Môrièna
| Cél articllo ‘l est ècrit en arpetan môrianês / ORB sarrâ[V 1]. |
| Môrièna | ||||
Un boqueten en Môrièna. | ||||
Blâson |
||||
| Gentilyiço | Môrianês, Môrianêsaen ORB lârgeMoryanai, Moryanézaen CFLL | |||
|---|---|---|---|---|
| Noms arpetans | ||||
| En CFLL | Moryèna, Moryin-na(dens l’Arbanês)Moryana(a-r Alyon-le-Joueno)Moryan-na(a Siéz)Môryi-na, Môryinh-nâ(u Velâr) | |||
| Noms ètrangiérs | ||||
| Nom francês | Maurienne | |||
| Nom étalien | Moriana | |||
| Nom catalan | Mauriena | |||
| Massis | Ârpes | |||
| Règion culturâla | ||||
| Règion historica | Savouè | |||
| Payis | ||||
| Règion francêsa | Ôvèrgne-Rôno-Ârpes | |||
| Dèpartament francês | Savouè-d’Avâl | |||
| Coordonâs geografiques | 45° 12′ 01″ bise, 6° 40′ 01″ levant | |||
| Veles principâles | ||||
| Sièta du payis | Sent-Jian (historica) | |||
| Supèrficie aproximativa | 1 976 km2 | |||
| Comenes | 62 | |||
| Lengoues | francês (oficièla) arpetan môrianês | |||
| Populacion totâla | 44 204 hab. (2011) | |||
| Règions naturâles vesenes |
Dârfénât Savouè ducâla Tarentèsa Valâdes arpetanes Valâdes occitanes | |||
| Règion(s) et èspâço(s) liyê(s) | Arrondissement de Sent-Jian Payis dus Velârs | |||
| Localisacion | ||||
| Geolocalisacion dessus la mapa : France
Geolocalisacion dessus la mapa : Rôno-Ârpes
Geolocalisacion dessus la mapa : Savouè-d’Avâl
| ||||
| Oriantacion | sud-ouèste pués nord-ouèste | |||
| Longior | 125 km | |||
| Tipo | Valâ de gllace | |||
| Ècolament | Arc | |||
| Rota d’accès principâla | A43, D1006 (vielye N6), D902 | |||
| Lims | ||||
| Seto Vouèbe | maurienne.fr | |||
| changiér | ||||
La Môrièna [CFLL : Moryèna, Moryin-na] (Maurienne en francês) ’l est na valâye de les Ârpes francêses et arpetannes, que sè trôve dens lo dèpartament de la Savouè-d’Avâl en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. ’L ére d’abôrd na comtât (dês l’an 1030 tant qu’a l’an 1416) et pués yena de les siéx provinces historiques de la Savouè.
Los habitents de la valâye sont apelâs los Môrianês et les Môrianêses. La capitâla historica de la Môrièna ’l ére la vela de Sent-Jian.
G·eografia
changiérToponimia
changiérHistouère
changiérHèraldica
changiér| Les ârmes d’ora de la Môrièna sè blâsonont d’ense :
d’or a la tor de goles maçonâye de sabla bugeniére de la pouenta, somâye d’un’aglle salyenta coronâye avouéc de sabla ou ben d’or a l’aglle èpleyêe de sabla, lengouâye et ongllâye de goles, a la tor de goles en pouenta. A l’origina, los comtos de Môrièna, los Hombèrtiens, fondators de la mêson de Savouè, portâvont d’or a l’aglle èpleyêe de sabla, emprontâye a la « baniére tradicionâla de l’Emperor ». Cél môblo sè retrôve sur lo blâson d’ora, probâblament per « concèssion emperiâla ». |
Repèros historicos
changiérAdministracion
changiérPrincipâles veles
changiér
Les principâles veles, en remontent la valâye de vers lo levant, sont :
- En Bâssa-Môrièna :
- En Moyenna-Môrièna
- En Hiôta-Môrièna :
- Ôçê (pôrta de la Vanouèsa)
- Braman (pôrta de la Hiôta-Môrièna)
- Soliéres-Çardiéres
- Tèrmegnon
- Lens-Bôrg et Lo Velâr que fôrmont avouéc Tèrmegnon la stacion de Vâl Cenis Vanouèsa.
- Bèssans
Populacion
changiérLos habitents de la valâye sont apelâs los Môrianês et les Môrianêses (Mauriennais et Mauriennaises en francês).
Dèmografia
changiérLengoues
changiérÈconomia
changiérCultura locâla et patrimouèno
changiérGalerie d’émâges
changiérVêre avouéc
changiérBibliografia
changiérArticllos liyês
changiér- Acadèmia de Môrièna, na sociètât saventa en Môrièna.
Lims de defôr
changiérNotes et rèferences
changiérNotes
changiérRèferences
changiér<ref> ègzistont por una tropa apelâ « V », mas niona balisa <references group="V"/> que corrèspond at étâ trovâ. ; $2 ; consultar la pâge d’éde.