1061
any
L'any 1061 va ser un any comú començat en dilluns. És el segon any de la dècada del 1060, el seixanta-unè any del segle xi i del primer mil·lenni.
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1061 (mlxi) |
| Islàmic | 453 – 454 |
| Xinès | 3757 – 3758 |
| Hebreu | 4821 – 4822 |
| Calendaris hindús | 1116 – 1117 (Vikram Samvat) 983 – 984 (Shaka Samvat) 4162 – 4163 (Kali Yuga) |
| Persa | 439 – 440 |
| Armeni | 510 |
| Rúnic | 1311 |
| Ab urbe condita | 1814 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle x - segle xi - segle xii | |
| Dècades | |
| 1030 1040 1050 - 1060 - 1070 1080 1090 | |
| Anys | |
| 1058 1059 1060 - 1061 - 1062 1063 1064 | |
Durant l'any 1061 comença el pontificat d'Alexandre II i el regnat de Yusuf ibn Tashfin a Marroc. Hi neixen el jurista Al-Maziri, Altughrai i Guillem II i traspassen l'emperador romà d'Orient Isaac I, el papa Nicolau II i Beatriu I.[1]
Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1061 són Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic; el papa de Roma Alexandre II; Constantí X Ducas, emperador de l'Imperi Romà d'Orient; Ferran I de Lleó, Enric I i Felip I de França; Eduard el Confessor d'Anglaterra; Malcolm III d'Escòcia; Ferran I de Lleó; Harald III de Noruega, Béla I d'Hongria, Boleslau II de Polònia, Petar Kresimir IV de Croàcia; i Iziaslav I de la Rus de Kíev. Els Governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí d'Egipte; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Ibrahim de Ghazna, el de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Poshek Ix Soi és el monarca de Chichén Itzá.[1]
Esdeveniments
modificaPaïsos catalans i Occitània
modifica- Inici del regnat de l'emir de Balansiya Abd al Malik.[2]
- L'Emirat de Turtuixa passa a formar part de l'Emirat de Saraqusta quan Labib la cedeix als Banu Hud.[3]
Península ibèrica
modifica- 16 d'abril Pedro Dias i Muño Vandilas (primer matrimoni documentat a la Península Ibèrica) es casen per un sacerdot en una capella al municipi gallec de Rairiz de Veiga dins el Regne de Lleó.[4]
Europa i Imperi Romà d'Orient
modifica
El 28 de gener és coronat com a duc de Bohèmia Vratislau II - 2 de febrer: els cumans fan la seva primera incursió a Rússia, on derroten la rus de Kíev.[6]
- Primavera - Ducat de Normandia: el duc Guillem I expulsa a Robert de Grandmesnil, el seu nebot Berengar, la seva germanastre Judit d'Évreux (futura dona de Roger I de Sicília) i a onze monjos de l'abadia de Saint-Evroul per violència cap el Mezzogiorno.[7]
- Maig - emirat de Sicília: Roger de Hauteville, germà de Robert Guiscard comença la Conquesta normanda de Sicília quan desembarca a Messina. Conclouran la conquesta durant l'any 1091.[8]
- 18 de juny - Hemert, Gueldre: comença el regnat del comte Teodoric V d'Holanda al Comtat de Frísia Occidental després de l'assassinat del seu pare Florenci I en una batalla a Nederhemert contra Herman van Malsen, comte de Teisterbravant i burgrave d'Utrecht. Al ser menor d'edat, la seva mare Gertruda de Saxònia esdevé regent. El bisbe d'Utrecht, Guillem, ho aprofita per apoderar-se d'una part de la Frísia Occieental amb el suport de l'emperador Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic. Gertruda i els seus fills s'han de refugiar a Zelanda.[9]
- 1 d'octubre - Roma: Alexandre II és elegit papa de Roma.[10] La regent del Sacre Imperi Romanogermànic, Agnès d'Aquitània no el reconeix.[11] L'emperador Constantí X de Constantinoble havia intentat que el nou papa fos Cadalus, bisbe de Parma, però no ho va aconseguir.[10] Alexandre II farà aplicar els decrets contra la simonia i el nicolaisme.
