16 de febrer

El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 318 dies per a finalitzar l'any i 319 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

• 1918: Barcelona: S'inaugura la primera exposició individual de Joan Miró, a les Galeries Dalmau, amb la presentació de 64 obres entre pintures, aquarel·les i pastels, fetes entre 1914 i 1917.
• 1935: Manacor: Estrena al Teatre Principal del sainet musical Ai Quaquin que has vengut de prim!, de Sebastià Rubí (llibret) i Antoni M Servera (música).
• 1936: Catalunya: El Front d'Esquerres hi guanya les eleccions legislatives.
• 2021: Lleida: Detenen al raper Pablo Hasél a la Universitat de Lleida, on s'havia tancat amb diversos simpatitzants per a dificultar el seu arrest.
• 2026 - Manlleu: moren tràgicament 5 adolescents d'entre 14 i 17 anys a causa d'un incendi accidental en un traster a les golfes d'un bloc de pisos del barri de l'Erm on estaven reunits. 5 persones més resulten ferides pel mateix accident.

Resta del món

• 1147 - Regne de França: degut a que el rei Lluís VII de França parteix a la Segona Croada l'abat de Sant Denis Suger esdevé regent del regne.
• 1214, La Rochelle: Joan sense Terra d'Anglaterra desembarca al port de la ciutat.

• 1267: Badajoz, Corona de Castella: signatura del Tractat de Badajoz entre Alfons X de Castella i Alfons III de Portugal.
• 1270 - Väinameri, Mar Bàltica: batalla de Karuse en la qual el Gran Ducat de Lituània venç a l'Orde Teutònic.
• 1543: Heian-kyō, actual Kyoto, Japó: Kanō Eitoku, pintor japonès, un dels més prominents patriarques de l'escola Kano de pintura japonesa (m. 1590).
• 1566 - Breda - Països Baixos espanyols: es signa el Compromís de Breda, el punt de partença del Compromís dels Nobles. En el Compromís de Breda, els nobles neerlandesos s'oposen a la introducció de la Inquisició, a la que consideren incompatible amb les lleis divines i humanes.
• 1723, Regne de França: Lluís XV de França és proclamat major d'edat, en el parèntesi menys absolutista de la regència de Felip d'Orleans.
• 1804 - Trípoli, Regència de Trípoli: els fusilers marins estatunidencs entre al port de la ciutat i incendien la fregata americana Philadelphia que havia estat capturada per la Regència de Trípoli durant la guerra de Trípoli.
• 1807 - Ostrołęka, actual Polònia: batalla d'Ostrołęka en el marc de les guerres Napoleòniques entre les tropes de Napoleó Bonaparte i de l'Imperi Rus comandades pel general Ivan Nikolaïevitch Essen. Els francesos guanyen la batalla.
• 1862 - Comtat de Stewart (Tennessee): s'acaba la batalla de Fort Donelson en el marc de la Guerra Civil dels Estats Units que representà la primera victòria de l'Exèrcit de la Unió.
• 1918: Lituània: l'assemblea representativa lituània declara la independència de Lituània de la URSS.
• 1932 - Irlanda: el Fianna Fáil dirigit per Éamonn de Valera guanya les eleccions del país a les eleccions al Dáil Éireann de 1932.
• 1933: Txecoslovàquia, Romania i Iugoslàvia constitueixen la Petita Entente i creen un consell permanent contra l'amenaça del Tercer Reich sota la protecció de França.
• 1934 - Viena: l'exèrcit posa fi a la insurrecció dels socialdemòcrates que havia començat el 1 de febrer. L'exèrcit dispara els militants de la LPF) Lliga de Protecció de la República, la branca armada del Partit Social Democràtic (PSD). Hi ha hagut 297 morts i 802 ferits. Passa en el marc de la Guerra Civil austríaca.
• 1936: Espanya: El Front Popular hi guanya les eleccions legislatives.
• Segona Guerra Mundial:
  • 1940, incident de l'Altmark: el Primer Lord de l'Almirallat britànic, Winston Churchill, va ordenar que el vaixell alemany Altmark fos inutilitzat en un fiord noruec. Això fa que Hitler va ordenar l'acceleració dels plans per envair Noruega malgrat la seva neutralitat, cosa que va conduir a la Campanya de Noruega.
  • 1941: Reinhard Heydrich deixa veure els plans de consolidar i justificar l'estat policíac del règim nazi. Al Palau d'Esports d'Alemanya de Berlín es realitzen competències esportives entre grups de policies.
  • 1942 - Creta: al nord de l'illa, el submarí HMS Thrasher que havia intentat atacar un mercader alemany és víctima d'un atac.
  • 1943: La RAF bombardeja Càndia, a Creta, i les bases navals d'An Oriant i de Saint-Nazaire. Comença la Tercera Batalla de Khàrkiv en el Front Oriental de la Segona Guerra Mundial.
  • 1945 - Iwo Jima: acoraçats estatunidencs comencen un important bombardeig sobre l'illa, cosa que serà un preludi de la sagnant invasió que començaria alguns dies després, la Batalla d'Iwo Jima. A les Filipines, les forces estatunidenques llancen un atac paracaidista i amfibi a l'Illa de Corregidor en la campanya de les Filippines (1944-1945) i la península de Bataan, a Luzon és ocupada per les tropes estatunidenques. A Myanmar, tropes aliades índies i africanes van avançant i conquerint territoris als japonesos a l'illa de Ramree. A Alemanya, tot i els contraatacs alemanys a la zona de Clèveris, les forces britàniques i canadenques comandades pel general Montgomery avancen per Goch, Schankweiler (Rin del Nord-Westfàlia) i Echternach (Luxemburg). A Polònia, els alemanys resisteixen l'ofensiva soviètica a la Baixa Silèsia, a la Pomerània i a la Prússia Oriental i continua la batalla a la ciutat de Poznań, mentre Żagań ha caigut en mans soviètiques.
• 1941 - Santander: a la matinada dels dies 15 i 16 de febrer hi ha l'incendi de Santander de 1941, l'incendi més demolidor de la ciutat que va arrasar gran part del centre històric de la ciutat inclosa la catedral de Santander i hi va haver una víctima mortal i un centenar de ferits.
• 2004: Sydney, Austràlia: Hi esdevenen greus avalots en protesta per la mort d'un jove aborigen.
• 2005: Entra en vigor el Protocol de Kyoto, ratificat per 141 estats.

