Ida

Potser volíeu: ida

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈɪ.da/
• Etimologia: Del grec antic Ἴδη ‎(Ídē).

Nom propi

Ida f. ‎(genitiu Idae)

1. Ida, muntanya de Creta.
2. (mitologia grega) Nimfa filla de Melisseu i germana d’Adrastea.

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Ida	-
Vocatiu	Ida	-
Acusatiu	Idam	-
Genitiu	Idae	-
Datiu	Idae	-
Ablatiu	Idā	-

Variants

• Idē

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Ida». A: Dictionnaire Latin - Français. 1934. París: Hachette, 1934.