vern

Català

Rimes: -ɛɾn
Etimologia: Del llatí medieval vernus (sinònim de alnus), del gàl·lic *werno, del protocèltic *wernā, segle XIV. Cognat de l’occità vèrn i via el femení del francès vergne, britònic gwern.

vern m. ‎(plural verns)

Arbre caducifoli de la família de les betulàcies que es fa en sòls molt humits, de fulles ovades i serrades usades en farmacologia, d'escorça bruna fosca i amb fissures, de fusta duradora (Alnus glutinosa).