orgull

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /urˈɡuʎ/
	balear /oɾˈɣuʎ/, /urˈɣuʎ/
Occidental:	/oɾˈɣuʎ/

• Rimes: -uʎ
• Etimologia: Del llatí vulgar *orgollium, del fràncic *uʀgōllju ‎(‘excel·lència, supèrbia’), segle XII.

Nom

orgull m. ‎(plural orgulls)

1. Sentiment de la vàlua d’un mateix o d'alguna cosa propera.
2. vanitat
3. satisfacció

Sinònims

• supèrbia

Derivats

• enorgullar
• enorgullir
• orgullós
• orgullar

Descendents

• Castellà: orgullo
• Portuguès: orgulho

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Stolz ^(de) m.
• Anglès: pride ^(en)
• Àrab: كِبْرِيَاء‎ ^(ar) f.
• Armeni: գոռոզություն ^(hy) ‎(gorozutiun)
• Castellà: orgullo ^(es) m.
• Coreà: 자만 ^(ko) ‎(jaman)
• Eslovac: pýcha ^(sk) f., hrdosť ^(sk) f.
• Eslovè: ponos ^(sl) m.
• Esperanto: fiero ^(eo)
• Estonià: ülbus ^(et)
• Finès: ylpeys ^(fi)
• Francès: fierté ^(fr) f. [1], orgueil ^(fr) m. [2]
• Friülà: orgoi ^(fur) m.
• Gallec: orgullo ^(gl) m.
• Gal·lès: balchder ^(cy) m.
• Georgià: სიამაყე ^(ka) ‎(siàmake)
• Grec: υπερηφάνεια ^(el) f. ‎(iperifània)
• Hebreu: גאווה‎ ^(he) f.
• Hindi: आरोह ^(hi) m.
• Hongarès: büszkeség ^(hu)
• Ídix: גאווה‎ ^(yi)
• Irlandès: mórchúis ^(ga) f.
• Islandès: stolt ^(is) n.
• Italià: orgoglio ^(it) m.
• Japonès: 自慢 ^(ja)
• Letó: lepnība ^(lv) f.
• Neerlandès: trots ^(nl)
• Occità: orgulh ^(oc) m.
• Polonès: duma ^(pl) f.
• Portuguès: orgulho ^(pt) m.
• Romanès: mândrie ^(ro) f.
• Rus: го́рдость ^(ru) f. ‎(górdost)
• Suec: stolthet ^(sv) c.
• Turc: kibir ^(tr)
• Txec: pýcha ^(cs) f.
• Ucraïnès: горди́ня ^(uk) f. ‎(hordínia)
• Való: firté ^(wa) f.
• Xinès: 自負 ^(zh) ‎(自负, zìfù)

Verb

orgull

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de orgullar.

Miscel·lània

• Síl·labes: or·gull (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC