liure
Occitan
Etimologia
Del latin liber.
Prononciacion
- lengadocian, gascon /ˈliwɾe/
- naut lemosin /ˈljoʁe/, /ˈli:ɾe/
- provençau /ˈliwʀe/
França (Bearn) : escotar « liure »
Sillabas
liu|re}
Adjectiu
| Declinason | ||
|---|---|---|
| Dialècte : lengadocian | ||
| Singular | Plural | |
| Masculin | liure | liures |
| [ˈliwɾe] | [ˈliwɾes] | |
| Femenin | liura | liuras |
| [ˈliwɾo] | [ˈliwɾos] | |
liure (lengadocian) , (gascon)
- Qu'es pas somés a una dominacion, un poder o una autoritat exteriora,
- Aital cada ciutat liura poirà reglar entre sos abitadors la question de la religion e del culte. «La quimèra» (Joan Bodon)
- Qu'es pas la proprietat d’un mèstre, en parlant del èssers umans, veire dels animals, qu'a lo poder de far çò que vòl, d’agir o d'agir pas, per oposicion a esclau, servil, o per oposicion a captiu, presonièr.
- Lo soldat corrís al donjon retrobar la princessa.
- -Lo scelerat es mòrt ... Sètz liura ! liura !
- La joventa amb los uèlhs plens de lagremas sauta al còl de son salvador. " Mercés ! Grand mercés ! " s'escridava.
- «Tres palometas blancas», (Andrieu Lagarda)
- Independent.
- -Sèm nosautres los guerrièrs de l'Umanitat liura ?
- -Ès comunista ?
- -Non pas, anarquista soi, coma totes aicí, e per nosautres, ni dieu ni mèstre : se ne devèm morir, nos tuaràn quilhats e fièrs
- «La nuèit folzejada», (Franc Bardòu)
- Se ditz tanben en parlant dels Estats que lo pòble participa a la poténcia legislativa, d'esper se, o mejans de mandataris, e que los drechs civils e politics son garantits per la constitucion.
- Quand, a jorn falhit, quiteriam Malijai, èriam una armada vertadiera, calma, disciplinada, una armada de ciutadans liures, e non de mercenaris. «Pantòri», (Romieg Jumèu)
- Que sentís pas cap de constrencha, pas cap de empachament dins sos movements o sa paraula.
- Un còp èra l'aiga rajava liura, e a dich de cristallizar, aviá formadas de pèiras bèlas que s'avançavan en mòde de pont. «Lo libre dels grands jorns», (Joan Bodon)
- Qu’es pas barrat, claus; qu'es pas ocupat.
- Pòdon èsser escampilhats sus un airal liure o tampat per un paredon o un portal. La cort tampada existís pas. «L'arquitectura», (Miquèu Gonin)
Variantas dialectalas
Sinonims
Derivats
Parents
Locucions derivadas
- a l’aire liure
- accès liure
- aiga liura
- amor liure
- aver las mans liuras
- camp liure
- candidat liure
- casuda liura
- electron liure
- estabulacion liura
- França liura
- licéncia liura
- liura associacion
- liura causida
- liura circulacion
- liura expression
- liura pensada
- liure arbitri
- liure coma l’aire
- liure consentament
- liure de
- liure pensaire
- liure servici
- logicial liure / logiciau liure
- luta liura / lucha liura
- mond liure
- nada liura
- òme liure
- radical liure / radicau liure
- ràdio liura
- relacion liura
- ròda liura
- susfàcia liura
- temps liure
- union liura
- variabla liura
- vèrs liure
- vila liura
- vocala liure
- vòl liure
Traduccions
Forma de vèrb
liure