santo

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈsan.to/, meridional \ˈsaŋ.to\

Americà: alt /ˈsan.t(o)/, baix \ˈsaŋ.to\, austral /ˈsan.to/

• Rimes: -anto
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (proclític de tractament, àton)

Peninsular: septentrional /san.to/, meridional \saŋ.to\

Americà: alt /san.t(o)/, baix \saŋ.to\, austral /san.to/

• Etimologia: Del llatí sānctus.

Adjectiu

santo m. ‎(femení santa, plural masculí santos, plural femení santas)

1. sant

Variants

• san

Notes

• S'apocopa a san davant noms propis masculins, excepte el que comencen per To i Do.

Relacionats

• santidad

Nom

santo m. ‎(plural santos, femení santa)

1. sant

Relacionats

• santoral

Miscel·lània

• Síl·labes: san·to (2)
• Anagrames: natos, notas, notás, sonta, tanos, tonas, tonás, tosan

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre santo

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈsan.to/
• Etimologia: Del llatí sānctus.

Adjectiu

santo m. ‎(femení santa, plural masculí santi, plural femení sante)

1. sant

Notes

• S’elideix sant' davant de vocal: castel Sant'Angelo, chiesa di Sant'Onofrio.
• Es trunca en san davant de consonant excepte s impura: San Pietro, Santo Stefano.

Miscel·lània

• Síl·labes: sàn·to (2)