Art i cultura

Països Catalans

• 1944 - Barcelona: a les galeries de la ciutat s'hi inauguren les exposicions dels pintors Emili Bosch i Roger, de Francesc Pausas i Coll, Antoni Ollé Pinell, Josep Amat i Pagès, Kathinka B. de Lombard, Rafael Benet i Vancells.

• 2022: Carla Simón guanya l'Os d'Or amb la pel·lícula Alcarràs al 72è Festival Internacional de Cinema de Berlín.

Naixements

Països Catalans

• 1594 - Barcelona: Juliana Morell, humanista, teòloga, traductora i escriptora (m. 1653).
• 1862 - Barcelona: Miquel Utrillo, enginyer, pintor, decorador, crític d'art i promotor artístic català.
• 1891 - Sabadell: Lluís Papell i Comas, periodista i escriptor català.
• 1907 - Barcelona: Anna Maria Martínez Sagi, poeta, sindicalista, periodista, feminista i atleta republicana catalana (m. 2000).
• 1928 - Balsareny, Bages: Pere Casaldàliga i Pla, religiós català (m. 2020).
• 1936 - València: Joan Piquer i Simón, cineasta valencià.
• 1955 - Barcelona: Toni Xuclà, músic català.
• 1993 - Vilanova i la Geltrú: Clàudia Miret i Molins, jugadora d'hoquei sobre patins catalana.

