Peter Weiss
Peter Ulrich Weiss - com a pseudònim, Sinclair - (nascut el 8 de novembre de 1916 a Nowawes (en alemany: Neudorf, Neues Dorf), prop de Potsdam, mort el 10 de maig de 1982 a Estocolm, Suècia) fou un escriptor, pintor i il·lustrador alemany.[1][2]
Apunt biogràfic
modificaProvenia d'una família d'origen jueu, convertida al catolicisme i integrada a Alemanya. El 1935 hagué de fugir cap a Anglaterra. A Londres va anar durant un cert temps a l'Escola Politècnica de Fotografia. Entre 1935 i 1938 va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de Praga, obtenint-hi un premi amb el seu quadre "Gartenkonzert". Posteriorment va residir un temps curt a Montagnola, Suïssa, a casa de Hermann Hesse, amic de la família.[3]
Es va establir a Suècia el 1939 i va obtenir la nacionalitat sueca el 1946. El 1966 va rebre el premi Heinrich Mann de l'Acadèmia Alemanya de les Arts a Berlín Est (RDA).
Peter Weiss obtingué un gran renom com a autor i escriptor narracions com a Der Schatten des Körpers des Kutschers (L'ombra del cos del cotxer), textos autobiogràfics com a Abschied von den Eltern (Comiat dels pares) Fluchtpunkt (Punt de fuga) i obres de teatre compromeses com a Marat/Sade o Die Ermittlung (obra de teatre documental amb la temàtica de la xoà al rerefons), així com la seva trilogia Die Ästhetik des Widerstands (L'estètica de la resistència).
Les seves narracions es caracteritzen per un estil meticulós, amb unes descripcions d'una precisió gairebé microscòpica, com en Der Schatten des Körpers des Kutschers (L'ombra del cos del cotxer) de 1960, breu novel·la escrita amb una prosa analítica i repetitiva, presentada en forma de monòleg, que fa absurda i fragmentària la realitat mitjançant l'acumulació de dades escrupolosament exactes. Aquesta obra va exercir una influència decisiva en la literatura alemanya de l'època.
Més tard, la seva obra literària continuà amb obres autobiogràfiques, com Abschied von der Eltern (Adéu als pares) de 1961 i Fluchtpunkt (Punt de fugida) de 1962. De 1963 és la seva narració Gespräch von drei wanderlustig (Conversa dels tres que caminen), que adopta un procediment semblant a la seva primera obra.
Es dedicà també a la narrativa i al teatre, i esdevingué aviat un autor compromès i de to polèmic, amb obres d'una forta crítica contra les dictadures, com ara Die Verfolgung und Ermordung Jean Paul Marats, dargestellt durch die Schauspielgruppe des Hospizes zu Charenton unter Anleitung des Herrn de Sade (La persecució i assassinat de Jean Paul Marat, representat pel grup teatral de l'hospici de Charenton, sota la direcció del senyor de Sade) de 1964, estrenada el 1966, i més coneguda pel títol abreujat de Marat-Sade, la més reeixida de la qual, Peter Brook feu una versió cinematogràfica el 1966.[4]
Weiss destacà també per les seves actituds radicals enfront dels esdeveniments contemporanis (la guerra del Vietnam, la dictadura franquista, etc), denunciant tota forma d'opressió contra la dignitat i la llibertat de l'home.
De la seva producció cal assenyalar Urwürdigkeit (La indignació) de 1965, teatralizació sobre els judicis d'Auschwitz, Gesang vom lusitanischen Popanz (Cançó del fantotxe lusità) de 1967, una denúncia sobre la política colonial portuguesa, Ausstellung Vietnam (Discurs sobre Vietnam) de 1968, i Hölderlin de 1971, interpretació polititzada de la vida del poeta.
Feu també una adaptació per al teatre de Der Prozess (1975) de F. Kafka, i entre el 1975 i el 1980 publicà la novel·la Die Ästhetik des Widerstands (L'estètica de la resistència), una aproximació a la novela-assaig, on reconstrueix la vida d'un obrer alemany a través de la seva evolució intel·lectual i ideològica.[5] El 1981 publica Notizbücher 1971-1980 (Quaderns d'apunts 1971-1980), sobre la seva gènesi, que és una mena d'autobiografia imaginària.
El 1982 li fou concedit, a títol pòstum, el premi George Buechner.
Traduccions al català
modificaL'obra de Peter Weiss roman encara al 2025 molt poc traduïda al català, exclusivament en l'àmbit teatral i com il·lustrador:
- Persecució i assassinat de Jean-Paul Marat, representats pel grup escènic de l’Hospici de Charenton sota la direcció del senyor de Sade (Marat/Sade). Traducció de Feliu Formosa, estrenada l'any 1982 al Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya i publicada per l'Institut del Teatre.[6]
- La indagació. Traducció al català de Feliu Formosa. Aquesta peça també s'ha representat en català i el manuscrit original de la traducció es conserva a la Biblioteca de l'Institut del Teatre.[7]
- Nit de forasters. Traducció i representació teatral catalana de l'obra de Weiss per la companyia Jocs a la Sorra, dirigida per Santiago Sans als anys setanta al Teatre Villarroel.[8]
Com a il·lustrador, Angle Editorial ha publicat en català l'obra de Hermann Hesse La infantesa del bruixot, en edició bilingüe amb el facsímil alemany i les il·lustracions de Peter Weiss, traduïda per Joan Ferrarons.[9]
Referències
modifica- ↑ «Peter Weiss». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 5 novembre 2022].
- ↑ Schlunk, Jürgen E. «Auschwitz and Its Function in Peter Weiss' Search for Identity». German Studies Review, 10, 1, 1987, p. 11–30. DOI: 10.2307/1430441. ISSN: 0149-7952.
- ↑ Cohen, Robert. Understanding Peter Weiss (en anglès). Univ of South Carolina Press, 1993, p. 22. ISBN 978-0-87249-898-3.
- ↑ Learning, Gale, Cengage. A Study Guide for Peter Weiss's "Marat / Sade" (en anglès). Gale, Cengage Learning. ISBN 978-1-4103-5207-1.
- ↑ Beausang, Chris. «‘The Aesthetics of Resistance, Volume II’ by Peter Weiss reviewed by Chris Beausang» (en anglès britànic). marxandphilosophy.org.uk, 15-05-2021. [Consulta: 6 novembre 2022].
- ↑ Teatre, Institut del. «Feliu Formosa». [Consulta: 27 setembre 2025].
- ↑ Martí, Núria. «Actuar per no oblidar», 06-11-2008. [Consulta: 27 setembre 2025].
- ↑ Fàbregas, Xavier «'Nit de forasters' de Peter Weiss». Serra d'Or, 1974, p. 57. ISSN: 0037-2501.
- ↑ «La infantesa del bruixot». [Consulta: 27 setembre 2025].
Enllaços externs
modifica
- www.peterweiss.org – Societat Internacional Peter Weiss / Anuari Peter Weiss