Arrueda

una comuna francesa

Vilatge d'Occitània

Arrueda[1],[2],[3],[4] (Rouède en francés) qu'ei ua comuna gascoa de Comenge, situada en eth departament dera Hauta Garona e era region administrativa d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Arrueda
Rouède
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Entrada deth borg.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 03′ 13″ N, 0° 52′ 56″ E
Superfícia 6,2 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
489 m
400 m
356 m
Geografia politica
País  Gasconha Comenge Armas de Comenge
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
31
Nauta Garona Armas del Departament de la Nauta Garona
Arrondiment
312
Sent Gaudenç
Canton
3132
Banhères de Luishon (Saliás deth Salat abans 2015)
Intercom
200001105
CC de Cadira Garòna Salat
Cònsol André Casteras
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
291 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

294 ab.
Densitat 46,45 ab./km²
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 31160
Còde INSEE 31461

Geografia

modificar
Comunas a l'entorn.

Perimètre deth territòri

modificar
Comunas confrontantas de Roeda
Montespan Higaròu
Gantias Roeda Montastruc de Salias
Estadens

Toponimia

modificar

Eth nom qu'ei atestat d'Aroeda en 1222 [5]. Era prononciacion qu'ei localament [ru'edɔ] e pas ['rwedɔ], nimèi [aru'edɔ], hòra de l'emplec dera preposicion a [6]. Era grafia qu'ei logicament Roeda. Eths prumèrs gascons qu'utilizavan er a prostetic pr'amor non podián articular r- dobla iniciala, ara que pòden.
Eth nom de Roeda que pòt estar, com er occitan roveda, un derivat deth latin robur, roborem, qui representa en teoria eth casse negre (Quercus Petraea), mès qui pòt representar tota auta espècia de casse, damb eth sufixe collectiu -etum (ací -eta) [7],[5],[8]; robureta > *arroboreda ( > *arroureda > *arroueda (dissimilacion) > *arroeda > roeda) que poderé convénguer, mès er apeçatge de -eda a arrove [a'rruwe] qu'ei tanben possible.

Istòria

modificar

Pendent eth Ancian Regime, Roeda qu'èra dera eleccion de Comenge, doncas dera província de Gasconha, dera generalitat d'Aush, dera diocèsi de Comenge e dera senescaucia de Pàmias. Eth vocable dera glèisa qu'èra Sent Pèr, ara Senta Coloma. En 1790, Roeda qu'èra deth canton d'Aspèth, en er an X deth canton de Salias [9].

Administracion

modificar
Lista deths cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 1983 (2026) André Casteras divèrs esquèrra retirat
  1983      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 288, totala: 294
179318001806182118311836184118461851
718 565 630 710 758 766 755 702 711
185618611866187218761881188618911896
678 614 618 601 587 534 517 507 459
190119061911192119261931193619461954
463 482 442 426 363 372 351 305 307
196219681975198219901999200620072008
278
267
248
221
227
236
276
279
281
290
20092010
284
293
289
294
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

  • En 2018 era populacion èra de 291 abitants e era densitat èra de 46,94 ab/km².

Lòcs e monuments

modificar
La glèisa.

Personalitats ligadas damb era comuna

modificar

Véder tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar
  1. Pojada, Patrici (2009). Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières. ISBN 978-2-86266-573-3.
  2. «Toponimia occitana».
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. «Top'Òc: Diccionari toponimic occitan».
  4. Institut d'Estudis Occitans. «BdTopoc–Geoccitania».
  5. 1 2 Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, volume II, n° 23 474
  6. enquèsta JPS, octobre de 2025
  7. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 565, a Reuves
  8. Jacques Astor, Dictionnaire des Noms de Familles et Noms de Lieux du Midi de la France, ed. du Beffroi, 2002, p. 699
  9. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 39 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html