Resta del món

• 1799 - París: François Dauverné, músic francès del Romanticisme.
• 1878:
  • Pimlico, Londres (Anglaterra): Pamela Colman Smith, també anomenada Pixie, artista, il·lustradora i escriptora (m. 1951).
  • Pori (Finlàndia): Selim Palmgrem, compositor, pianista i director d'orquestra finlandès (m. 1951).
• 1893 - Berlín: Katharine Cornell, actriu teatral estatunidenca, a més d'escriptora i productora teatral (m. 1974).
• 1904 - Milwaukee, Wisconsin, EUA: George F. Kennan, diplomàtic i conseller governamental nord-americà, figura clau a la Guerra Freda.
• 1906 - Moscouː Vera Menchik, jugadora d'escacs txeco-britànica, primera Campiona del món (m. 1944).
• 1910 - Bucarest: Lucia Demetrius, actriu, traductora i poetessa romanesa (m. 1992).
• 1924 - Ettal, districte de Garmisch-Partenkirchen, Alemanya: Annemarie Buchner, coneguda popularment com a Mirl Buchner, esquiadora alemanya (m. 2014).
• 1926 -
  • La Plataː Delia Giovanola, membre fundadora d'Àvies de la Plaza de Mayo (m. 2022).
  • Londres, Regne Unit: John Schlesinger, director, actor, guionista i productor de cinema britànic.
• 1939 - Johannesburg, Sud-àfrica: Marita Napier, una de les grans cantants d'òpera sud-africanes del segle xx (m. 2004).
• 1942 - Santiago de Xile, Xile: Gabriel Brnčić, compositor, pedagog i especialista en tecnologia i música electroacústica xilè establert a Barcelona.
• 1944 - Jackson (Mississipi), EUA: Richard Ford, escriptor estatunidenc.
• 1953 - La Verne, Califòrnia: Roberta Williams, dissenyadora de videojocs.
• 1965 - Angers: Valérie Trierweiler, periodista política francesa.
• 1968 - Esmirna, Turquia: Ceyda Aslı Kılıçkıran, periodista i directora de cinema.
• 1979 - Urbino, Itàlia: Valentino Rossi, pilot de motociclisme italià, campió del món nou vegades en diferents cilindrades.

Necrològiques

Països Catalans

• 1931 - Madrid, Espanya: Joan Vert, compositor valencià de sarsueles (40 anys).
• 1960 - Tolosa, Llenguadoc: Natividad Yarza Planas, la primera alcaldessa a Catalunya i a Espanya elegida democràticament a les eleccions de gener del 1934 (n. 1872).
• 1964 - Petròpolis, Brasil: Emili Mira i López, psiquiatre català.
• 1974 - Barcelona: Maria Teresa Vernet, novel·lista, poeta i traductora anterior a la guerra civil espanyola (n. 1907).
• 1997 - Nova York (EUA): Chien-Shiung Wu: física nord-americana d'origen xinès, responsable de l'experiment de Wu, que va revolucionar la física en contradir la conservació de la paritat (n. 1912).
• 2000 - Barcelona: Enric Casassas i Simó, químic català.
• 2011:
  • Singapur: Santi Santamaria, cuiner català (n. 1957).
  • Argelers, Rosselló: Jordi Barre, cantautor nord-català (n. 1920).
• 2021 - Barcelona: Joan Margarit i Consarnau, poeta, arquitecte i professor universitari (n. 1938).

Resta del món

• 1573 - Magúncia: Georg Witzel, pedagog i compositor de música religiosa.
• 1803 - Praga, Bohèmia: Giovanni Punto, concertista de trompa i compositor.
• 1864 - Litoměřice: Václav Jindřich Veit conegut en alemany com Wenzel Heinrich Veit, compositor, copista, pianista i advocat txec.
• 1899 - París (França): Félix Faure, President de la República Francesa (n. 1841).
• 1907 - Bolonya (Itàlia): Giosuè Carducci, poeta italià, Premi Nobel de Literatura de 1906 (n. 1835).
• 1970 - Nova York (EUA): Francis Peyton Rous, patòleg estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1966 (n. 1879).
• 1976 - Moscou, Rússia: Liudmila Kéldix, matemàtica soviètica coneguda per la teoria de conjunts i la topologia geomètrica (n. 1904).
• 1977 - Budapest: Rózsa Politzer, més coneguda com a Rózsa Péter, matemàtica hongaresa (n. 1905).
• 1990 - Nova York, EUA: Keith Haring, artista i activista social nord-americà (n. 1958).
• 1992 - Londres: Angela Carter, novel·lista i periodista anglesa (n. 1940).
• 1993 - Israel: Amos Guttman, director de cinema israelià.
• 2000:
  • Ontario, Canadà: Lila Kedrova, actriu nascuda a Rússia que treballà en el cinema francès (n. 1918).
  • Vigo, Galícia: Suso Vaamonde, cantautor i compositor gallec. Va formar part del moviment musical i reivindicatiu Voces Ceibes.
• 2013-
  • Benalmádena, Màlaga: Marifé de Triana, cantant de copla andalusa i actriu espanyola (n. 1936).
  • Estocolm, Suècia: Eric Ericson, director de cor i professor de direcció coral suec (n. 1918).
• 2016 - El Caire, Egipte: Boutros Boutros-Ghali, diplomàtic egipci, secretari general de les Nacions Unides (n. 1922).

