beque

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbɛ.kə/, occidental /ˈbe.ke/

Verb

beque

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de becar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb becar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb becar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (vostè) de l'imperatiu del verb becar.

Miscel·lània

• Síl·labes: be·que (2)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈbe.ke/

Americà: alt /ˈbe.k(e)/, baix /ˈbe.ke/

• Rimes: -eke
• Etimologia: Del català bec ‎(‘punta en la vora d’un recipient’).

Nom

beque m. ‎(plural beques)

1. (nàutica) Punta de proa.
2. (nàutica, sovint en plural) latrina

Miscel·lània

• Síl·labes: be·que (2)