A l'any 1061 s'acaba i es consagra la catedral romànica d'Espira, Alemanya - 28 d'octubre: el bisbe de Parma, Cadalus Pallavicinus, candidat imperial (del Sacre Imperi i de l'Imperi Romà d'Orient) al papat és elegit antipapa amb el nom d'Honori II contra Alexandre II (Alsem de Baggi, bisbe de Lucques).[11]
- Ducat de Baviera: comença el govern d'Otó de Nordheim, que durarà fins a l'any 1070.[13]
- Acabada la catedral de Speyer
Imperi Romà d'Orient
modifica- Constantí X intenta imposar un candidat de la noblesa romana oriental a la seu de Roma després de la mort de Nicolau II, Cadalus (bisbe de Parma). Però aquesta iniciativa diplomàtica falla quan el partit reformador fa que es trii el bisbe de Lucques que pren el nom d'Alexandre II. Cadalus fou elegit alguns dies després amb el nom d'Honori II però no es va poder mantenir en el poder.[10]
Àfrica
modifica- Imperi almoràvit: Yússuf ibn Taixfín, el fundador de Marràqueix, es converteix el cap militar i religios dels almoràvits, fins a l'any 1107.[14]
Naixements
modificaEuropa i Imperi Romà d'Orient
modifica- Mazara del Vallo, Emirat de Sicília: Al-Mazari (m. 1141), jurista àrab musulmà de l'escola Maliki del sunnisme.[15]
- (o 1060) Roger Borsa, segon fill de Robert Guiscard, que serà comte de Pulla i Calàbria entre el 1085 i 1111.[16]
Àsia
modifica
El místic i mestre sufí persa Ahman Ghazali neix al Khorasan durant l'any 1061 - Esfahan, Pèrsia: al-Tughra'i (m. 1121), alquimista i poeta en llengua àrab.[18]
- Wuyashu (m. 1113), cabdill de la tribu wanyan, la més important de les tribus dels jurtxets que al segle XII fundaran la Dinastia Jin (1115-1234). Era el fill gran de Helibo i el germà gran de l'emperador TAizu Aguda, el primer emperador de la dinastia Jin.[19]
Necrològiques
modificaPaïsos Catalans i Occitània
modifica- Abd-al-Aziz al-Mansur (n. 1005), fou el primer rei amírida de Balànsiya (abril de 1021-gener de 1061). Era fill d'Abd-ar-Rahman Sanxuelo i, per tant, net d'Almansor, és considerat el primer rei de València, malgrat que ell mai es va proclamar com a tal.[20]
Europa i Imperi Romà d'Orient
modifica
El duc de Bohèmia Spytihněv II mor l'any 1061 
El cardenal Humbert de Silva Candida, un dels autors de la reforma Gregoriana del segle XI mor el 5 de maig de 1061 
El comte Florenci I d'Holanda mor el 1061 
L'abadessa de Quedlinburg Beatriu I mor el 13 de juliol de 1061 - 27 de juny - Florència: Nicolau II, papa de Roma des del 1059 fins a la seva mort.[25]
- 4 de novembre: Suppo, monjo benedictí longobard, setè abat del Mont Saint-Michel entre el 1033 i el 1048.[26]
- Adelmann, bisbe de Brescia des del 1050. Fou actiu en el moviment de la reforma de l'església contra la simonia i el concubinatge dels clergues.[27]
- Bucard I de Zollern, el primer ancestre documentat de la dinastia dels Hohenzollern, fou senyor de Zollern.[28]
- Conrad III de Caríntia, fou comte a Zulpichgau i duc de Caríntia. Era fill d'Hezzelí I germà del comte palatí Ezzo I.[29]
- (o 1060) Duduc, bisbe de Wells des del 1033 fins a la seva mort.[30]
