impacient

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /im.pə.siˈen/
	balear /im.pə.siˈent/, /im.pə.siˈen/
Occidental:	nord-occidental /im.pa.siˈen/
	valencià /im.pa.siˈent/, /im.pa.siˈen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí impatiens, segle XIV

Adjectiu

impacient inv. ‎(plural impacients)

1. Que no té paciència.

Sinònims

• inquiet, nerviós.

Derivats

• impacientar

Traduccions

impacient [1] (que no té paciència)

• Anglès: impatient ^(en)
• Castellà: impaciente ^(es)
• Francès: impatient ^(fr)
• Italià: impaziente ^(it)
• Llatí: impatiens ^(la)
• Llengua de signes catalana: NERVIÓS ^(csc)
• Occità: despacient ^(oc), nonpacient ^(oc)

Verb

impacient

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de impacientar.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pa·ci·ent (4)
• Anagrama: anticipem

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot