Estadens

una comuna francesa

Vilatge d'Occitània

Estadens[1],[2],[3],[4] (Estadens en francés) qu'ei ua comuna gascoa de Comenge, situada en eth departament dera Hauta Garona e era region administrativa d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.

Estadens
Estadens
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
entrada d'Estadens
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 02′ 10″ N, 0° 50′ 50″ E
Superfícia 17,47 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
805 m
470 m
396 m
Geografia politica
País  Gasconha Comenge Armas de Comenge
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
31
Nauta Garona Armas del Departament de la Nauta Garona
Arrondiment
312
Sent Gaudenç
Canton
3101
Banhèras de Luishon (Aspèth abans 2015)
Intercom
243100609
CC de Cadira Garòna Salat
Cònsol Robert Martin
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
533 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

537 ab.
Densitat 29,94 ab./km²
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 31160
Còde INSEE 31174


Geografia

modificar
Comunas a l'entorn.

Perimètre deth territòri

modificar

Toponimia

modificar

Eth nom qu'es atestat : Estadens, sive Mayschos (ath mièi deth sègle XVI) [5]. Era prononciacion a Roeda qu'ei confòrma ara grafia [6].
Segon Dauzat, Astor, eth nom que ven deth nom germanic d'òme Stad-, damb eth sufixe -ingos [7],[8]; Negre que latiniza eth nom de persona en Stadius[9].
Non cau considerar era proposicion deth Féniés, Asto, qui mia a *Astens, *Estens[10].

Qu'ei un diminutiu de poi, pueg ath plurau, damb eth sufixe vengut d'-eolum > -olum. Eth vilatge qu'ei enter petits turons.

Istòria

modificar

Pendent eth Ancian Regime, Estadens qu'èra dera eleccion de Comenge, doncas dera província de Gasconha, dera generalitat d'Aush, dera diocèsi de Comenge e dera senescaucia de Pàmias. Eth vocable dera glèisa qu'ei Sent Micolau. Tanlèu 1790, Estadens qu'èra deth canton d'Aspèth[11].

Era parròpia d'Ancian Regime de Pujos (probablament Pujòus [py'ʒɔs]) qu'èra dera diocèsi de Comenge e dera senescaucia de Pàmias. Eth vocable dera glèisa, annèxa d'Estadens, qu'ei Sent Pau [12]. Pujòus qu'ei ath oèst d'Estadens. Qu'ei un vilatge important sus la RD 5b énter Tolosa e Aspèth (per Montsaunèrs), mès era glèisa de Sent Pau e eth cementèri que son separadas deth vilatge prèp de la rota, provedit d'ua capèra.

Administracion

modificar
Lista deths cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2008 (2026) Robert Martin PS foncionari
març de 2001 2008 Jean Campet   president deth SIVOM dera région de Saliás deth Salat (2000-2008)
  2001      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 523, totala: 533
179318001806182118311836184118461851
1 059 1 072 1 242 1 259 1 402 1 349 1 483 1 486 1 507
185618611866187218761881188618911896
1 419 1 392 1 428 1 405 1 380 1 400 1 398 1 369 1 243
190119061911192119261931193619461954
1 304 1 318 1 317 1 103 1 116 784 692 576 524
196219681975198219901999200620072008
478
426
390
303
425
425
478
489
498
503
20092010
507
512
511
515
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

  • En 2018 la populacion èra de 533 abitants e la densitat èra de 30,51 ab/km².

Lòcs e monuments

modificar
Clicatz sus una vinheta per l’agrandir.

Personalitats ligadas damb era comuna

modificar

Véder tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar
  1. Pojada, Patrici (2009). Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières. ISBN 978-2-86266-573-3.
  2. «Toponimia occitana».
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. «Top'Òc: Diccionari toponimic occitan».
  4. Institut d'Estudis Occitans. «BdTopoc–Geoccitania».
  5. Émile Connac, Dictionnaire topographique du département de la Haute-Garonne, manuscrit, 1882, Vol. 2, p. 1104, cercar sus Gallica
  6. enquèsta JPS, octobre de 2025
  7. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 273
  8. Jacques Astor, Dictionnaire des Noms de Familles et Noms de Lieux du Midi de la France, ed. du Beffroi, 2002, p. 983
  9. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, volume II, n° 13 717
  10. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 182
  11. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 15 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html
  12. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 37 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html