.473.
.jpeg)
