vigor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /biˈɣor/, balear /viˈɣoɾ/
Occidental:	nord-occidental /biˈɣor/
	valencià /viˈɣoɾ/, /biˈɣoɾ/

• Rimes: -oɾ
• Etimologia: Del llatí vigor, de vigēre ‎(‘tenir força’), segle XIII.

Nom

vigor m. o f. ‎(plural vigors)

1. Força física del cos o l’esperit.

   Va lluitar amb vigor.

2. Conjunt de qualitats del tast i l’aroma d’un vi.

Compostos i expressions

• en vigor

Relacionats

• vigorosament, vigorós

Traduccions

Traduccions

• Anglès: vigour ^(en), vigor ^(en)
• Castellà: vigor ^(es) m.
• Francès: vigueur ^(fr) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·gor (2)
• Anagrames: virgo, Virgo, vogir

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \biˈɣoɾ\

Americà: alt /biˈɡoɾ/, baix \biˈɣoɾ\

• Rimes: -oɾ

Nom

vigor m. ‎(plural vigores)

1. vigor

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·gor (2)

Anglès

Nom

vigor ‎(plural vigors)

1. forma alternativa de vigour