karate

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kəˈɾa.te/, occidental /kaˈɾa.te/

Informal: /ˈka.ɾa.te/^ⓘ

• Rimes: -ate
• Etimologia: Del japonès 空手 ‎(karate), compost de 空 ‎(kara, ‘buit’) i 手 ‎(te, ‘mà’).

Nom

karate m. ‎(només en singular)

1. Art marcial en el qual es fa èmfasi en els cops secs, especialment amb la mà.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: karate ^(en)
• Castellà: kárate ^(es) m.
• Francès: karaté ^(fr) m.
• Italià: karatè ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: ka·ra·te (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot, ésAdir