ens

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom masculí) /ˈɛns/
Rimes: -ɛns
Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom femení) /ˈens/
Rimes: -ens
Pronúncia⁽ⁱ⁾: (pronom àton) oriental /əns/, occidental /ens/
Etimologia: Nom: Del llatí medieval ēns ‎(‘essent, el que és’), participi present analògic del verb sum ‎(‘ésser’) que en època clàssica no en tenia, segle XIV.
Etimologia: Pronom: Del català antic e·ns ‎(‘i ens, i nos’) o altres com que’ns ‎(‘que ens, que nos’), fals tall sil·làbic de 'ns, forma reduïda de nos darrera vocal, substituint-lo en tots els usos proclítics. Compareu amb l’article el.

ens m. ‎(plural invariable)

ésser (allò que és)
Entitat col·lectiva, organisme de persones o serveis, institució.
Els ens autonòmics.

Entitat, organisme

ens f. pl.

ens ‎(reforçada, plena nos, reduïda 'ns)

Forma reflexiva de la primera persona del plural (nosaltres o nos).
«És ara que ens adonem de l'esforç que va haver de fer durant aquella postguerra.» (Jaume Ferran, Memòries de Ponent, 2001)
Acusatiu o datiu de la primera persona del plural.
«Igual que uns ens diuen "Compri i no pensi", uns altres ens venen miratges.» (Jaume Funes i Artiaga, Educar adolescents... sense perdre la calma, 2016)

Pronoms personals

Nombre	Persona		Forts	Febles
Nombre	Persona		Forts	Reforçada	Elidida	Plena ¹	Reduïda
Singular	Primera	Nominatiu	jo	em	m'	-me	'm
		No nominatiu	mi ²	em	m'	-me	'm
		Majestàtic	nos ³
	Segona		tu	et	t'	-te	't
		De cortesia	vós ⁴
		Formal	vostè ⁵
	Tercera	Masculí	ell	el	l'	-lo	'l
		Femení	ella	la	l'	-la
		Datiu ⁶		li		-li
Plural	Primera		nosaltres	ens		-nos	'ns
	Segona		vosaltres	us		-vos	-us ⁷
	Segona	Formal	vostès ⁸
	Tercera	Masculí	ells	els		-los	'ls
		Femení	elles	les		-les
		Datiu ⁶		els		-los	'ls
Invariable	Tercera	Reflexiu	si	es	s'	-se	's
Neutre				ho		-ho
Adverbial				hi		-hi
Adverbial				en	n'	-ne	'n
¹⁾ També usat com a proclític en alguns parlars. ²⁾ Usat després de preposicions. ³⁾ Concorda amb la primera personal del plural. ⁴⁾ Concorda amb la segona personal del plural.				⁵⁾ Concorda amb la tercera personal del singular. ⁶⁾ Amb complement indirecte, al contrari de l'acusatiu amb complement directe. ⁷⁾ Darrera vocal excepte u, és asil·làbica /ws/. ⁸⁾ Concorda amb la tercera personal del plural.

Pronom feble de primera persona del plural

ens