tardà

Potser volíeu: tarda, TARDA

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /tərˈda/, occidental /taɾˈða/
• Rimes: -a
• Homòfon: tardar
• Etimologia: De tard i el sufix -à, segle XVI.

Adjectiu

tardà m. ‎(femení tardana, plural masculí tardans, plural femení tardanes)

1. Pertanyent al darrer període d'una època.

   A les excavacions es va trobar ceràmica del període celta tardà.

2. Que ve o madura tard, que s’esdevé després del temps normal oportú, dit especialment de la fruita que ve a la darreria.

Sinònims

• tardador, tardaner, tardenc, tarder, tardiu, tardívol, darrerenc (septentrional), endarrer (Empordà) ; posterior, següent; superior

Antònims

• primerenc, primicer,

novell; precoç; inicial

Traduccions

Traduccions

• Amazic marroquí: ⴰⵎⴰⵥⵓⵥ ^(zgh) ‎(amaẓuẓ)
• Anglès: late ^(en)
• Castellà: tardo ^(es)
• Francès: tardif ^(fr)

Verb

tardà

1. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de tardar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tar·dà (2)
• Anagrames: ardat, datar