Cicle del carbòni
Lo cicle del carbòni fa partit del cicle biogeoquimic, durant loqual lo carbòni es escambiat entre la biosfèra, la litosfèra, l'idrosfèra e l'atmosfèra terrèstra. Entre los autres cicles biogeoquimics màgers se trapan lo cicle de l'azòt e lo cicle de l'aiga. Lo carbòni es lo principal constituent dels compausats biologics e un compausant màger de nombrosas ròcas, coma lo calcari. Lo cicle del carbòni compren una sequéncia d'éveniments essencials que permeton a la Tèrra d'albergar la vida. Descriu lo movement del carbòni durant son reciclatge e de sa reütilizacion dins tota la biosfèra, aital coma los processus de long tèrme de sequestracion (estocatge) e de liberacion de carbòni per los poses de carbòni. Amb una concentracion mejana mondiala de carbòni (CO₂) de 422,7 partidas per milion (ppm), lo nivèl de CO₂ atmosferic atenguèt un novèl recòrd en 2024. Per descriure la dinamica del cicle del carbòni, òm distinguís lo cicle rapid e lo cicle lent. Lo cicle rapid es tanben sonat cicle biologic del carbòni. Se pòt debanar en qualques annadas, transportant de substàncias de l'atmosfèra a la biosfèra, puèi tornarmai vèrs l'atmosfèra. Los cicles lents o geologics (tanben sonats cicle pregond del carbòni) pòdon prene de milions d'annadas, transportant de substàncias a travèrs la rusca terrèstra, entre las ròcas, los sòls, los oceans e l'atmosfèra. L'activitat umana perturba lo cicle el carbòni dempuèi de sègles, especialament per la modificacion de l'utilizacion de las tèrras e per l'extracion e la combustion del carbòni eissit dels residús organics ancians (carbon, petròli e gas natural). La concentracion de dioxid de carbòni dins l'atmosfèra aumentèt de prèp de 52 % respècte als nivèls preindustrials en 2020, çò qu'entrainèt un rescalfament climatic. Aquela aumentacion provoquèt una acidificacion dels oceans (diminucion del pH) e modifica prigondament la quimia marina. Lo dioxid de carbòni es essencial a la fotosintèsi.
