idioma

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /i.ðiˈo.mə/^ⓘ, occidental /i.ðiˈo.ma/
• Rimes: -oma
• Etimologia: Del llatí tardà idiōma, del grec antic ἰδίωμα ‎(idíōma, ‘llenguatge particular’), de ἰδιoς ‎(idios, ‘característic, específic’), segle XVII.

Nom

idioma m. ‎(plural idiomes)

1. Forma d’una llengua pròpia d'una comunitat, d’un lloc, d’una època.

   «La concència de tot bòn valenciá no permet qu’ es deixe abandonat l’idioma dels nòstres avis.» (Emili Daroca, Dolça parla, 1925)

2. Sinònim de llengua.

Hiperònims

• llengua

Hipònims

• argot
• dialecte
• llenguatge

Derivats

• idiomàtic

Traduccions

Forma d’una llengua d’una comunitat

• Alemany: Idiom ^(de) n.
• Anglès: idiom ^(en)
• Castellà: idioma ^(es) m.
• Francès: idiome ^(fr) m.
• Portuguès: idioma ^(pt) m.

 llengua — vegeu llengua

Falsos amics

• Anglès: idiom ‎(‘modisme, locució’)

Miscel·lània

• Síl·labes: i·di·o·ma (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \iˈðjo.ma\

Americà: alt /iˈdjo.ma/, baix \iˈðjo.ma\

• Rimes: -oma

Nom

idioma m. ‎(plural idiomas)

1. idioma

Sinònims

• lengua

Miscel·lània

• Síl·labes: i·dio·ma (3)