comparsa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kumˈpar.sə/
	balear /komˈpaɾ.sə/, /kumˈpar.sə/
Occidental:	/komˈpaɾ.sa/

• Rimes: -aɾsa
• Etimologia: De l'italià comparsa ‎(literalment ‘compareguda’), participi de comparire ‎(‘comparèixer’), segle XIX.

Nom

comparsa f. ‎(plural comparses)

1. Disfressa col·lectiva, en la qual tots els que la formen trien un motiu i cadascun d'ells és un dels personatges.
2. Acompanyament o seguici d'algun personatge en les representacions teatrals.

Traduccions

Seguici

• Castellà: comparsa ^(es)
• Francès: comparse ^(fr)
• Italià: comparsa ^(it)
• Llatí: comitatus ^(la) histrionalis
• Portuguès: comparsa ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: com·par·sa (3)
• Anagrama: comparàs

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /komˈpaɾ.sa/

Americà: alt /komˈpaɾ.s(a)/, baix /komˈpaɾ.sa/

• Rimes: -aɾsa
• Etimologia: (pendent)

Nom

comparsa f. ‎(plural comparsas)

1. comparsa

Miscel·lània

• Síl·labes: com·par·sa (3)

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /komˈpar.sa/
• Etimologia: Participi femení del verb comparire ‎(‘compareguda’).

Nom

comparsa f. ‎(plural comparse)

1. comparsa

Miscel·lània

• Síl·labes: com·pàr·sa (3)

Portuguès

• Pronúncia: (pendent)
• Etimologia: (pendent)

Nom

comparsa f. ‎(plural comparsas)

1. comparsa