abutor

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /aˈbuː.tɔr/
• Etimologia: Del prefix ab- i ‎ūtor.

Verb

abūtor ‎(1a present^?), abūteris ‎(2a present), abūtī ‎(infinitiu), abūsus sum ‎(perfet); deponent

1. emprar, usar totalment, consumir
2. abusar

   Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?—(traducció:«Fiins quan estaràs abusant de la nostra paciència, Catilina?»)