Albert Einstein d amesfizik ameẓray, yella di tazwara d alalmani, syinna mebla tamurt (1896), d aswisi (1901), syinna di taggara yerna-d taɣlent tamarikanit (1940). Ilul ass n 14 Meɣres 1879 di temdint n Ulm, Wutemberg, yemmut ass n 18 Yebrir 1955 di Prinston, New Jersey.

Albert Einstein
Taɣect
Apṛufisur

1911 -
Tameddurt
Talalit Ulm (fr) Suqel, 14 Meɣres 1879
Taɣlent Royaume du Wurtemberg (fr) Suqel
apatride (fr) Suqel
Taswist
Cisleithanie (fr) Suqel
république de Weimar (fr) Suqel
Lalman
Iwunak Yeddukklen n Temrikt
Axxam-is maison d'Einstein (fr) Suqel
maison d'Einstein (fr) Suqel
Myunix
Princeton (fr) Suqel
Smíchov (fr) Suqel
Schaffhouse (fr) Suqel
Tagrawn n uzdar udayen
Tutlayt tayemmat Talmanit
Lmut Princeton (fr) Suqel, 18 Yebrir 1955
Ideg n uẓekka National Museum of Health and social care (fr) Suqel
Tamentilt n tmekkest isragen igamanen (anévrisme de l'aorte abdominale (fr) Suqel)
Tawacult
Baba-s Hermann Einstein
Yemma-s Pauline Einstein
Tissulya akked Mileva Marić (fr) Suqel  (16 Yennayer 1903 -  14 Fuṛaṛ 1919)
Elsa Einstein (fr) Suqel  (1919 -  20 Duǧember 1936)
Arraw-is
Atmaten-is d yissetma-s Maja Einstein (fr) Suqel
Tawacult
Tiɣri
Alma mater Université de Zurich (fr) Suqel 30 Yebrir 1905) doctorat (fr) Suqel : tasengama
Luitpold-Gymnasium (en) Suqel
(1888 - 1894)
ancienne école cantonale d'Aarau (fr) Suqel
(1895 - Ctember 1896) maturité (fr) Suqel
École polytechnique fédérale de Zurich (fr) Suqel
(1896 - 1900) baccalauréat ès sciences (fr) Suqel : enseignement des mathématiques (fr) Suqel
Aswir n teɣri Doctor of Philosophy in Physics (en) Suqel
Aẓrey '
Thesis director Alfred Kleiner (fr) Suqel
Heinrich Burkhardt (fr) Suqel
Heinrich Friedrich Weber (fr) Suqel
Doctoral students Leó Szilárd (fr) Suqel
Tutlayin Taglizit
Talmanit
Iselmaden Heinrich Friedrich Weber (fr) Suqel
Hermann Minkowski (fr) Suqel
Inelmaden
Amahil
Amahil physicien théoricien ou physicienne théoricienne (fr) Suqel, philosophe des sciences (fr) Suqel, Amesnulfu, écrivain ou écrivaine scientifique (fr) Suqel, pédagogue (fr) Suqel, Aselmad n tesdawit, Amsengam, afelsuf, amaru, amusnaw, amusnak, examinateur de brevet (fr) Suqel, Apṛufisur d pacifiste (fr) Suqel
Ideg n umahil Bern, Prag, Zurix, Berlin, Caputh (fr) Suqel, Princeton (fr) Suqel d Zurix
Imɛellmen Université de Californie à Berkeley (fr) Suqel
Institute for Advanced Study (fr) Suqel
Bern
Tasdawit n Leyde
Université Charles de Prague (fr) Suqel
Institut fédéral de la propriété intellectuelle (fr) Suqel  (16 Yunyu 1902 -  1909)
Université de Berne (fr) Suqel  (1908 -  1909)
Université de Zurich (fr) Suqel  (1909 -  1911)
université allemande à Prague (fr) Suqel  (Yennayer 1911 -  Tuber 1912)
École polytechnique fédérale de Zurich (fr) Suqel  (Tuber 1912 -  1914)
université Humboldt de Berlin (fr) Suqel  (1914 -  1933)
Académie royale des sciences de Prusse (fr) Suqel  (1914 -  1933)
Deutsche Physikalische Gesellschaft (fr) Suqel  (1916 -  1918)
Société Kaiser-Wilhelm (fr) Suqel  (1917 -  1933)
Tasdawit n Leyde  (21 Ctember 1920 -  13 Yulyu 1946)
Université de Princeton (fr) Suqel  (1933 -  1955)
Important works relativité restreinte (fr) Suqel
relativité générale (fr) Suqel
effet photoélectrique (fr) Suqel
théorie de la relativité (fr) Suqel
théorie du mouvement brownien (fr) Suqel
équivalence masse-énergie (fr) Suqel
constante de Planck (fr) Suqel
équation d'Einstein (fr) Suqel
mécanique quantique (fr) Suqel
Théorie du champ unifié (fr) Suqel
émission stimulée (fr) Suqel
Prizes
Nominated to
Influenced by Fyodor Dostoyevsky, Hermann Minkowski (fr) Suqel, Baruch Spinoza, Mohandas Gandhi, Arthur Schopenhauer (fr) Suqel, Hendrik Lorentz (fr) Suqel, George Bernard Shaw, Isaac Newton, Riazuddin (fr) Suqel, David Hume (fr) Suqel, Thomas Young (fr) Suqel, Bernhard Riemann (fr) Suqel, Moritz Schlick (fr) Suqel, Jayms Klerk Makswell, Paul Valéry (fr) Suqel, Karl Pearson (fr) Suqel, Henry George (fr) Suqel d Ernst Mach (fr) Suqel
Membership Tkebbanit Tageldant
Académie royale des sciences de Prusse (fr) Suqel
Académie Léopoldine (fr) Suqel
Société américaine de philosophie (fr) Suqel
Académie bavaroise des sciences (fr) Suqel
Académie des sciences de Göttingen (fr) Suqel
Académie des sciences (fr) Suqel
takadimt Tageldant i tussniwin n Swid
Académie royale néerlandaise des arts et des sciences (fr) Suqel
Académie américaine des arts et des sciences (fr) Suqel
Académie des sciences de Russie (fr) Suqel
Indian National Science Academy (fr) Suqel
Académie nationale des sciences (fr) Suqel
Académie brésilienne des sciences (fr) Suqel
Académie américaine des sciences (fr) Suqel
Académie américaine des sciences (fr) Suqel
Centre international de synthèse (fr) Suqel
Académie des sciences du Japon (fr) Suqel
Takadimt n Linsyan
Dduzan n lmusiqa violon (fr) Suqel
Taflest
Asɣan agnosticisme (fr) Suqel
Tudayt
panthéisme (fr) Suqel
Ikabaren isertiyen Parti démocrate allemand (fr) Suqel
IMDb nm0251868
alberteinstein.com

