brega
Occitan
Etimologia
De bregar
Prononciacion
- lengadocian /ˈbɾeɣo̞/
- provençai /ˈbʀegə/
- França (Bearn) : escotar « brega »
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian | |
| Singular | Plural |
| brega | bregas |
| [ˈbɾeɣo̞] | [ˈbɾeɣo̞s] |
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : provençau | |
| Singular | Plural |
| brega | bregas |
| [ˈbʀegə] | |
brega femenin
- Discussion mai o mens viva sus d’opinions, d’interesses.
- Altercacion violenta.
- (pejoratiu) Pòta, cais, dent.
- (pejoratiu) Vulva.
- (industria del cambe) Cotèl per bresar lo cambe: bregadoira / bargadoira
Variantas
aplech per bresar lo cambe
Sinonims
Derivats
Locucions
Traduccions
| altercacion | |
|---|---|
Forma de vèrb
brega
- tresena pesona del singular del present de l'indicatiu de bregar
- segonda pesona del singular de l'imperatiu afirmatiu de bregar
Catalan
Etimologia
De bregar
Prononciacion
- Oriental central: /ˈbɾɛɣə/, balear /ˈbɾəɣə/, /ˈbɾɛɣə/
- Occidental: /ˈbɾeɣa/
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| brega | bregues |
brega femenin
Forma de vèrb
brega