Vilatge

Un vilatge (var. vialatge; del latin: villa) o vilar (var. vialar) es una localitat o entitat de populacion de dimensions reduitas, per oposicion a la vila e al borg. Abitualament dotat d'un jurisdiccion pròpria, es format a l'entorn d'un nuclèu abitat.

La distincion entre «vila» e «vilatge» es pas totjorn fondada sus l'importància numerica de la populacion actuala. Es puslèu una question sociologica e onomastica. Dins un país d'abitat gropat coma Lengadòc, d'unas aglomeracions regropan mantun milièr d'abitants, son dichas «vilatges» dins l'usatge local: atal Mesa, amb sos 5000 abitants. Dins lo departament d'Aude, Coisan es apelat «vilatge» amb 1297 abitants dont 1275 aglomerats; mas Montreal, amb 1678 abitants dont 1139 aglomerats, a tradicionalament reng de vila.

Denominacions

Lo tèrme «vilatge» es l'equivalent del francés hameau. Per designar una aglomeracion mai granda, en particular un capluòc d'una comuna, los locutors utilizan puslèu lo tèrme borg o, se lo contèxte o permet, comuna (s'es question de designar lo « vilatge » non pas mai coma aglomeracion, mas coma entitat administrativa o territoriala o las doas causas al còp).

Quand es un vilatge pichon, es a dire un nuclèu de populacion mendre, sens realitat pròpria, recèp los noms de masatge, capmàs, capmasada, escart o borgada (borjada en nòrd-occitan) ;

en gascon, es un airau, bordalat/bordelat, bordalar, tecoèra, maine (tanben lemosin), vesinat, e bordèra (format de granjas), o encara ahitau e marca (que significan 'limit', son un bordalat mai alunhat del vilatge e qu'es a la termièra amb una autra comuna); en provencal vilatjon, en auvernhat e aupenc vi(a)lar, viala (gasc. vialèr, vialar fixats en toponimia), o encara forest. Cal notar que lo mot amèu* (en gascon: hamèu*) es un francesisme.