Sugaar
Sugaar (anomenat també Sugoi o Maju) és la part masculina d'una deïtat precristiana de la mitologia basca associada amb el tro i la tempesta.[1] És el cònjuge de la gran deessa Mari,[2] a la qual va engendrar dos fills: Atarrabi i Mikelats.[3][4]
| Tipus | deïtat de la natura deïtat-serp  |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia basca |
| Dades | |
| Pseudònim | Sugar, Suar, Sugoi i Maju |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Cònjuge | Mari i Princesa de Mundaka |
| Fills | Mikelats, Atarrabi i Jaun Zuria |
| Altres | |
| Domini | tempesta i tro |
Etimologia
modificaSugaar (així com les variants locals Sugar i Suar) sembla derivar de la combinació dels mots suge 'serp'[5][6] i ar 'mascle',[7] cosa que voldria dir 'serp mascle', 'drac'.[8][9] Tanmateix, també es pot haver format com a combinació dels mots su 'foc' i gar 'flama', que significaria en aquest cas 'flama del foc'.
Sugoi, un altre nom per a la deïtat, té també una doble interpretació: vindria o bé de suge + o[h]i 'serp vella' o bé de su + goi 'foc alt'.
Pel que fa al tercer nom, Maju, no se n'ha trobat cap ha etimologia plausible (potser "marit de Mari"?).
Creences
modifica
Generalment, Sugaar es representa en forma de drac o de serp.
A diferència de la seva esposa Mari, n'han sobreviscut poques llegendes. El seu propòsit principal és d'unir-se periòdicament amb ella (els divendres, a les dues de la vesprada) a les muntanyes per a provocar tempestes. Fruit d'aquestes unions van néixer els seus fills, Atarrabi i Mikelats, que encarnen respectivament el bé i el mal.[10][4]
A més, hi ha una llegenda en què sedueix una princesa escocesa al poble de Mundaka, l'anomenada princesa de Mundaka, i li engendra un fill que esdevé de jove el mític primer senyor de Biscaia, Jaun Zuria.[11] En algunes versions d'aquesta llegenda, Sugaar és anomenat «el Culebro».[12][13]
Maju, en altres llegendes, és un esperit subterrani que, en sortir del seu cau, s'uneix amb la seva esposa Mari. És llavors quan es forja una tempesta, desencadenant calamarsa i pedregades sobre la terra.
Mirant d'explicar el perquè del poc desenvolupament de la figura de Sugaar dins la mitologia basca, mentre que Mari hi és quasi omnipresent, l'antropòleg anglès Edwin Oliver James suggereix que és possible que els primers pobladors neolítics que van arribar a l'Europa occidental ja estiguessin familiaritzats amb el culte a la deessa mare i que, posteriorment,
| « | [..] amb el coneixement de la ramaderia i la domesticació, el paper del mascle en el procés de generació es va fer més clar i es va considerar vital quan es van entendre millor els fets fisiològics relacionats amb la paternitat. En aquest punt, a la deessa mare se li va assignar una parella masculina que era el seu fill o amant, el seu germà o marit. Tanmateix, tot i que era el procreador, ocupava una posició subordinada en relació amb la deessa, sent en realitat només una figura secundària en el culte. | » |
| — E. O. James. Le Culte de la Déesse-mère dans l'histoire des religions.[14] | ||
Llegendes locals
modifica- A Ataun es diu que Sugaar viu a les coves d'Amunda i Atarreta i que se'l va veure creuant el cel en forma de falç de foc, cosa que es considera presagi de tempestes. A la mateixa zona, també es diu que Sugaar castiga els nens que desobeeixen els seus pares.
- A Azkoitia, Sugaar s'identifica clarament amb Maju. Es troba amb Mari els divendres (el dia de l'akelarre) i engendren les tempestes.
- A Betelu se'l coneix com a Suarra i se'l considera un dimoni. Allà es diu que viatja pel cel en forma de bola de foc, entre les muntanyes de Balerdi i Elortalde.
- Al carnaval d'Etxauri hi ha la figura de Maju.
Arbre genealògic
modifica| Princesa de Mundaka  | Sugaar  (Foc, serp) | Mari (Deessa) | Amalur (La Mare Terra) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Jaun Zuria (Senyor de Biscaia) | Mikelats (Mal esperit) | Atarrabi (Bon esperit) | Eguzki amandre (L'àvia sol) | Ilargi amandre (L'àvia lluna) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Urtzi (Déu del cel) | Hodei (Núvol, tro) | Eate (Tempesta) | Jaunagorri (Tempesta) | Eguen (Déu de la llum) | Gaueko (La nit) | Aide (Aire, boira) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències
modifica- ↑ «Sugaar» (en basc). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ «Sugaar edo Maju» (en basc). euskalmitologia.com, 2020. [Consulta: 26 novembre 2025].
- ↑ Barandiarán, José Miguel de. Mythologie basque [Mitología vasca] (en francès). Traducció: Olivier de Marliave. Tolosa de Llenguadoc: E.S.P.E.R., 1989 (Annales Pyrénéennes). ISBN 2907211056. OCLC 489680103.
- 1 2 «Los hijos de Mari: lucha y equilibrio del bien y el mal» (en castellà). Diario de Noticias de Navarra. Zeroa Multimedia [Pamplona], 08·02·2013 [Consulta: 27 novembre 2025].
- ↑ Charpentier, Louis. El linaje Cromagnon. Los secretos del pueblo vasco [Le mystère Basque] (en castellà). Traducció: Dora Castro. Ediciones Robinbook, 2008, p. 14. ISBN 978-84-7927-978-3.
- ↑ «suge» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ «ar» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ Trask, Larry. The History of Basque (en anglès). Routledge, 1997. ISBN 0-415-13116-2.
- ↑ Martín de Retana, José María. La Gran enciclopedia vasca (en castellà). La Gran Enciclopedia Vasca, 1974. ISBN 978-84-248-0017-8.
- ↑ Labat, Claude. Libre parcours dans la mythologie basque (en francès). Baiona; Donostia: Lauburu; Elkar, 2012. ISBN 9788415337485. OCLC 795445010.
- ↑ Ruiz Osuna, Pablo. Dragones (en castellà). Autoeditat, 2022. ISBN 9798468358887.
- ↑ «Herensugeak» (PDF) (en castellà). turismo.euskadi.eus, 07-04-2016. [Consulta: 17 novembre 2025].
- ↑ Martín Sánchez, Manuel. Seres míticos y personajes fantásticos españoles (en castellà). EDAF, 2002, p. 382. ISBN 9788441410534.
- ↑ James, Edwin Olivier. Le Culte de la Déesse-mère dans l'histoire des religions (en francès). Saint-Amand-Montroud: Le Mail, 1989, p. 247.
Vegeu també
modificaBibliografia
modifica
- Barandiarán, José Miguel de. Dictionnaire illustré de mythologie basque [Diccionario Ilustrado de Mitología Vasca y algunas de sus fuentes] (en francès). Traducció: Michel Duvert. Donostia, Baiona: Elkar, 1993. ISBN 2903421358. OCLC 416178549.
- Dueso, José. La primitiva religión de los vascos (en castellà). Orain, 1996. ISBN 84-89077-56-8.