497 aC
any
El 497 aC va ser un any del calendari romà pre-julià. A l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat d'Atratí i Augurí (o també any 257 ab urbe condita). La denominació 497 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 497 aC (cdxcvii aC) |
| Islàmic | 1153 aH – 1152 aH |
| Xinès | 2200 – 2201 |
| Hebreu | 3264 – 3265 |
| Calendaris hindús | -441 – -440 (Vikram Samvat) 2605 – 2606 (Kali Yuga) |
| Persa | 1118 BP – 1117 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -246 |
| Ab urbe condita | 257 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 520 aC 510 aC 500 aC - 490 aC - 480 aC 470 aC 460 aC | |
| Anys | |
| 500 aC 499 aC 498 aC - 497 aC - 496 aC 495 aC 494 aC | |
Esdeveniments
modificaGrècia
modifica- Aristàgores de Milet, quan atacava Amfípolis, una ciutat dels edons amb l'ajuda dels milesis, va ser derrotat per una sortida dels enemics i va morir.[2]
- En el transcurs de la Revolta Jònica, la situació dels perses era crítica, degut a l'aixecament l'any anterior (498 aC) de Xipre, amb excepció de Cítion, de la Propòntida i l'Hel·lespont fins a Bizanci i després es va revoltar la Cària. Però Darios I va reaccionar amb celeritat i va portar simultàniament tres exèrcits i una nova flota. Durant aquell any la revolta va ser aixafada a Xipre i a les ciutats del Hel·lespont.[3]
- Artafernes i Otanes, militars perses, van començar una ofensiva general contra les ciutats jòniques i eòliques. Cime i Clazòmenes van caure a les seves mans. Histieu de Milet va haver de fugir.[4]
República Romana
modifica- Aulus Semproni Atratí i Marc Minuci Augurí són elegits cònsols a Roma. Aquell any es va consagrar el temple de Saturn i es va instituir la festa de la Saturnàlia.[5]
Naixements
modificaNecrològiques
modifica- Leurípides de Calamata, rapsode pitagòric.[6]
- Aristàgores, tirà de Milet, en una batalla.[2]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- 1 2 Heròdot. Històries, V, 126
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, IV, 102
- ↑ Heròdot. Històries, III, 141
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 21
- ↑ Kirk, C. S; Raven, J.E.. Los Filósofos presocráticos : historia crítica con selección de textos. Madrid: Gredos, 1987, p. 461. ISBN 9788424912499.