Quer

Un quer és un accident geogràfic de menor o major envergadura constituït per un promontori rocós. Es tracta d'un mot en desús d'origen mil·lenari, relicte en contrades catalanes i adjacents, que actualment se sol anomenar 'penya', 'penyal', 'roca' o d'altres maneres.

Hi ha abundants referències als quers a Catalunya i Occitània. Durant l'edat mitjana, molts foren utilitzats per a construir-hi fortificacions al damunt.

Etimologia

Segons Joan Coromines, l'apel·latiu quer s'hauria originat de «cariu», d'origen preromà^[1] i amb el significat de 'roca, penyal'.^[2] El Diccionari Alcover-Moll (DCVB) en conjectura també un origen preromà i recull alhora opinions divergents sobre un origen o bé preindoeuropeu o bé celta.^[3] Així mateix, esmenta la hipòtesi de Wilhelm Meyer-Lübke^[4] segons la qual quer derivaria del prellatí karri, que hauria evolucionat fins al harri ('pedra') del basc actual, hipòtesi compartida per Gerhard Rohlfs,^[5] tot i que el DCVB expressa reserves pel fet que els topònims compostos de 'quer' (Queralbs, Queralt, etc.) empren una sola 'r' en comptes de rr geminada.

També Enric Guiter es decanta pel radical karri i el relaciona amb el basc harri 'pedra'.^[6] Per la seva banda, tant Manuel Anglada^[7] com Juan Luis Román del Cerro^[8] s'inclinen per l'ibèric kar o el basc karri, tots dos amb el mateix significat de 'pedra, penya'.

Segons altres estudiosos^[Qui?], el mot tindria l'arrel prellatina ker, que significaria tant "lloc on viure" com "sobre un roquer".^{[cal citació]}

Usos

Quer i quera s'utilitzava en època medieval per referir-se a una penya, una roca prominent. A vegades, quers situats en llocs estratègics i gràcies a les seves condicions, eren utilitzats pels nadius per a controlar el territori situat al seu dessota i dels seus accessos per valls, congosts, collades. S'hi s'edificaren estructures per protegir els guaites de les inclemències meteorològiques que, amb el temps, i depenent de la importància de consolidar la posició, s'optimitzaren alçant murs tot al voltant, arran dels espadats, convertint-los fàcilment defensables.

Alguns castells amb quer al seu nom foren utilitzats per refugiar-se pels càtars durant la seva persecució.

Topònims

Nombrosos elements corresponents a indrets dels Països Catalans i Occitània fan servir aquest vocable. Els quers són esmentats majorment en zones pirinenques i prepirinenques, tot i que el seu ús avançà tímidament cap al sud durant el procés de conquesta dels territoris musulmans.

És al sud-oest de Sèish (Arieja) on es troba una major densitat de topònims quer.

Localització

A Occitània

A l'Arieja, en un espai d'uns 100 km², es localitzen deu muntanyes d'entre 1.200-2.400 m. aproximadament que fan servir el mot:

Quer de Madrits
Quer dera Horca
Quer des Abelhes
Quer deth Bacivèr
Quer deth Musc
Quer Joan
Quer Long des Comèths
Quer Rond
Quer Trencat
Tuc de Quer Negre

També hi ha edificacions amb aquesta denominació:

Cap deth Quer
Castell de Queragut

Lluny de l'Arieja, a l'Aude (Llenguadoc) hi ha el Castell de Querbús

A Catalunya i Andorra

Quer

Les següents poblacions duen l'arrel "quer" al nom:

Queralbs al Ripollès
Santa Coloma de Queralt a la Conca de Barberà
el Querforadat a l'Alt Urgell
Querol a l'Alt Camp, a l'Alta Cerdanya i al Pla de l'Estany
la Tor de Querol a l'Alta Cerdanya.
Quers a l'Alta Cerdanya

Els següents castells:

Castell de Queralt a l'Anoia
Castell de Quermançó a l'Alt Empordà
La torre del Querroig a l'Alt Empordà

Hi ha nombroses edificacions anomenades "el Quer" repartides per les següents comarques: Bages, Berguedà, Conca de Barberà, Garrotxa, Osona, Pla de l'Estany, Ripollès, Segrià, Vallès Occidental i Vallespir

Altres edificacions amb "quer":

El santuari de Queralt al Berguedà
Un corral a les Garrigues
Un dolmen a l'Alt Empordà.
Masies i edificacions a l'Alt Camp, Alt Urgell, Baix Camp, Garrotxa, Montsià, Noguera, Pallars Jussà, Ripollès, Segarra, Solsonès, Vallès Occidental i Vallespi

Altres indrets:

Orografia

La carena d'una serra a cavall d'Osona i la Selva, una serra al Solsonès i una altra al Berguedà
Cims a l'Alt Urgell, a l'Alta Cerdanya. a l'Alt Empordà, a la Ribera d'Ebre i al Rosselló
Un puig al Baix Empordà i un altre al Matarranya
Rocs a l'Alt Urgell i al Pallars Jussà i una roca al Solsonès
Un coll al Solsonès, un a cavall de l'Alt Urgell i la Baixa Cerdanya, un a la Selva i un altre al Tarragonès
Un grau entre l'Alt Urgell i el Pallars Jussà
Una vall a l'Alta Cerdanya
Sengles plans a la Garrotxa, Pla de l'Estany, Noguera, Osona i Bages
Una planeta —pla petit— a la Noguera
Una cova al Baix Camp.