Yessufeɣ-d tiẓri-is ɣef timasseɣt tamatut di 1915.

1. Tudert-is (1879 - 1955)

ẓreg

Ilul Einstein deg useggas n 1879 deg tmurt n Lalman. Deg temẓi-s ur yelli ara d anelmad yufraren aṭas deg uɣerbaz amensay, maca yella yesɛa aḥiwez d lweleha tameqqrant ɣer tusnakt d tfizikt. Yezdeɣ deg Swiss anda i yexdem deg lbiṛu n yisnulfuyen deg temdint n Berne. Dɣa deg lbiṛu-nni, s wallaɣ-is kan d yisebtar n lkaɣeḍ, i d-yesnulfu tiẓriwin i yebddlen udem n tfizikt tatrart. Asmi d-yekcem Hitler ɣer udabu deg Lalman, yerwel ɣer Marikan deg 1933, anda yeqqim yesselmad deg Princeton armi d lmut-is deg 1955.

2. Tiẓriwin-is tigejdanin deg Tfizikt

ẓreg

Einstein yeqleb akk ayen i nesnen ɣef tallunt akked wakud. Aseggas n 1905 yettwassen d "Aseggas n lbeṛhan" (Annus Mirabilis), imi d-yessufeɣ kuẓ (4) n yimagraden ussnanen isemḥazen tussna:

  • Tiẓri n Tmassaɣt Tuzzigt (1905): Yesbeggen-d belli akud d tallunt mačči d wid yerkiden, maca d imassaɣen ɛlaḥsab n wurured n ukayad. Seg tẓeṛt-a i d-teffeɣ tenfalit-is yettwasnen aṭas, i d-yessemlalayen tazmert (E) akked tenga (m) s urured n tafat (c): E=mc2.
  • Tiẓri n Tmassaɣt Tamatut (1915): D tifin-is tameqqrant akk. Yessefhem-d belli tajbuda mačči d tazmert am tid-nniḍen, maca d aɛwaj neɣ asekni n taggayt "Tallunt-Akud" s ssebba n tenga d tezmert i yellan deg-s.
  • Asemdu afuṭu-aliktṛiki: Yessefhem-d belli tafat tetteddu am ijeɛbuben n tezmert (ikuwantamen neɣ ifuṭunen). Ɣef yixdim-a i yewwi Arraz n Nubel deg tfizikt deg useggas n 1921, mačči ɣef tmassaɣt.

3. Tamuɣli-s ɣer wamaḍal d Tfelsafit

ẓreg

Tamuɣli n Einstein ɣer tudert tettwaṭbeɛ s uzeɣẓen ameqqran d wul-is yeṣfan:

  • Yakuc n Spinoza d Ugama: Einstein ur yumin ara s "Yakuc udmawan" i yettɛassan igiten d ddnubat n yemdanen. Yenna-d s wudem ufris belli yumen s "Yakuc n Baruch Spinoza" — d Yakuc i d-yettbegginen iman-is deg umaɣraḍ, tullsa, d tharmunit n tɣawsiwin n ugama. Ɣur-s, agama s timmad-is d ayen yebnan s ubrid aɣeẓlan yelhan, yerna asisḥes n tɣawsiwin-a d netta i d ddin s tidet.
  • Aguccel Mgal "Taseqqart": Ɣas akken d netta i d-yeldin abrid i tfizikt takuwantamt, yugi ad yamen belli amaḍal yebna ɣef tseqqart neɣ ɣef ccek. Dɣa ɣef waya i d-yenna awal-is ameqqran: "Yakuc ur yetturar ara d id is (les dés)". Yumen belli yal taɣawsa tesɛa ssebba taɣeẓlant deffir-s, ɣas ma ur tt-nefhim ara tura.
  • Talwit d Tmetti: Yella d amdan iḥemmlen talwit. Yugi s wul d iziɣer ṭṭradat d taɣdemt n lbaṭel. Ɣas akken yuzen tabrat i uselway Roosevelt akken ad as-yini ilaq Marikan ad txeddem lbumbat abelkim amesbaṭli uqbel inaziyen, yessḥesf aṭas ɣef waya asmi iwala tawaɣit n Hiroshima d Nagasaki.

Imniren

ẓreg