Festes i commemoracions

Santoral

Església Catòlica

• Sants i beats al Martirologi romà (2011):
  • Juliana de Nicomèdia, verge i màrtir;
  • Porfiri, Seleuci i companys màrtirs de Cesarea (309).
  • Maruta de Martirópolis, bisbe (ca. 420).
  • Beat Filippa Mareri, clarissa (1236);
  • Beat Nicola Paglia, dominic (1255);
  • Beat Francesc Toyama Jintaró, samurai i màrtir a Hiroshima (1624);
  • Beat Giuseppe Allamano, prevere (1926).
• Sants i beats que no figuren al Martirologi romà:
  • Sant Julià d'Egipte i companys màrtirs;
  • Sant Honest de Nimes, bisbe llegendari (ca. 289);
  • Sant Pàmfil de Beritos, màrtir (309);
  • Sant Simeó de Metz, bisbe (380);
  • Sant Faustí de Brescia, bisbe (381);
  • Sant Tigrides de Clarmont, prevere (388);
  • Sant Armentari de Lerina, bisbe d'Antibes (451);
  • Sant Tetradus de Bourges, bisbe (509-513);
  • Sant Àntim de Brantome, abat (s. VIII);
  • Sant Aganus d'Airola, abat (1100).
  • Beat Bernat de Scammacca, monjo (1486).
  • Beat Simone Fidati de Cascia, prevere agustinià (1348). Venerat a l'Orde de Sant Agustí:
  • Beat Pere de Castellnou, prevere màrtir (1208).Venerat a l'Orde del Cister:

Església Copta

• 9 Meixir: Barsuma de Síria (458); Pau el Sirià, màrtir a Alexandria.

Església Apostòlica Armènia

• 27 Arac: Simeó el Just, sacerdot;
• Adrià i Èubul de Cesarea, màrtirs;
• Escalita i Epifani, deixebles de Daniel;
• Esteve, baró, fill del gran príncep Lleó;
• Jimar de Van, màrtir sota Lenk-Timur-khan.

Església Ortodoxa Siríaca

• Barsauma de Síria, monjo (457).

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 29 de febrer del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

• Corresponen als del 3 de febrer del calendari julià.
  • Sant Azaries, profeta;
  • Sant Anna la Profetessa i Simeó el Just;
  • Sant Blai de Cesarea, màrtir (s. III);
  • Sant Pàpias, Diodor i Claudià, màrtirs (250);
  • Sant Pau el Sirià, màrtir (ca. 304);
  • Sant Adrià i Èubul de Cesarea, màrtirs (308-309);
  • Sant Pau i Simó, màrtirs; laudi, monjo;
  • Sant Anatoli d'Adana, bisbe (406); Rumel de Norden, eremita (s. VI);
  • Sant Òscar de Bremen, bisbe (865);
  • Sant Sviatoslav de Iur'ev, príncep, i Demetri el seu fill (1253);
  • Sant Romà d'Uglitx, príncep (1285);
  • Sant Simeó de Tver, bisbe (1289);
  • Sant Jaume de Sèrbia, arquebisbe (1292);
  • Sant Sabas de Ionannina (s. XV);
  • Sant Ignazij de Mariupol, bisbe (1786);
  • Sant Estamaci, Joan i Nicolau de Quios, màrtirs (1822);
  • Sant Pau de Simonov, monjo (1825);
  • Sant Isidor de Getsemaní en Moscou (translació de les relíquies, 1908);
  • Sant Nikolaj, arquebisbe al Japó (1912);
  • Sant Ivan, Timofeij, Adriados i Vladímir, preveres màrtirs (1938)

Esglésies luteranes

• Philipp Melanchthon, confessor (Lutheran Church Missouri Synod);
• Wilhelm Schmidt, enginyer (Església Evangèlica d'Alemanya) (1924).