derrota

Potser volíeu: derrotà, derrotá

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/dəˈrɔ.tə/
Occidental:	nord-occidental /deˈrɔ.ta/
	valencià /deˈrɔ.ta/, /deˈrɔ.tɔ/

• Rimes: -ɔta

Verb

derrota

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de derrotar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb derrotar.

Miscel·lània

• Síl·labes: der·ro·ta (3)
• Anagrames: redorta, torredà

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /deˈro.ta/

Americà: alt /deˈro.t(a)/, baix /deˈro.ta/

• Rimes: -ota
• Etimologia: De rota, amb influència del francès déroute.

Nom

derrota f. ‎(plural derrotas)

1. derrota, desfeta

Antònims

• victoria

Derivats

• derrotar

Verb

derrota

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb derrotar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb derrotar

Variants

• [2] (voseo) derrotá

Miscel·lània

• Síl·labes: de·rro·ta (3)
• Anagrames: dorarte, retador, retardo, retardó, terrado, torread, traedor

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre derrota