- Enric I de Lotaríngia des del 1054 fins el 1060, membre de la dinastia dels ezzons.[31]
- (vers) Eudes de Dammartin (n. vers 1023), segon comte de Danmartin.[32]
- Niall mac Máel Sechnaill, rei d'Aliech, a Irlanda, des del 1036 fins a la seva mort.[33]
- Rúaidhri Ua Flaithbheartaigh, rei de Iar Connacht, a Gal·les.[34]
Àfrica
modifica
Ell metge, físic i astrònom egipci Ali ibn Ridwan mor l'any 1061
_portrait_crop.jpg)
Àsia
modifica- Abu-Saïd Gardezí, fou un geògraf i historiador musulmà nadiu de Gardiz (Afganistan). Fou l'autor d'un llibre d'història general anomenat Zayn al-Akhbār o Tarikh-i Gardezi, de gran importància per la història medieval de l'Afganistan, Pèrsia i Àsia central.[36]
El rei Rajaraja Narendra, fundador de la ciutat de Rajahmundry va morir l'any 1061 
La poeta i cortesana japonesa Sagami mor l'any 1061 - Song Qi, historiador, assagista, poeta i polític xinès de la Dinastia Song de Nord.[39]
Referències
modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1061
- 1 2 «El mundo en el año 1061 d. C.» (en castellà). [Consulta: 6 febrer 2026].
- ↑ de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
- ↑ Mestre Campi, Jesús; Roig Aran, Montserrat. Cronologia d'història de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. 3. ed. Barcelona: Edicions 62, 2006, p. 96-97. ISBN 978-84-297-5668-5.
- ↑ MJA, Faro de. «El primer matrimonio homosexual de Galicia se ofició en 1061 en Rairiz de Veiga» (en castellà). El Faro de Vigo, 27-02-2011. [Consulta: 9 febrer 2020].
- ↑ «Vratislau II de Bohèmia | enciclopedia.cat». [Consulta: 6 febrer 2026].
- ↑ «Chronique de Nestor». [Consulta: 6 febrer 2026].
- ↑ John Julius Norwich, The Normans in the South 1016–1130 (London: Solitaire Books, 1981), pp. 146–47.
- ↑ Delarc, Odon Jean Marie. Les Normands en Italie Depuis les Premières Invasions Jusqu'à L'Avénement de S: Grégoire VII. (859-862, 1016-1073) (en francès). Adegi Graphics LLC, 1999. ISBN 978-1-4212-0372-0.
- ↑ L'Art de vérifier les dates (en francès). Moreau, imprimeur, 1819, p. 423.
- 1 2 3 Louis Bréhier, Le monde byzantin: Vie et mort de Byzance. Paris: Éditions Albin Michel, Paris, 1946 i 1969 , pp. 265-266
- 1 2 Ceillier, Remi. Histoire générale des auteurs sacrés et ecclésiastiques (en francès). L. Vivès, 1863, p. 285.
- ↑ Weinfurter, Stefan. The Salian Century: Main Currents in an Age of Transition (en anglès). University of Pennsylvania Press, 1999, p. 111. ISBN 978-0-8122-3508-1.
- ↑ Schoell, Frédéric. Cours d'histoire des états européens: depuis le bouleversement de l'empire romain d'occident jusqu'en 1789 (en francès). de l'imprimerie royale et chez Duncker et Humblot, 1831, p. 272.
- ↑ Rézette, Robert. Le Sahara occidental et les frontières marocaines (en francès). Nouvelles Editions Latines, 1975.
- ↑ «الامام والمفتي أبو عبد الله محمد المازري», 10-05-2013. [Consulta: 6 febrer 2026].
- ↑ «Biografia de Roger I Borsa». [Consulta: 6 febrer 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Ġazzālī, Aḥmad Ibn-Muḥammad al- - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 6 febrer 2026].