Hidrografia

Rius al Pallars Jussà, a l'Alta Cerdanya i la parròquia d'Ordino
Rieres a l'Alt i al Baix Empordà i a la Selva
Torrents a l'Alta Cerdanya, l'Alt Empordà i al Ripollès
Dos cursos fluvials a la Conca de Barberà i l'Alt Urgell
Un rec i un salt a l'Alta Cerdanya
Un barranc al Solsonès; una baga al Berguedà
Una ribera a l'Alt Empordà
Un fondo al Garraf
Una font al Priorat, una a Beuda (Garrotxa) i una altra a Conflent.

Altres

Indrets diversos a l'Alt Penedès, al Ripollès i a l'Alta Cerdanya
Boscos al Bages i Alta Cerdanya
Quer a Osona

Quera

Hi ha vuit noms propis d'edificis "la Quera" a l'Alt Empordà, Alt Urgell, Baixa Cerdanya, Garrotxa, Ripollès i Vallespir.

Són denominats "Quera":

Un cim a l'Alt Empordà
Un puig a l'Alt Empordà
Un serrat a la parròquia d'Andorra la Vella i un altre a la Baixa Cerdanya
Un pla a la Garrotxa
Un curs fluvial al Ripollès
Un torrent al Vallespir
Boscos a l'Alt Empordà i Baixa Cerdanya

Referències

↑ Teresa Cabré, Marta Prat i Joan Torruella (editors). Joan Coromines i la filologia romànica. Barcelona: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2008. ISBN 978-84-490-2546-4.
↑ Coromines, Joan. «CARMENÇÓ o QUERMANÇÓ». A: Onomasticon Cataloniae. vol. III. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 279. ISBN 84-7256-331-6.
↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Quer». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
↑ Meyer-Lübke, Wilhelm. Das Katalanische. Seine Stellung zum Spanischen und Provenzalischen, sprachwissenschaftlich und historisch dargestellt (en alemany), 1925.
↑ Rohlfs, Gerhard. Le Gascon : Études de philologie pyrénéenne (en francès). 2a ed. (1a ed. 1935). Tübingen; Pau: Verlag Max Niemeyer ; Marrimpouey Jeune, 1977 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie). ISBN 9783484520257. OCLC 3345494.
↑ Guiter, Enric. «KARRI». A: Algunes bases pre-romàniques en la toponímia del Pirineu mediterrani (PDF). Medievalia, núm. 10, 1992, p. 199-204.
↑ Anglada, Manuel. «Quer/Quera». A: Arrels d'Andorra. Prehistòria d'Andorra a través dels noms de lloc. Andorra la Vella: Editorial Andorra, 1993, p. 179. ISBN 99920-53-02-X.
↑ Román del Cerro, Juan Luis. El desciframiento de la lengua ibérica en "La Ofrenda de ls Pueblos" (en castellà). Alacant: Aguaclara, 1990, p. 61-66. ISBN 848623462X.

[1] Teresa Cabré, Marta Prat i Joan Torruella (editors). Joan Coromines i la filologia romànica. Barcelona: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2008. ISBN 978-84-490-2546-4.

[2] Coromines, Joan. «CARMENÇÓ o QUERMANÇÓ». A: Onomasticon Cataloniae. vol. III. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 279. ISBN 84-7256-331-6.

[3] Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Quer». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.

[4] Meyer-Lübke, Wilhelm. Das Katalanische. Seine Stellung zum Spanischen und Provenzalischen, sprachwissenschaftlich und historisch dargestellt (en alemany), 1925.

[5] Rohlfs, Gerhard. Le Gascon : Études de philologie pyrénéenne (en francès). 2a ed. (1a ed. 1935). Tübingen; Pau: Verlag Max Niemeyer ; Marrimpouey Jeune, 1977 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie). ISBN 9783484520257. OCLC 3345494.

[6] Guiter, Enric. «KARRI». A: Algunes bases pre-romàniques en la toponímia del Pirineu mediterrani (PDF). Medievalia, núm. 10, 1992, p. 199-204.

[7] Anglada, Manuel. «Quer/Quera». A: Arrels d'Andorra. Prehistòria d'Andorra a través dels noms de lloc. Andorra la Vella: Editorial Andorra, 1993, p. 179. ISBN 99920-53-02-X.

[8] Román del Cerro, Juan Luis. El desciframiento de la lengua ibérica en "La Ofrenda de ls Pueblos" (en castellà). Alacant: Aguaclara, 1990, p. 61-66. ISBN 848623462X.

[1]