Stratosfear Tangerine Dream
AllMusic Rating
User Rating (0)
Your Rating
1976
34:39
August, 1976
Audio Studios, Berlin, Germany
Discography Timeline
See Full Discography
Electronic Meditation (1970)
Alpha Centauri (1971)
Atem (1973)
Phaedra (1974)
Rubycon (1975)
Ricochet (1975)
Stratosfear (1976)
Sorcerer (1977)
Encore (1977)
Cyclone (1978)
Force Majeure (1979)
Tangram (1980)
![Thief [Original Motion Picture Soundtrack]](https://fastly-s3.allmusic.com/release/mr0000119474/front/120/a4c8P_GTblNZmuhcDw6zNA4Q1ghY8VaPylnm7PwcKNY=.jpg)
![Strange Behavior [Original Motion Picture Soundtrack]](https://fastly-s3.allmusic.com/release/mr0005594696/front/120/54xIsAIJTCMF1bVDcmDILD6KsMttLlyBmmVTZ6_CLs0=.jpg)
Exit (1981)
White Eagle (1982)
![The Soldier [Original Motion Picture Soundtrack]](https://fastly-s3.allmusic.com/release/mr0005300845/front/120/yy418oVtJPgjvyhVMXKvyypQg_7iAU1wjqLgK_xGXts=.jpg)
Logos: Live at the Dominion (1982)
![Wavelength [Original Soundtrack]](https://fastly-s3.allmusic.com/release/mr0005221085/front/120/XPfBBy15Hg-ZlJY5o5BpcR_TZlp6n_cq-Emr2zx15tU=.jpg)
Hyperborea (1983)
Risky Business (1984)
Poland: The Warsaw Concert (1984)
Flashpoint (1984)
![Firestarter [Music From the Original Motion Picture Soundtrack]](https://fastly-s3.allmusic.com/release/mr0005808795/front/120/yeCh2Rj_WCatvi1E3tP9OxyhM-OFI8zG4l-qVpXXB1I=.jpg)
Extracts from Poland (1984)
Le Parc (1985)
![Legend [Original Motion Picture Soundtrack]](https://fastly-s3.allmusic.com/release/mr0001911019/front/120/2DaYQ8VPxzncztGBQkCM24Af7E_1E-2MlBBPmPAXRBU=.jpg)
Underwater Sunlight (1986)
Pergamon (1986)
Heartbreakers (1986)
Green Desert (1986)
Tyger (1987)
![Near Dark [Original Motion Picture Soundtrack]](https://fastly-s3.allmusic.com/release/mr0000284983/front/120/OZzGlKVvCQRg6ylV3HKp3A4Q1ghY8VaPylnm7PwcKNY=.jpg)
Canyon Dreams (1987)
Optical Race (1988)
Live Miles (1988)
Miracle Mile (1989)
Lily on the Beach (1989)
Destination Berlin (1989)
Dead Solid Perfect (1989)
Melrose (1990)
Shy People (1990)
Three O'Clock High (1990)
Rockoon (1992)
The Park Is Mine (1992)
![Deadly Care [Original TV Soundtrack]](https://fastly-s3.allmusic.com/release/mr0002749121/front/120/n23IHkKW78uUokxEnJMFFxyhM-OFI8zG4l-qVpXXB1I=.jpg)
Rumpelstiltskin (1993)
Dreaming on Danforth Avenue (1993)
220 Volt Live (1993)
Catch Me If You Can (1994)
Turn of the Tides (1994)
Tyranny of Beauty (1995)
Zoning (1996)
Goblins Club (1996)
Tournado: Live in Europe (1997)
Oasis (1997)
![The Keep [Original Motion Picture Soundtrack]](https://fastly-s3.allmusic.com/release/mr0005300866/front/120/98cwrMRsDQvNWju3wQcMuipQg_7iAU1wjqLgK_xGXts=.jpg)
Ambient Monkeys (1998)
Sohoman (1999)
Quinoa (1999)
Dream Encores (1999)
Mars Polaris (1999)
Architecture in Motion (1999)
The Seven Letters from Tibet (2000)
The Great Wall of China (2000)
Inferno (2002)
Mota Atma (2003)
Purgatorio (2004)
Jeanne d'Arc (2006)
Paradiso (2006)
Madcap's Flaming Duty (2007)
Views from a Red Train (2008)
Hyperborea 2008 (2008)
Summer in Nagasaki (2009)
Springtime in Nagasaki (2009)
The Epsilon Journey (2010)
Phaedra Revisited (2010)
London Eye Concert 2008 (2010)
The Angel of the West Window (2011)
Mona Da Vinci (2011)
Under Cover (2012)
Finnegan's Wake (2013)
Lost in Strings, Vol. 1 (2013)
Probe 6–8 (2016)
Quantum Gate (2017)
Light Flux (2017)
Recurring Dreams (2020)
Raum (2022)
Stratosfear Review by John Bush
Stratosfear, the last Tangerine Dream album by the great Baumann/Franke/Froese threesome, shows the group's desire to advance past their stellar recent material and stake out a new musical direction while others were still attempting to come to grips with Phaedra and Rubycon. The album accomplishes its mission with the addition of guitar (six- and 12-string), grand piano, harpsichord, and mouth organ to the usual battery of moogs, Mellotrons, and e-pianos. The organic instruments take more of a textural role, embellishing the effects instead of working their own melodic conventions. Stratosfear is also the beginning of a more evocative approach for Tangerine Dream. Check the faraway harmonica sounds and assortment of synth-bubbles on "3 AM at the Border of the Marsh From Okefenokee" or the somber chords and choral presence of "The Big Sleep in Search of Hades." The title track opener is the highlight though, beginning with a statuesque synthesizer progression before unveiling an increasingly hypnotic line of trance.