- ↑ «Peacock, A.C.S. (2013). "'Imad al-Din al-Isfahani's Nusrat al-fatra, Seljuq politics and Ayyubid origins", a: Hillenbrand, Robert; Peacock, A. C. S.; Abdullaeva, Firuza (eds.). Ferdowsi, the Mongols and the History of Iran: Art, Literature and Culture from Early Islam to Qajar Persia. I.B. Tauris.». Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 6 febrer 2026].
- ↑ The Cambridge history of China. 6: Alien regimes and border states, 907 - 1368 / ed. by Herbert Franke. Repr. Cambridge: Cambridge Univ. Press, 2007. ISBN 978-0-521-24331-5.
- ↑ «‘Abd al-‘Azīz ibn Abī-‘Āmir al-Manṣūr | enciclopedia.cat». [Consulta: 6 febrer 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Spytihněv II., Böhmen, Herzog - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 6 febrer 2026].
- ↑ «Umberto di silva candida - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 6 febrer 2026].
- ↑ Kerroux, Louis Gabriel Florence. Abrégé De L'Histoire De La Hollande Et Des Provinces-Unies: Depuis Les Tems Les Plus Anciens Jusqu'A Nos Jours (en francès). Murray, 1778, p. 77-79.
- ↑ Von Sacerdotium und Regnum: geistliche und weltliche Gewalt im frühen und hohen Mittelalter: Festschrift für Egon Boshof zum 65. Geburtstag. Köln: Böhlau, 2002, p. 410-412. ISBN 978-3-412-16401-0.
- ↑ «Nicolau II | enciclopedia.cat». [Consulta: 6 febrer 2026].
- ↑ Girard, Fulgence. Histoire géologique, archéologique et pittoresque du Mont Saint-Michel au péril de la mer (en francès). E. Tostain, 1843, p. 91-96.
- ↑ «Catholic Encyclopedia (1913)/Adelmann - Wikisource, the free online library» (en anglès). [Consulta: 6 febrer 2026].
- ↑ «burkhard_1_von_zollern_+_1061». [Consulta: 6 febrer 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Konrad III. - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 6 febrer 2026].
- ↑ «Bishop Duduc [Catholic-Hierarchy]». [Consulta: 6 febrer 2026].
- ↑ Jackman, Donald C. (2012). The Kleeberg Fragment of the Gleiberg County. Editions Enplage, p. 19
- ↑ «Édouard de Saint-Phalle | Mémoires de la Société académique du département de l'Aube | The ISSN Portal. P. 272». [Consulta: 6 febrer 2026].
- ↑ Annals d'Ulster, AU 997.2
- ↑ Origin of the Surname O'Flaherty, Anthony Matthews, Dublin, 1968, p. 40.
- ↑ «‘Alī ibn Riḍwān | enciclopedia.cat». [Consulta: 6 febrer 2026].
- ↑ «GARDĪZĪ, ABŪ SAʿĪD ʿABD-al-ḤAYY» (en anglès americà). [Consulta: 6 febrer 2026].
- ↑ Vēṅkaṭakr̥ṣṇarāvu, Bhāvarāju. History of the Eastern Chalukyas of Vengi, 610-1210 A.D. (en anglès). Andhra Pradesh Sahitya Akademi, 1973.
- ↑ 小項目事典, デジタル大辞泉,精選版 日本国語大辞典,日本大百科全書(ニッポニカ),デジタル版 日本人名大辞典+Plus,ブリタニカ国際大百科事典. «相模(サガミ)とは？ 意味や使い方» (en japonès). [Consulta: 6 febrer 2026].
- ↑ Hon, Tze-ki; Hon, Professor of History State University of New York at Geneseo Visiting Research Fellow Tze-Ki. The Yijing and Chinese Politics: Classical Commentary and Literati Activism in the Northern Song Period, 960-1127 (en anglès). SUNY Press, 2005, p. 126. ISBN 978-0-7914-6311-6.