Tartera
| Per a altres significats, vegeu «Tartera (desambiguació)». |
Una tartera, també anomenada tarter, és una extensió de terreny, situada normalment al flanc d'una muntanya, coberta de pedres despreses dels cims. Si la formació té un pendent pronunciat i està composta per pedres mòbils, s'anomena talús. Són d'origen crioclàstic, sovint en un ambient periglacial actual o pretèrit.
Normalment, una tartera, com a acumulació de blocs i còdols cantelluts al vessant d'una muntanya, és una zona àrida i seca, colonitzada per poques espècies vegetals. Un erm d'alta muntanya és un terreny amb prats, tarteres i afloraments rocosos per damunt dels 2.000 metres.[1] Les tarteres inestables situades en vessants de fort pendent poden constituir una rosseguera, terme que es refereix més aviat al talús inclinat format per les pedres despreses.
Hi ha pobles que duen aquest nom, com Tartera, nucli de població de Das; El Tarter, nucli de població de Prullans; El Tarter, nucli de població de Canillo.
Etimologia
modificaPer bé que Joan Coromines esmenta la possibilitat que l'ètim del català 'tartera' sigui l'arrel preromana tart 'roca', es decanta finalment pel llatí tartareus 'paratge infernal', justificant-ho pel «caos de rocasses àrid i intransitable» que és una tartera.[2] Manuel Anglada, tot i admetre que aquest raonament gaudeix d'un ampli consens, para esment en el fet que accidents geològics d'aquesta mena havien de tenir per força la seva denominació indígena molt abans de l'arribada dels romans. A parer seu, els morfemes ibèrics kar 'pedra' (cf. quer) i tar 'gran' suggereixen un hipotètic kar tar-tar, que es podria traduir per «gran quantitat de pedres» (cal dir que, en basc, la repetició d'un concepte n'indica «molta quantitat»).[3]
Referències
modifica- ↑ Vall de Hònt Herèda - Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural[Enllaç no actiu]
- ↑ Coromines, Joan. «TARGASONA». A: Onomasticon Cataloniae. vol. VII. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 238. ISBN 84-7256-331-6.
- ↑ Anglada, Manuel. «Noms dels nuclis urbans. Tarter, el». A: Arrels d'Andorra. Prehistòria d'Andorra a través dels noms de lloc. Andorra la Vella: Editorial Andorra, 1993, p. 264-265. ISBN 99920-53-02-X.