verós

Potser volíeu: veros

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəˈɾos/, balear /vəˈɾos/
Occidental:	nord-occidental /beˈɾos/
	valencià /veˈɾos/, /beˈɾos/

• Rimes: -os
• Etimologia: Del català antic ver ‎(‘vari, primaveral’) i el sufix -ós.

Adjectiu

verós m. ‎(femení verosa, plural masculí verosos, plural femení veroses)

1. De la fruita, que verdeja, que no és prou madura.

Relacionats

• verolós (que just comença a madurar)

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·rós (2)
• Anagrames: verso, vores

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC