Al Califat de Còrdova, els generals amirís Muyahid i Jairan entren a Còrdova[2] i durant gairebé un any no hi ha cap califa, després de la final del regnat de Yahya al-Mutalí el 28 de febrer de 1026.[3]
L'església de Vahramashen a Amberd, Armènia es construeix l'any 1026
Els fets més destacats de l'any 1026 són que els generals amirís Muyahid i Jairan entren a Còrdova, Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic és coronat Rei d'Itàlia a Milà,[4]Pietro Barbolano esdevé governador dogo de Venècia, Enric III esdevé Duc de Baviera i que al sud de l'Índia, es funda l'imperi Joisala. A l'any 1026 néix el rei indi Nripa Kama II.[2] Al setembre hi ha enfrontaments navals entre Canut I d'Anglaterra i Dinamarca i els reis de Suècia i Noruega.[5] Els petxenecs ataquen l'Imperi Romà d'Orient i traspassen el riu Danubi.[6]
Durant el 1026 els comtats de Barcelona, Girona i Osona, que ja estan units i que ja han esdevingut el principal poder cristià dels actuals Països Catans, estan governats per Berenguer Ramon I sota la tutela de la seva mare, Ermessenda de Carcassona, amb qui estan en conflicte constant. Aquesta inestabilitat permet que alguns nobles vassalls es revoltin, construeixin castells il·legals sense el seu permís,[7] i patriomialitzin els seus càrrecs oprimint el poble.[8] Els comtats catalans i occitans de Carcassona, Rasès i Besiers formen una unitat dinàstica i jurídica basada en el dret visigòtic i matrimonis creuats.[9]
Durant el 1026 l'abat Oliba està articulant el moviment de la Pau i Treva de Déu que vol limitar la violència feudal i cerca el suport del papat degut a la debilitat del poder comtal.[10]
Els emirats d'Al-Àndalus ja són independents després de la fitna de l'Àndalus però ja comencen a patir la pressió econòmica dels comtats cristians degut a la seva fragmentació.[11]
Durant el març, Mujàhid, emir de Dènia, va a Còrdova amb un exèrcit per defensar els cordovesos de les represàlies del califa hammudita i per destronar a Yahiyà al-Mu'tali. Però l'emir de Dènia no va tenir èxit i va retornar.[14]
Al Califat de Còrdova, els generals amirís Muyahid i Jairan entren a Còrdova[2] i durant gairebé un any no hi ha cap califa, després de la final del regnat de Yahya al-Mutalí el 28 de febrer de 1026.[3]
Teodoric I, duc de l'Alta Lorena mor l'11 d'abril de 1026
Abril: Conrad II del Sacre Imperi emprèn una expedició a Itàlia. El 10 d'abril celebra la pasqua a Vercelli. com que no pot entrar a Pavia degut a les revoltes, es fa coronar Rei d'Itàlia a Milà per l'arquebisbe Aribert.Llavors desvasta la zona de Pavia i al maig va a Ravenna. Els habitants de Ravenna es revolten contra els alemanys però són reprimits per Conrad II, que es replega a la vall d'Adda i passa el nadal a Ivrea.[4]
Tardor: batalla d'Helgeå (o 2025, segons la crònica anglo-saxona) que enfronta Canut II de Dinamarca amb la flota conjunta dels reis de Noruega i Suècia. En aquesta batalla no hi va haver moltes pèrdues.[27]
↑Sobrequés i Callicó, Jaume. Els comtes de Barcelona. Barcelona: Editorial Base, 2011. p. 43-46. ISBN 978-84-935740-4-8
↑Bonnassie, Pierre. Catalunya mil anys enrere. Volum 1. Barcelona: Edicions 62, 1979. p. 145-155. ISBN 978-84-297-1478-4
↑Aurell, Martin. Les noces del comte: matrimoni i poder a Catalunya (785-1213). Barcelona: Omega, 1998, pp. 110-115. ISBN 978-84-282-1091-1
↑Pladevall i Font, Antoni. L'abat Oliba, fundador de Montserrat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999. p. 34-38. ISBN 978-84-8415-113-5
↑Viguera Molins, María Jesús. Los reinos de taifas y las invasiones almorávides. Madrid: Mapfre, 1992. p. 62-65. ISBN 84-7100-431-3
↑Zimmermann, Michel. Naixement de Catalunya. Barcelona:Ed. Base,març 2023,p.565. ISBN 978-84-19007-64-3.
↑Rotger, Agnès«La gran dama del tron català».Sàpiens[Barcelona],núm. 121,10-2012,p.16-21. ISSN: 1695-2014.
↑Garrido i Valls, Josep-David. Terra de taifes. Els Països catalans al segle XI. Barcelona:Rafael Dalmau,2022,p.113. ISBN 978-84-232-0872-2.
↑Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet:Farell editors,2024,p.161. ISBN 978-84-17116-89-7.
↑Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, pp. 162. ISBN 978-84-17116-89-7.
↑BADIA I MASGRAU, Josep Mª. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Serrateix: Patronat d'Amics de Serrateix, 2004
↑Edicions 62. Cronologia d'història de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. Barcelona:2006,p.95. ISBN 84-297-5668-X.
↑Josis–Roland, Françoise (1970). "La basilique Notre-Dame de Walcourt" [The basilica of Our Lady in Walcourt] (PDF). Bulletin de la Commission Royale des Monuments et des Sites (in French): 65.
12Pierre Bouet et François Neveux, , Caen, Presses universitaires de Caen, 1995, 330 p. (ISBN 2-84133-021-4), «Les évêques normands de 985 à 1150», p. 19-35
↑Varzós, K. «Η Γενεαλογία των Κομνηνών (A)» (PDF) (en grec). Centre d'Estudis Bizantins de la Universitat de Tessalònica, 1984, p. 39
.jpg)
.jpg)
.jpg)
