ocupa

Potser volíeu: ocupà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /uˈku.pə/
	balear /oˈku.pə/, /uˈku.pə/
Occidental:	/oˈku.pa/

• Rimes: -upa
• Etimologia: Nom: Apòcope de ocupant, calc del castellà okupa.

Nom

ocupa m. f. ‎(plural ocupes)

1. Ocupant d'un edifici buit sense consentiment.

Variants

• okupa

Traduccions

Traduccions

• Anglès: squatter ^(en)
• Basc: okupa ^(eu), squatter ^(eu), etxe-okupatzaile ^(eu)
• Castellà: okupa ^(es), ocupa ^(es)
• Francès: squatter ^(fr)

Verb

ocupa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de ocupar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb ocupar.

Miscel·lània

• Síl·labes: o·cu·pa (3)
• Anagrama: copau

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /oˈku.pa/

Americà: alt /oˈku.p(a)/, baix /oˈku.pa/

• Rimes: -upa

Nom

ocupa m. f. ‎(plural ocupas)

1. ocupa

Variants

• okupa

Verb

ocupa

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb ocupar
2. segona persona del singular (tú, vos) de l'imperatiu del verb ocupar

Miscel·lània

• Síl·labes: o·cu·pa (3)