This is Tangerine Dreams Masterpiece....hear it and you will be blown away: hear it as loud as possible...the only thing: it is sad that no 5.1 SACD exists...
Was this review helpful?
3AM at the border of the marsh of Okefenokee is the ONLY song i can say has a KICK ARSE HARMONICA SOLO.
i love this album.
i love this album.
Was this review helpful?
l grup alemany, referència absoluta en el seu camp, arribava al seu Stratosfear havent ja entregat diversos discs de gran magnitud (Phaedra, Rubycon i Ricochet) i es trobava, probablement, en el cim de la seva creativitat, conjugant perfectament la tècnica amb la sensibilitat. Quan els seus seguidors encara buscaven com imitar la seva sonoritat, la banda de l'Edgar Froese (mort fa tan sols uns dies), seguia endavant i li regalava a la música electrònica l'estatus artístic que mereixia.
El disc ja arrenca amb delicadesa i precisió melòdica: una seqüència fluctuant serveix de llenç per una tonada que de sobte gira cap a la grandiositat, en un bonic crescendo que ja situa l'oient en un estat de suspensió. I sembla aquí com si, a diferència dels seus primers discs -i de bona part de la producció electrònica/new age de l'època-, fossin més importants les pinzellades que el pinzell. I, alhora, més important la pinzellada que el llenç. Les melodies manen, la música ha guanyat. La tecnologia accepta la seva submissió i acompanya, entrega, serveix, però no dicta ni dirigeix.
I així, el disc es desplega de manera natural i, sobretot, orgànica. Més enllà de l'exèrcit de sintetitzadors (moogs, mellotrons, etc.) la banda encerta en deixar espai per les guitarres i el baix, fent que allò sintètic abraci allò analògic. El tema homònim que obre el disc és meravellós, però no el desmereixen altres peces com la magnètica 3am at the border of the marsh from okefenokee, d'una sensibilitat exquisida, evitant els efectismes habituals i evocant i suggerint més que imposant metralla digital.
La fluctuant formació de la banda aquí estava integrada pel mateix Froese (l'únic membre present en totes les alineacions), el Christopher Franke i el Peter Baumann, tot conformant la més sòlida de les combinacions, la que, des de principis de dècada, havia de portar a Tangerine Dream a la categoria de mite. En Baumann abandonaria el grup un disc i un any més tard per emprendre una carrera en solitari, deixant al Franke i al Froese amb la batuta i, perquè no dir-ho, una mica coixos, doncs mai més la banda va ser capaç de repetir una dècada com la dels setanta.
És precisament per això que cal apreciar encara més aquest brillant Stratosfear, cim d'una carrera amb alts i baixos que, en tot cas, mai va deixar de ser referent i líder. Amb la desaparició de l'Edgar Froese se'n va un pilar indiscutible de la música moderna, que influencià de manera notòria molts gèneres que encara havien de néixer i el llegat del qual encara podem sentir avui en dia.
El disc ja arrenca amb delicadesa i precisió melòdica: una seqüència fluctuant serveix de llenç per una tonada que de sobte gira cap a la grandiositat, en un bonic crescendo que ja situa l'oient en un estat de suspensió. I sembla aquí com si, a diferència dels seus primers discs -i de bona part de la producció electrònica/new age de l'època-, fossin més importants les pinzellades que el pinzell. I, alhora, més important la pinzellada que el llenç. Les melodies manen, la música ha guanyat. La tecnologia accepta la seva submissió i acompanya, entrega, serveix, però no dicta ni dirigeix.
I així, el disc es desplega de manera natural i, sobretot, orgànica. Més enllà de l'exèrcit de sintetitzadors (moogs, mellotrons, etc.) la banda encerta en deixar espai per les guitarres i el baix, fent que allò sintètic abraci allò analògic. El tema homònim que obre el disc és meravellós, però no el desmereixen altres peces com la magnètica 3am at the border of the marsh from okefenokee, d'una sensibilitat exquisida, evitant els efectismes habituals i evocant i suggerint més que imposant metralla digital.
La fluctuant formació de la banda aquí estava integrada pel mateix Froese (l'únic membre present en totes les alineacions), el Christopher Franke i el Peter Baumann, tot conformant la més sòlida de les combinacions, la que, des de principis de dècada, havia de portar a Tangerine Dream a la categoria de mite. En Baumann abandonaria el grup un disc i un any més tard per emprendre una carrera en solitari, deixant al Franke i al Froese amb la batuta i, perquè no dir-ho, una mica coixos, doncs mai més la banda va ser capaç de repetir una dècada com la dels setanta.
És precisament per això que cal apreciar encara més aquest brillant Stratosfear, cim d'una carrera amb alts i baixos que, en tot cas, mai va deixar de ser referent i líder. Amb la desaparició de l'Edgar Froese se'n va un pilar indiscutible de la música moderna, que influencià de manera notòria molts gèneres que encara havien de néixer i el llegat del qual encara podem sentir avui en dia.
Was this review helpful?
In September ’75, former underground darlings Pink Floyd published “Wish You Were Here” to gigantic acclaim and mass success.
Former avant-garde artists themselves, TD saw no reason why they couldn’t please that public too. They only thing they needed to do was to go further in the direction of Ricochet : more melodies, more conventional instruments mixed with their now trademark Moog arpeggios. They could even … issue singles ! And aim the American market, why not?
They even asked to Pink Floyd’s Nick Mason to mix the album, but the result didn’t please Froese. Ultimately it worked as planned : Stratosfear is their best-known album, together with Ricochet. I’m happy for the band, and for those who discovered TD on this occasion.
On the LP’s side 1, we have two prog-pop pieces with bass and guitars, and they were edited as singles (they did not chart). On the second side, the accent is more put on trippy ambiances with semi-classical melodies. They toured USA. And considered to add voices (but that will be for later).
Robert Christgau wrote at that time that “these guys should leave the accessibility to Kraftwerk”. Yes, because we lost a unique and brave band capable of creating soundscapes as big as planets. Go backwards, to Rubycon and then … Zeit. If you dare.
Former avant-garde artists themselves, TD saw no reason why they couldn’t please that public too. They only thing they needed to do was to go further in the direction of Ricochet : more melodies, more conventional instruments mixed with their now trademark Moog arpeggios. They could even … issue singles ! And aim the American market, why not?
They even asked to Pink Floyd’s Nick Mason to mix the album, but the result didn’t please Froese. Ultimately it worked as planned : Stratosfear is their best-known album, together with Ricochet. I’m happy for the band, and for those who discovered TD on this occasion.
On the LP’s side 1, we have two prog-pop pieces with bass and guitars, and they were edited as singles (they did not chart). On the second side, the accent is more put on trippy ambiances with semi-classical melodies. They toured USA. And considered to add voices (but that will be for later).
Robert Christgau wrote at that time that “these guys should leave the accessibility to Kraftwerk”. Yes, because we lost a unique and brave band capable of creating soundscapes as big as planets. Go backwards, to Rubycon and then … Zeit. If you dare.
Was this review helpful?
Another transitional affair that sort of fall between two chairs by neither reaching the heigths of their "old-school" style (Rubycon), nor the new (Force Majeure, Tangram).
By no means a bad album, in fact a rather pleasant one! Just not superb.
By no means a bad album, in fact a rather pleasant one! Just not superb.
Was this review helpful?
The project's 1976 album, Stratosfear, contains an E-minor Funk title track influenced by Led Zeppelin, a dirge with flute and guitar picking ("The Big Sleep in Search of Hades") and a final up-tempo rush that morphs into solitary piano worship ("Invisible Limits").
Highlights: "Invisible Limits".
Highlights: "Invisible Limits".
Was this review helpful?
All Credits
| Peter Baumann Composer, Electronic Sounds, Fender Rhodes, Keyboards, Mellophonium, Mellotron, Mixing, Moog Synthesizer, Piano, Piano (Electric), Producer, Rhythm, Synthesizer | |
| Christopher Franke Composer, Harpsichord, Mellophonium, Mellotron, Mixing, Moog Synthesizer, Organ, Percussion, Producer | |
| Edgar Froese Bass, Composer, Guitar, Guitar (12 String), Guitar (Bass), Harmonica, Keyboards, Mellophonium, Mellotron, Mixing, Moog Synthesizer, Mouth Organ, Organ, Piano, Piano (Grand), Producer, Synthesizer | |
| Otto Engineer | |
| Tangerine Dream Group, Mixing, Primary Artist, Producer |
|
1976 Digital | Stratosfear Universal |
|
|
1995 CD | Stratosfear Virgin - 8 |
|
1995 Digital | Stratosfear EMI Digital / Virgin - 0724384006556 |
|
|
1996 CD | Stratosfear Virgin / Alliance - 86092 |
|
1999 Digital | Stratosfear Virgin - 0077778609254 |
|
2009 CD | Stratosfear Virgin - 0687021 |
|
|
2015 CD | Stratosfear - 5008517 |
|
2015 CD | Stratosfear - 5008513 |
|
2015 CD | Stratosfear - 5008509 |
|
2019 CD | Stratosfear Universal - 1340783 |
|
2019 CD | Stratosfear Virgin / Virgin EMI - 7746978 |