plor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom)

Oriental:	central /ˈpɫɔ/, (gironí) /ˈpɫo/
	balear /ˈpɫɔ/, septentrional /ˈpɫu/
Occidental:	nord-occidental /ˈpɫɔ/, valencià /ˈpɫɔɾ/

• Rimes: -ɔ(ɾ)
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb) balear /ˈpɫɔɾ/
• Etimologia: De plorar, segle XIV.

Nom

plor m. ‎(plural plors)

1. Acció de plorar.

Derivats

• plorós

Traduccions

Traduccions

• Anglès: cry ^(en)
• Basc: negar ^(eu)
• Castellà: llanto ^(es)
• Francès: pleurs ^(fr)
• Italià: pianto ^(it)
• Llengua de signes catalana: PLORAR ^(csc)

Verb

plor

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de plorar.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB